Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estereoradiografia, n f
  • es  estereorradiografía
  • en  stereoradiography

Fotogrametria

Definició
Parell de radiografies d'un mateix objecte o cos preses des de diferents punts.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  restituïdor fotogramètric, n m
  • ca  estereorestituïdor, n m sin. compl.
  • ca  restituïdor, n m sin. compl.
  • es  estereoplóter
  • es  estereorrestituidor
  • es  restituidor
  • es  restituidor fotogramétrico
  • en  photogrammetric stereoplotter
  • en  plotter
  • en  stereoplotter

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Fotogrametria

Definició
Aparell fotogramètric que permet mesurar posicions i traçar elements en tres dimensions a partir de parells estereoscòpics de fotografies aèries, emprat per a elaborar mapes mitjançant restitució fotogramètrica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  restituïdor fotogramètric, n m
  • ca  estereorestituïdor, n m sin. compl.
  • es  estereoploter
  • es  estereorrestituidor
  • es  restituidor fotogramétrico
  • en  photogrammetric stereoplotter
  • en  plotter
  • en  stereoplotter

Fotogrametria

Definició
Instrument fotogramètric utilitzat per a realitzar l'orientació interna i externa i la restitució d'imatges aèries i terrestres.

Nota

  • 1. Segons les característiques de la projecció, els restituïdors fotogramètrics poden ser òptics, mecànics, opticomecànics o digitals, i segons la precisió a què poden arribar hi ha restituïdors fotogramètrics de primer, de segon i de tercer ordre. En els restituïdors fotogramètrics de projecció òptica directa, el model estereoscòpic es construeix mitjançant la projecció de les imatges, mentre que en el restituïdor fotogramètric mecànic o opticomecànic el model estereoscòpic es visualitza a través d'uns binoculars, i en el restituïdor fotogramètric digital es realitza el procés en el monitor. L'evolució en la tecnologia ha passat per la utilització de restituïdors analògics, o restituïdors de primera generació, restituïdors analítics, o restituïdors de segona generació, i estacions de treball fotogramètriques, de tercera generació.

    2. Un restituïdor fotogramètric consta de tres subsistemes: un subsistema de projecció, que construeix el model estereoscòpic mitjançant la intersecció dels raigs homòlegs; un subsistema de visualització, que permet veure el model, i un subsistema de mesura que permet prendre mesures de les posicions planimètriques i altimètriques i obtenir la informació geogràfica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  restituïdor fotogramètric, n m
  • ca  estereorestituïdor, n m sin. compl.
  • es  estereorestituidor
  • es  restituidor fotogramétrico
  • fr  appareil de restitution stéréoscopique
  • fr  stéréorestituteur
  • it  restitutore fotogrammetrico
  • en  stereoplotter
  • de  photogrammetrischer Entzerrer

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definició
Aparell destinat a traçar i elaborar mapes, fins i tot amb la hipsometria amb corbes de nivell, a partir de parells estereoscòpics de fotografies aèries.

Nota

  • Els aparells clàssics, analògics, són construïts amb un sistema opticomecànic. Els actuals són essencialment digitals.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  estereoscopi, n m
  • es  estereoscopio
  • en  stereoscope

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Instrument òptic que, per mitjà de dues imatges planes d'un mateix objecte preses des de punts de vista separats, produeix la sensació de relleu quan són mirades alhora cadascuna amb un ull.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  estereoscopi, n m
  • es  estereoscopio
  • es  estereóscopo
  • en  stereoscope

Fotogrametria

Definició
Instrument binocular que, mitjançant un sistema de lents, prismes i miralls, permet ampliar els fotogrames d'un parell estereoscòpic i reconstruir el model estereoscòpic.

Nota

  • L'estereoscopi es basa en el principi de Brewster, pel qual la convergència i l'acomodació es produeixen a la mateixa distància. El parell de lents planoconvexes en l'ocular té habitualment una distància focal inferior a 300 mm. En funció de la seva mida i estructura es distingeix entre l'estereoscopi de butxaca i l'estereoscopi de miralls.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  estereoscopi, n m
  • es  estereoscopio
  • fr  stéréoscope
  • it  stereoscopio
  • en  stereoscope
  • de  Stereoskop

Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color

Definició
Instrument òptic binocular per mitjà del qual dues imatges planes d'un mateix objecte, preses des de punts de vista diferents, ofereixen una sensació d'imatge única en relleu.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  estereoscopi de miralls, n m
  • ca  estereoscopi catòptric, n m sin. compl.
  • ca  estereoscopi de reflexió, n m sin. compl.
  • es  estereoscopio catóptrico
  • es  estereoscopio de espejos
  • es  estereoscopio de reflexión
  • en  catoptric stereoscope
  • en  mirror stereoscope

Fotogrametria

Definició
Estereoscopi que incorpora una òptica complexa, combinant lents, prismes i miralls, per a permetre separar les fotografies i assolir la visió estereoscòpica del model sense estar limitat per la distància interpupil·lar, fins a una distància de 25 cm.

Nota

  • 1. L'estereoscopi de miralls pot incorporar uns binocles per a ampliar àrees de la imatge fins a sis augments i una plataforma mòbil que permet desplaçar les fotografies per sota de l'estereoscopi i veure tot el model.

    2. L'estereoscopi de miralls va ser inventat per Charles Wheatstone (1802-1875) l'any 1838.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  estereoscopi d'escombratge, n m
  • es  estereoscopio de barrido
  • en  scanning mirror stereoscope

Fotogrametria

Definició
Estereoscopi proveït d'un sistema òptic que permet dur a terme un escombratge en les dues direccions, de manera que no cal desplaçar l'instrument, i també ajustar individualment cada visor.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  estereoscopi de Brewster, n m
  • es  estereoscopio de Brewster
  • en  Brewster stereoscope

Fotogrametria

Definició
Estereoscopi que utilitza prismes per a fer divergir els eixos òptics i ampliar el camp de visió amb imatges la mida de les quals supera la mida de l'aparell.

Nota

  • L'estereoscopi de Brewster va ser inventat l'any 1849 per David Brewster (1781-1868).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8