Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estimador bayesià, n m
  • es  estimador bayesiano
  • en  Bayesian estimator

Fotogrametria

Definició
Mètode estadístic d'estimació dels paràmetres d'una distribució a partir d'un coneixement previ no derivat de les dades analitzades i que s'adapta de forma flexible a la incorporació de noves dades.

Nota

  • L'estimador bayesià es basa en un raonament inductiu l'aplicació del qual pot produir un biaix de subjectivitat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  estimador òptim, n m
  • es  estimador óptimo
  • en  optimal estimator

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definició
Estimador que minimitza o maximitza el valor d'una funció criteri determinada.

Nota

  • En el cas del krigatge, l'estimador òptim és la variància d'estimació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  estirament d'imatge, n m
  • es  estiramiento de imagen
  • en  image stretch

Fotogrametria

Definició
Efecte d'una imatge causat per una presa molt inclinada que ha estat rectificada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  estran, n m
  • ca  zona intercotidal, n f
  • ca  zona intermareal, n f
  • es  estrán
  • es  zona intermareal
  • fr  zone intercotidale
  • fr  zone intertidale
  • it  zona intermareale
  • en  foreshore
  • en  intertidal zone
  • de  Gezeitenzone

Cartografia > Geografia física i humana

Definició
Zona de la costa compresa entre els nivells de les plenamars i les baixamars.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  estratègia de SIG, n f
  • es  estrategia de SIG
  • en  GIS strategy

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació

Definició
Conjunt d'accions i plans que una organització estableix per a implantar i desenvolupar un sistema d'informació geogràfica de caràcter corporatiu.

Nota

  • L'estratègia de SIG no sol ser un únic procés ideal, totalment planificat i desenvolupat, sinó la convergència d'interessos, processos i accions paral·leles que, a partir d'una certa magnitud, troben suport i es poden orientar mitjançant plans que cal anar revisant.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  estratopausa, n f
  • es  estratopausa
  • en  stratopause

Teledetecció > Radiometria

Definició
Zona de transició entre l'estratosfera i la mesosfera, situada aproximadament entre 50 km i 55 km sobre la superfície terrestre, tot i que els límits inferior i superior varien segons els autors.

En l'estratopausa la temperatura es manté a l'entorn de 0 °C, cosa que suposa un màxim relatiu d'aquesta magnitud.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  estratosfera, n f
  • es  estratosfera
  • en  stratosphere

Teledetecció > Radiometria

Definició
Capa de l'atmosfera terrestre que s'estén des de la troposfera fins a la mesosfera, situada entre 7 i 8 km sobre la superfície terrestre als pols i entre 15 i 18 km a l'equador fins a una altura aproximada de 50 km, tot i que els límits inferior i superior varien segons els autors.

En funció de la latitud i l'estació, la temperatura en la baixa estratosfera pot incrementar-se, mantenir-se o fins i tot reduir-se amb l'altitud. En les parts altes de l'estratosfera, en canvi, la temperatura és superior i augmenta en altitud fins a arribar als 0 °C, principalment a causa de la ionització de l'oxigen i la formació d'ozó causada pels raigs ultraviolats procedents del Sol. El perfil de temperatures permet que la capa sigui molt estable i no es produeixin turbulències, de forma que la barreja horitzontal dels components gasosos es produeix de manera molt més ràpida que la barreja vertical.

L'estratopausa marca el límit entre l'estratosfera i la mesosfera.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  condensat -ada, adj
  • ca  estret -a, adj sin. compl.
  • es  condensado -da
  • fr  condensé -ée
  • it  stretto
  • en  condensed
  • en  narrow
  • de  kondensiert
  • de  kurzgefasst

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definició
Dit de la versió estretida de les famílies o fonts.

Nota

  • Condensat és conceptualment oposat a ample.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  estructura, n f
  • es  estructura
  • fr  structure
  • it  struttura
  • en  structure
  • de  Struktur

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definició
Conjunt de paràmetres que, en qualsevol obra, com ara una llegenda, un mapa o un atles, constitueixen la manera d'organitzar la informació amb l'objectiu que sigui més clara i entenedora.

Nota

  • Aquests paràmetres poden incloure les parts, la seqüència o les jerarquies, entre d'altres.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  topologia arc-node, n f
  • ca  estructura arc-node, n f sin. compl.
  • ca  topologia de línies, n f sin. compl.
  • es  estructura arco-nodo
  • es  topología arco-nodo
  • es  topología de líneas
  • en  arc-node structure
  • en  arc-node topology
  • en  line topology

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definició
Informació topològica i estructura de dades que garanteix la connectivitat de les línies a través dels nodes.

Nota

  • 1. La informació necessària per a una topologia arc-node és el reconeixement explícit del node inicial i del node final de cada arc. Els arcs que comparteixen un mateix node són arcs connectats.

    2. La topologia arc-node serveix per a estructurar els elements lineals que formen una xarxa per si mateixos o que defineixen les fronteres entre polígons, i també com a suport de les operacions d'anàlisi de xarxa basades en la connectivitat (traçat de xarxes, cerca de rutes òptimes, etc.).

    3. La topologia arc-node es genera resolent totes les interseccions existents entre les línies originals, creant els corresponents nodes, dividint les línies en arcs segons els nodes i enregistrant la informació topològica de connectivitat per a cada arc (node inicial i node final).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8