Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
- ca marcatge, n m
- es marcaje
- en fingerprinting
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Fotogrametria
- ca marcatge de punts, n m
- es marcado de puntos
- en point marking
- en pugging
Fotogrametria
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca marge, n m
- es margen
- fr marge
- it margine
- en margin
- de Seitenrand
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Fotogrametria
- ca marge dinàmic, n m
- ca marge d'exposició, n m sin. compl.
- es margen dinámico
- es rango de exposición
- es rango dinámico
- en dynamic range
- en exposure range
- en DR sigla
Fotogrametria
Definició
Nota
-
1. Un marge dinàmic elevat correspon a una capacitat més alta per a discriminar el senyal i traduir-lo amb exactitud a valors radiomètrics. S'expressa com la relació entre el senyal màxim mesurable i el senyal mínim detectable.
2. El marge dinàmic és equivalent a la funció de transferència del senyal d'un detector d'infraroigs i a la latitud d'exposició d'una pel·lícula. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca marge del fotograma, n m
- es margen del fotograma
- fr marge de la photographie
- it margine della fotografia
- en margin of a photography
- de Photogrammrand
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca marge del mapa, n m
- es margen del mapa
- fr marge de la carte
- it margine della carta
- en margin of a map
- de Kartenrand
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Fotogrametria
- ca marge dinàmic, n m
- ca marge d'exposició, n m sin. compl.
- es margen dinámico
- es rango de exposición
- es rango dinámico
- en dynamic range
- en exposure range
- en DR sigla
Fotogrametria
Definició
Nota
-
1. Un marge dinàmic elevat correspon a una capacitat més alta per a discriminar el senyal i traduir-lo amb exactitud a valors radiomètrics. S'expressa com la relació entre el senyal màxim mesurable i el senyal mínim detectable.
2. El marge dinàmic és equivalent a la funció de transferència del senyal d'un detector d'infraroigs i a la latitud d'exposició d'una pel·lícula. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Fotogrametria
- ca marge espectral, n m
- es rango espectral
- en spectral range
Fotogrametria
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca marge roig, n m
- es margen rojo
- en red edge
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Quan es disposa d'un espectre de reflectància quasi continu és possible determinar el marge roig calculant on es produeix el punt (o la petita zona) de màxim pendent de la signatura espectral a la regió entre el vermell i l'IRp. Quan es calcula de la manera descrita, el marge roig no se situa exactament a la mateixa longitud d'ona per a totes les espècies vegetals (i fins i tot pot variar segons les condicions d'una mateixa planta), de forma que es pot considerar que el marge roig per a la majoria d'espècies es troba aproximadament entre 680 nm i 730 nm, i fins i tot estén el límit superior als 750 nm o als 793 nm, ja gairebé a la frontera amb l'altiplà de resposta habitual de les fulles en l'espectre solar.
El seu interès rau en la forta correlació positiva que existeix entre la posició del marge roig i la concentració de clorofil·la quan hom efectua mesures observant fulles o branques amb fulles, cosa que permet usar-lo com a mètode no destructiu de determinació del nivell de clorofil·la; tanmateix, quan l'observació s'efectua sobre capçades, la contribució de la reflectància del sòl o dels estrats vegetals inferiors pot desvirtuar de manera important aquesta propietat, llevat que la coberta sigui molt densa.
El seu interès ha fet que hi hagi satèl·lits que portin sensors amb bandes denominades específicament per a cobrir-lo, com ara la banda compresa entre 690-730 nm del sensor REIS (RapidEye), o bé les bandes compreses entre 697.5-712.5 nm i 732.5-747.5 nm del sensor MSI (Sentinel-2).
Vegeu derivada de la reflectància.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca MOS, n m
- ca Marine Observation Satellite, n m sin. compl.
- ca MOMO, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la NASDA i destinats a la recerca oceanogràfica, la vegetació, l'ecologia terrestre, la mesura del vapor d'aigua a l'estratosfera i la mesura de la temperatura de la superfície del mar.
- El satèl·lit MOS-1, també denominat MOMO-1, a una altitud nominal de 908 km, va ser llançat el 19 de febrer de 1987 i va ser operatiu fins al mes d'abril de 1995.
- El satèl·lit MOS-1B, també denominat MOMO-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 7 de febrer de 1990 i va ser operatiu fins al 17 d'abril de 1996.
La resolució temporal era de 17 dies. Travessaven l'equador a les 10:15 i 10:33 (node descendent), respectivament.
Principals sensors: MESSR, VTIR, MSR1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6