Back to top
  • ca  marcatge, n m
  • es  marcaje
  • en  fingerprinting

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definición
Inserció d'anomalies o valors arbitraris de manera deliberada en els fitxers de dades, d'imatges o de documents, per a demostrar-ne l'originalitat enfront de còpies fraudulentes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  marcatge de punts, n m
  • es  marcado de puntos
  • en  point marking
  • en  pugging

Fotogrametria

Definición
Procés de senyalització de punts de control complementari i punts d'enllaç en un negatiu per mitjà d'un transferidor.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  marge, n m
  • es  margen
  • fr  marge
  • it  margine
  • en  margin
  • de  Seitenrand

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definición
Espai blanc que es deixa al voltant d'una pàgina, especialment a l'esquerra i a la dreta.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  marge dinàmic, n m
  • ca  marge d'exposició, n m sin. compl.
  • es  margen dinámico
  • es  rango de exposición
  • es  rango dinámico
  • en  dynamic range
  • en  exposure range
  • en  DR sigla

Fotogrametria

Definición
Marge de valors d'exposició d'un sensor dins del qual respon sense saturar el senyal ni confondre'l amb el soroll del sensor, que permet determinar la sensibilitat del sensor.

Nota

  • 1. Un marge dinàmic elevat correspon a una capacitat més alta per a discriminar el senyal i traduir-lo amb exactitud a valors radiomètrics. S'expressa com la relació entre el senyal màxim mesurable i el senyal mínim detectable.

    2. El marge dinàmic és equivalent a la funció de transferència del senyal d'un detector d'infraroigs i a la latitud d'exposició d'una pel·lícula.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  marge del fotograma, n m
  • es  margen del fotograma
  • fr  marge de la photographie
  • it  margine della fotografia
  • en  margin of a photography
  • de  Photogrammrand

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definición
Espai de protecció que es deixa al voltant d'un fotograma, que sol aprofitar-se per a incloure la numeració, l'atura de vol, l'escala, les coordenades, les marques fiducials i altres informacions complementàries.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  marge del mapa, n m
  • es  margen del mapa
  • fr  marge de la carte
  • it  margine della carta
  • en  margin of a map
  • de  Kartenrand

Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació

Definición
Espai de protecció d'una pàgina o full cartogràfics que es deixa al voltant del mapa fora del marc més extern, que serveix de protecció i que sol aprofitar-se per a incloure la numeració, el títol, la llegenda i altres informacions complementàries.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  marge dinàmic, n m
  • ca  marge d'exposició, n m sin. compl.
  • es  margen dinámico
  • es  rango de exposición
  • es  rango dinámico
  • en  dynamic range
  • en  exposure range
  • en  DR sigla

Fotogrametria

Definición
Marge de valors d'exposició d'un sensor dins del qual respon sense saturar el senyal ni confondre'l amb el soroll del sensor, que permet determinar la sensibilitat del sensor.

Nota

  • 1. Un marge dinàmic elevat correspon a una capacitat més alta per a discriminar el senyal i traduir-lo amb exactitud a valors radiomètrics. S'expressa com la relació entre el senyal màxim mesurable i el senyal mínim detectable.

    2. El marge dinàmic és equivalent a la funció de transferència del senyal d'un detector d'infraroigs i a la latitud d'exposició d'una pel·lícula.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  marge espectral, n m
  • es  rango espectral
  • en  spectral range

Fotogrametria

Definición
Conjunt de longituds d'ona de l'espectre electromagnètic delimitat per un valor mínim i un valor màxim.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  marge roig, n m
  • es  margen rojo
  • en  red edge

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definición
Regió espectral ubicada en la zona aproximadament fronterera entre les longituds d'ona del vermell i l'IRp, caracteritzada per un increment ràpid de la reflectància de la part verda de les plantes.

Quan es disposa d'un espectre de reflectància quasi continu és possible determinar el marge roig calculant on es produeix el punt (o la petita zona) de màxim pendent de la signatura espectral a la regió entre el vermell i l'IRp. Quan es calcula de la manera descrita, el marge roig no se situa exactament a la mateixa longitud d'ona per a totes les espècies vegetals (i fins i tot pot variar segons les condicions d'una mateixa planta), de forma que es pot considerar que el marge roig per a la majoria d'espècies es troba aproximadament entre 680 nm i 730 nm, i fins i tot estén el límit superior als 750 nm o als 793 nm, ja gairebé a la frontera amb l'altiplà de resposta habitual de les fulles en l'espectre solar.

El seu interès rau en la forta correlació positiva que existeix entre la posició del marge roig i la concentració de clorofil·la quan hom efectua mesures observant fulles o branques amb fulles, cosa que permet usar-lo com a mètode no destructiu de determinació del nivell de clorofil·la; tanmateix, quan l'observació s'efectua sobre capçades, la contribució de la reflectància del sòl o dels estrats vegetals inferiors pot desvirtuar de manera important aquesta propietat, llevat que la coberta sigui molt densa.

El seu interès ha fet que hi hagi satèl·lits que portin sensors amb bandes denominades específicament per a cobrir-lo, com ara la banda compresa entre 690-730 nm del sensor REIS (RapidEye), o bé les bandes compreses entre 697.5-712.5 nm i 732.5-747.5 nm del sensor MSI (Sentinel-2).

Vegeu derivada de la reflectància.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  MOS, n m
  • ca  Marine Observation Satellite, n m sin. compl.
  • ca  MOMO, n m sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definición
Acrònim de Marine Observation Satellite, 'satèl·lit d'observació marina'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la NASDA i destinats a la recerca oceanogràfica, la vegetació, l'ecologia terrestre, la mesura del vapor d'aigua a l'estratosfera i la mesura de la temperatura de la superfície del mar.
- El satèl·lit MOS-1, també denominat MOMO-1, a una altitud nominal de 908 km, va ser llançat el 19 de febrer de 1987 i va ser operatiu fins al mes d'abril de 1995.
- El satèl·lit MOS-1B, també denominat MOMO-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 7 de febrer de 1990 i va ser operatiu fins al 17 d'abril de 1996.

La resolució temporal era de 17 dies. Travessaven l'equador a les 10:15 i 10:33 (node descendent), respectivament.

Principals sensors: MESSR, VTIR, MSR1.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6