model lògic
model lògic
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca model lògic, n m
- ca model de dades lògic, n m sin. compl.
- es modelo de datos lógico
- es modelo lógico
- en logical data model
- en logical model
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Especificació de l'organització de les dades d'una base de dades, segons un model de dades teòric específic.
Nota
-
1. Pot haver-hi, per exemple, un model de dades lògic basat en el model de dades relacional, en el model de dades orientat a objectes, etc.
2. La definició del model de dades lògic és el segon pas del disseny de bases de dades i s'obté a partir del model conceptual, traduint o fent correspondre les entitats, atributs i relacions identificades en el pla conceptual amb les estructures de dades proporcionades pel model de dades escollit. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
model matemàtic
model matemàtic
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca model matemàtic, n m
- es modelo matemático
- en mathematical model
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Model numèric formulat deductivament que representa o prediu el funcionament d'un sistema o el resultat d'un procés.
Nota
- El model matemàtic s'oposa al model estadístic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
model mixt
model mixt
Fotogrametria
- ca model Gauss-Helmert, n m
- ca model mixt, n m sin. compl.
- es modelo Gauss-Helmert
- es modelo mixto
- en Gauss-Helmert model
- en mixed model
Fotogrametria
Definició
Model lineal i estocàstic d'estimació de paràmetres per ajust per mínims quadrats entre punts en l'espai imatge i del terreny.
Nota
- El model Gauss-Helmert va ser introduït per Friedrich Robert Helmert (1843-1917) el 1872.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
model numèric
model numèric
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca model numèric, n m
- es modelo numérico
- en numerical model
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Model que utilitza expressions de càlcul parametritzades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
model orbital
model orbital
Teledetecció > Georeferenciació
- ca model orbital, n m
- es modelo orbital
- en orbital model
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Model de correspondència geomètrica utilitzat en les correccions geomètriques de plataformes en òrbita.
El model orbital representa sovint una extensió de les equacions de col·linealitat en la qual el coneixement de la posició i l'actitud del sensor depèn del coneixement precís de l'òrbita (radis, inclinació, velocitat, etc.) a cada moment. A més, en molts casos cal considerar la curvatura terrestre.
El model orbital representa sovint una extensió de les equacions de col·linealitat en la qual el coneixement de la posició i l'actitud del sensor depèn del coneixement precís de l'òrbita (radis, inclinació, velocitat, etc.) a cada moment. A més, en molts casos cal considerar la curvatura terrestre.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
model orientat a objectes
model orientat a objectes
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca model de dades orientat a objectes, n m
- ca model d'objectes, n m sin. compl.
- ca model de dades d'objectes, n m sin. compl.
- ca model orientat a objectes, n m sin. compl.
- es modelo de datos de objetos
- es modelo de datos orientado a objetos
- es modelo de objetos
- es modelo orientado a objetos
- en object data model
- en object model
- en object-oriented data model
- en object-oriented model
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Model de dades, inspirat en la programació orientada a objectes, que representa i organitza la informació en forma d'objectes.
Nota
- El model de dades orientat a objectes utilitza els principis bàsics de l'orientació a objectes: encapsulació, herència i polimorfisme.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
model polinòmic
model polinòmic
Teledetecció > Georeferenciació
- ca model polinòmic, n m
- es modelo polinómico
- en polynomial model
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Model de correspondència geomètrica que es basa en polinomis, els quals poden ser de diferent grau, utilitzat en les correccions geomètriques.
En el cas del model polinòmic de primer grau per a correccions d'imatges es formula com una transformació inversa:
x' = A + Bx + Cy
y' = A' + B'x + C'y
on (x,y) són les coordenades de centres de píxel en el sistema de referència horitzontal de destí i (x',y') són les coordenades corresponents en el sistema de referència horitzontal d'origen, en les quals s'aplicarà el corresponent remostreig. En el cas de correccions de bases vectorials, les equacions són similars però s'apliquen com una transformació directa, i (x,y) són les coordenades dels vèrtexs en el sistema de referència horitzontal d'origen, mentre que (x',y') són les coordenades en el sistema de referència horitzontal de destí.
Els polinomis de primer grau permeten integrar moviments de translació, escalat, inclinació i rotació en un cert angle.
En el cas del model polinòmic de segon grau es formula com:
x' = A + Bx +Cy + Dx2 + Ey2 + Fxy
y' = A' + B'x +C'y + D'x2 + E'y2 + F'xy.
Els polinomis de segon grau permeten integrar els mateixos moviments que els de primer grau més deformacions quadràtiques en X i en Y i efecte de perspectiva.
Els models de grau superior no solen ser aconsellables perquè, a part de requerir molts més punts de control, si una imatge no es pot ajustar satisfactòriament amb un polinomi de primer o segon grau habitualment significa que la raó de la deformació és externa (cal considerar el relleu, cal restaurar línies perdudes, etc.) i el que convé és canviar de model de correspondència geomètrica o solucionar els problemes presents.
Existeixen models polinòmics que consideren el desplaçament del relleu (polinomis amb Z) i que són aplicables sempre que l'altitud de la plataforma sigui molt més gran que la de la cota terrestre més alta, condició que es compleix en les imatges de satèl·lit. Aquests models obtenen resultats sensiblement millors que els polinomis sense Z, especialment quan la imatge presenta una orografia important.
En la direcció transversal a la traça es formulen:
x' = A + Bx + Cy + Dz + Ezx + Fzy,
mentre que en la direcció al llarg de la traça es formulen com els polinomis sense Z si es considera que el capcineig és negligible, o en la forma:
y' = A' + B'x + C'y + D'z
si es considera que el capcineig és constant, o en la forma:
y' = A' + B'x + C'y + D'z + E'zx + F'zy
si es considera que el capcineig és linealment variable.
En molts casos en què és factible aplicar models polinòmics es parteix d'imatges en què s'ha realitzat un procés previ de projecció de les dades brutes a una cert sistema de referència horitzontal d'acord amb paràmetres orbitals que, si bé no han aconseguit una georeferenciació correcta de la imatge, sí que hi han proporcionat una geometria adequadament preparada.
En el cas del model polinòmic de primer grau per a correccions d'imatges es formula com una transformació inversa:
x' = A + Bx + Cy
y' = A' + B'x + C'y
on (x,y) són les coordenades de centres de píxel en el sistema de referència horitzontal de destí i (x',y') són les coordenades corresponents en el sistema de referència horitzontal d'origen, en les quals s'aplicarà el corresponent remostreig. En el cas de correccions de bases vectorials, les equacions són similars però s'apliquen com una transformació directa, i (x,y) són les coordenades dels vèrtexs en el sistema de referència horitzontal d'origen, mentre que (x',y') són les coordenades en el sistema de referència horitzontal de destí.
Els polinomis de primer grau permeten integrar moviments de translació, escalat, inclinació i rotació en un cert angle.
En el cas del model polinòmic de segon grau es formula com:
x' = A + Bx +Cy + Dx2 + Ey2 + Fxy
y' = A' + B'x +C'y + D'x2 + E'y2 + F'xy.
Els polinomis de segon grau permeten integrar els mateixos moviments que els de primer grau més deformacions quadràtiques en X i en Y i efecte de perspectiva.
Els models de grau superior no solen ser aconsellables perquè, a part de requerir molts més punts de control, si una imatge no es pot ajustar satisfactòriament amb un polinomi de primer o segon grau habitualment significa que la raó de la deformació és externa (cal considerar el relleu, cal restaurar línies perdudes, etc.) i el que convé és canviar de model de correspondència geomètrica o solucionar els problemes presents.
Existeixen models polinòmics que consideren el desplaçament del relleu (polinomis amb Z) i que són aplicables sempre que l'altitud de la plataforma sigui molt més gran que la de la cota terrestre més alta, condició que es compleix en les imatges de satèl·lit. Aquests models obtenen resultats sensiblement millors que els polinomis sense Z, especialment quan la imatge presenta una orografia important.
En la direcció transversal a la traça es formulen:
x' = A + Bx + Cy + Dz + Ezx + Fzy,
mentre que en la direcció al llarg de la traça es formulen com els polinomis sense Z si es considera que el capcineig és negligible, o en la forma:
y' = A' + B'x + C'y + D'z
si es considera que el capcineig és constant, o en la forma:
y' = A' + B'x + C'y + D'z + E'zx + F'zy
si es considera que el capcineig és linealment variable.
En molts casos en què és factible aplicar models polinòmics es parteix d'imatges en què s'ha realitzat un procés previ de projecció de les dades brutes a una cert sistema de referència horitzontal d'acord amb paràmetres orbitals que, si bé no han aconseguit una georeferenciació correcta de la imatge, sí que hi han proporcionat una geometria adequadament preparada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
model relacional
model relacional
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca model de dades relacional, n m
- ca model relacional, n m
- es modelo de datos relacional
- es modelo relacional
- en relational data model
- en relational model
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Model de dades basat en la lògica de predicats i la teoria de conjunts, que utilitza només taules com a estructura de dades.
Nota
-
1. El nom model de dades relacional prové del concepte matemàtic de relació, equivalent a l'estructura de taula. L'adjectiu relacional en aquest context no es refereix, doncs, a l'existència de relacions o vincles entre taules ni a la capacitat de relacionar informació que, tanmateix, és completa en aquest model de dades per la simple existència de camps comuns a les taules. L'ús de claus foranes, en aquest sentit, és una restricció d'integritat, no un mecanisme de relació.
2. El model de dades relacional va ser formulat per Edgar Codd el 1969. Fou el primer model de dades formulat teòricament abans de ser implementat i ha esdevingut predominant en els sistemes de gestió de bases de dades des de mitjan dècada de 1980. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
model semàntic
model semàntic
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca model de dades semàntic, n m
- ca model semàntic, n m
- es modelo de datos semántico
- en semantic data model
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Model de bases de dades que incorpora estructures per a representar més contingut semàntic que els models de bases de dades clàssics, en particular que el model de dades relacional.
Nota
- Els models de dades semàntics van ser proposats al final de la dècada de 1970 i principi de la de 1980. Van ser superats o, si més no, substituïts pels models de dades orientats a objectes, igualment de major expressivitat semàntica, desenvolupats gairebé simultàniament i a l'aparició dels quals van contribuir.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
model TIN
model TIN
Teledetecció > Model digital del terreny
- ca xarxa irregular de triangles, n f
- ca model TIN, n m sin. compl.
- ca TIN, n f sin. compl.
- es red irregular de triángulos
- es modelo TIN sin. compl.
- es TIN sin. compl.
- en triangulated irregular network
- en TIN sin. compl.
- en TIN model sin. compl.
Teledetecció > Model digital del terreny
Definició
MDT, habitualment destinat a representar MDE, format per triangles adjacents i no cavalcats, construïts a partir de coordenades X,Y,Z (on Z pot ser l'altura o qualsevol variable quantitativa contínua sobre el terreny) distribuïdes irregularment provinents de punts (com cotes altimètriques), línies (com carenes o tàlvegs) o polígons (com una vora d'un llac).
En ser una estructura vectorial, proporciona una modelització del fenomen que respecta els punts singulars, com cims, tàlvegs, etc., i permet emmagatzemar informació sobre les relacions topològiques entre els triangles, ja sigui prenent com a base els triangles, les arestes (doblement connectades o amb ales) o els nodes. Una xarxa irregular de triangles també permet emmagatzemar informació com el pendent o l'orientació de cada triangle, si bé presenta inconvenients, com ara el seu cost computacional o la paradoxa de Schwartz.
El mètode de triangulació més emprat per a generar-la és la triangulació de Delaunay, tot i que amb variants (per exemple, quan algunes coordenades provenen d'isolínies).
TIN és l'acrònim de triangulated irregular network ('xarxa irregular de triangles').
En ser una estructura vectorial, proporciona una modelització del fenomen que respecta els punts singulars, com cims, tàlvegs, etc., i permet emmagatzemar informació sobre les relacions topològiques entre els triangles, ja sigui prenent com a base els triangles, les arestes (doblement connectades o amb ales) o els nodes. Una xarxa irregular de triangles també permet emmagatzemar informació com el pendent o l'orientació de cada triangle, si bé presenta inconvenients, com ara el seu cost computacional o la paradoxa de Schwartz.
El mètode de triangulació més emprat per a generar-la és la triangulació de Delaunay, tot i que amb variants (per exemple, quan algunes coordenades provenen d'isolínies).
TIN és l'acrònim de triangulated irregular network ('xarxa irregular de triangles').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
