modelització de sòlids
modelització de sòlids
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
- ca modelització de sòlids, n f
- es modelización de sólidos
- en solid modeling
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
Definició
Procés de renderitzar la superfície d'un objecte en tres dimensions reproduint-ne la textura i els efectes d'il·luminació i volum a partir de dades vectorials que en defineixen la forma.
Nota
- La modelització de sòlids és molt utilitzada en els programes de disseny assistit per ordinador per a generar visualitzacions realistes de peces, objectes, edificis, etc., en aplicacions de mecànica, en arquitectura i en enginyeria. Més modernament, a partir del desenvolupament i la millora de la visualització en 3D en els sistemes d'informació geogràfica, s'ha anat incorporant per a generar vistes realistes del paisatge natural o urbà, ja sigui a partir de dades de formes pròpiament en 3D, per extrusió de formes en 2D o utilitzant com a base models digitals d'elevacions.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
modelització espacial
modelització espacial
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca modelització espacial, n f
- es modelización espacial
- en spatial modeling
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Modelització que té per objecte construir models descriptius de les relacions espacials entre les localitzacions i les formes dels fenòmens geogràfics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
modelització hidrològica
modelització hidrològica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca modelització hidrològica, n f
- es modelización hidrológica
- en hydrologic modeling
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definició
Modelització de les característiques i la dinàmica hidrològica del terreny basada en models digitals d'elevacions.
Nota
- La modelització hidrològica en els SIG inclou la derivació dels factors topogràfics bàsics, de les direccions i acumulació de fluxos, la derivació de la xarxa d'escolament d'aigües superficials, el càlcul d'índexs hidrològics i la delimitació de les conques de drenatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
modelització per diferències finites
modelització per diferències finites
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca modelització per diferències finites, n f
- es modelización por diferencias finitas
- en finite difference modeling
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Modelització numèrica utilitzada per a dades procedents de mostreigs regulars, en què s'utilitzen equacions algebraiques per a calcular canvis de les variables en cada localització.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
modelització per elements finits
modelització per elements finits
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca modelització per elements finits, n f
- es modelización por elementos finitos
- en finite element modeling
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Modelització numèrica utilitzada per a dades procedents de mostreigs irregulars, en què s'utilitzen equacions algebraiques per a calcular canvis de les variables en cada localització.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
modelitzar
modelitzar
Cartografia
- ca modelitzar, v tr
- es modelizar
- fr modéliser
- it modellare
- en model, to
- de modellieren
Cartografia
Definició
Simplificar, conceptualitzar i esquematitzar en forma de model.
Nota
- Segons els objectius proposats, la modelització pot anar des dels plantejaments més abstractes a la representació més realista en forma figurativa o de maqueta tridimensional.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer
Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer
- ca MODIS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definició
Conjunt de sensors amb què van equipats els satèl·lits Terra i Aqua de la NASA.
MODIS capta imatges de diverses longituds d'ona i resolucions espacials i permet una cobertura completa de la superfície terrestre en menys de dos dies.
MODIS capta imatges de diverses longituds d'ona i resolucions espacials i permet una cobertura completa de la superfície terrestre en menys de dos dies.
Nota
- Literalment, espectròmetre d'imatges de resolució moderada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Moderate-Resolution Imaging Spectroradiometer
Moderate-Resolution Imaging Spectroradiometer
Teledetecció > Sensors
- ca MODIS, n m
- ca Moderate-Resolution Imaging Spectroradiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Moderate-Resolution Imaging Spectroradiometer, 'espectroradiòmetre generador d'imatges de resolució moderada'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits Terra i Aqua destinat majoritàriament a l'estudi de la temperatura de la superfície de la terra i dels oceans, la productivitat primària, les cobertes vegetals, els núvols, els aerosols, el vapor d'aigua, els perfils de temperatura i els incendis.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom i l'IRol amb una resolució espacial al nadir de 250 m en el VIS i l'IRp (bandes 1 i 2), 500 m en el VIS, l'IRp i l'IRoc (bandes 3 a 7) i 1000 m en el VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom i l'IRol (bandes 8 a 36). Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal a la traça i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 2330 km (dallada). La resolució temporal és entre 1 i 2 dies.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 110.00
- Dallada (km): 2330
- IFOV (mrad) [c]: 0.3546
- Resolució espacial (m): 250 (visió nadiral), 1207.46 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 5416 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [621,669]; 02: [838,876];
- FOV (°): 110.00
- Dallada (km): 2330
- IFOV (mrad) [c]: 0.7092
- Resolució espacial (m): 500 (visió nadiral), 2412.54 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 2708 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 03: [456,475]; 04: [544,564]; 05: [1230,1254]; 06: [1615,1644]; 07: [2087,2140];
- FOV (°): 110.00
- Dallada (km): 2330
- IFOV (mrad) [c]: 1.418
- Resolució espacial (m): 1000 (visió nadiral), 4815.62 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 1354 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 08: [404,419]; 09: [437,447]; 10: [482,492]; 11: [524,536]; 12: [542,552]; 13: [661,671]; 14: [671,683]; 15: [742,752]; 16: [859,874]; 17: [887,922]; 18: [929,943]; 19: [912,959]; 20: [3660,3840]; 21: [3929,3989]; 22: [3929,3989]; 23: [4020,4080]; 24: [4433,4498]; 25: [4482,4549]; 26: [1366,1401]; 27: [6535,6895]; 28: [7175,7475]; 29: [8400,8700]; 30: [9580,9880]; 31: [10780,11280]; 32: [11770,12270]; 33: [13185,13485]; 34: [13485,13785]; 35: [13785,14085]; 36: [14085,14385]
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits Terra i Aqua destinat majoritàriament a l'estudi de la temperatura de la superfície de la terra i dels oceans, la productivitat primària, les cobertes vegetals, els núvols, els aerosols, el vapor d'aigua, els perfils de temperatura i els incendis.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom i l'IRol amb una resolució espacial al nadir de 250 m en el VIS i l'IRp (bandes 1 i 2), 500 m en el VIS, l'IRp i l'IRoc (bandes 3 a 7) i 1000 m en el VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom i l'IRol (bandes 8 a 36). Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 12 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal a la traça i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 2330 km (dallada). La resolució temporal és entre 1 i 2 dies.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): 110.00
- Dallada (km): 2330
- IFOV (mrad) [c]: 0.3546
- Resolució espacial (m): 250 (visió nadiral), 1207.46 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 5416 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [621,669]; 02: [838,876];
- FOV (°): 110.00
- Dallada (km): 2330
- IFOV (mrad) [c]: 0.7092
- Resolució espacial (m): 500 (visió nadiral), 2412.54 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 2708 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 03: [456,475]; 04: [544,564]; 05: [1230,1254]; 06: [1615,1644]; 07: [2087,2140];
- FOV (°): 110.00
- Dallada (km): 2330
- IFOV (mrad) [c]: 1.418
- Resolució espacial (m): 1000 (visió nadiral), 4815.62 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 1354 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 08: [404,419]; 09: [437,447]; 10: [482,492]; 11: [524,536]; 12: [542,552]; 13: [661,671]; 14: [671,683]; 15: [742,752]; 16: [859,874]; 17: [887,922]; 18: [929,943]; 19: [912,959]; 20: [3660,3840]; 21: [3929,3989]; 22: [3929,3989]; 23: [4020,4080]; 24: [4433,4498]; 25: [4482,4549]; 26: [1366,1401]; 27: [6535,6895]; 28: [7175,7475]; 29: [8400,8700]; 30: [9580,9880]; 31: [10780,11280]; 32: [11770,12270]; 33: [13185,13485]; 34: [13485,13785]; 35: [13785,14085]; 36: [14085,14385]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
modificació aïllada
modificació aïllada
Cartografia
- ca addició aïllada, n f
- ca modificació aïllada, n f sin. compl.
- es adición aislada
- es modificación aislada
- fr mise à jour
- it aggiornamento parziale
- en selective revision
- de einzelner Nachtrag
Cartografia
Definició
Modificació que es fa en un mapa o qualsevol altre document cartogràfic per actualitzar els canvis provocats per fenòmens aïllats.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
modificació del contrast
modificació del contrast
Teledetecció > Visualització
- ca modificació del contrast, n f
- es modificación del contraste
- en contrast modification
Teledetecció > Visualització
Definició
Tipus de millorament d'imatges que té com a objectiu canviar la diferència de valor o to entre les àrees més clares i les més fosques d'una imatge.
En la modificació del contrast hi ha dues etapes: una de marcada per la disponibilitat d'NV en funció dels ND existents a la imatge i una de regida per les necessitats del procediment que s'ha d'aplicar.
- En la primera etapa s'ha de distingir el cas en què les imatges tenen un interval d'ND superior al d'NV disponibles en l'entorn de visualització (per exemple, una escena d'un sensor de 10 bits de resolució radiomètrica amb valors entre 34 i 893 mostrada en un entorn de visualització de 256 NV), en el qual el procediment per defecte sol ser fer una assignació lineal per tal que el mínim ND correspongui al mínim NV, i igualment amb els màxims. Aquest procediment comporta una compressió del contrast que no sol ser problemàtica perquè l'ull humà té una capacitat de discriminació d'NV de gris inferior a 256, i, per tant, la pèrdua de detall numèrica no és apreciable visualment. Contràriament, quan l'interval d'NV és més ampli (escena de 8 bits de resolució radiomètrica, amb ND entre 60 i 129 mostrada en el mateix sistema de visualització) el procediment per defecte sol ser fer una correspondència bijectiva de valors, és a dir, sense compressió ni expansió del contrast.
- La segona etapa serà efectuar una expansió del contrast si la imatge no utilitza tots els NV possibles o si, malgrat fer-ho, presenta un histograma amb molt pocs valors en certs NV, o bé una equalització de l'histograma.
En la modificació del contrast hi ha dues etapes: una de marcada per la disponibilitat d'NV en funció dels ND existents a la imatge i una de regida per les necessitats del procediment que s'ha d'aplicar.
- En la primera etapa s'ha de distingir el cas en què les imatges tenen un interval d'ND superior al d'NV disponibles en l'entorn de visualització (per exemple, una escena d'un sensor de 10 bits de resolució radiomètrica amb valors entre 34 i 893 mostrada en un entorn de visualització de 256 NV), en el qual el procediment per defecte sol ser fer una assignació lineal per tal que el mínim ND correspongui al mínim NV, i igualment amb els màxims. Aquest procediment comporta una compressió del contrast que no sol ser problemàtica perquè l'ull humà té una capacitat de discriminació d'NV de gris inferior a 256, i, per tant, la pèrdua de detall numèrica no és apreciable visualment. Contràriament, quan l'interval d'NV és més ampli (escena de 8 bits de resolució radiomètrica, amb ND entre 60 i 129 mostrada en el mateix sistema de visualització) el procediment per defecte sol ser fer una correspondència bijectiva de valors, és a dir, sense compressió ni expansió del contrast.
- La segona etapa serà efectuar una expansió del contrast si la imatge no utilitza tots els NV possibles o si, malgrat fer-ho, presenta un histograma amb molt pocs valors en certs NV, o bé una equalització de l'histograma.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
