segmentació d'imatge
segmentació d'imatge
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
- ca segmentació d'imatge, n f
- es segmentación de imagen
- en image segmentation
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Processament d'imatges
Definició
Operació consistent a convertir una imatge de valors continus, típicament en escala de grisos, en una imatge binària emprant un valor llindar per a assignar els valors inferiors a 0 i els valors superiors a 1.
Nota
- La segmentació d'imatge se sol aplicar als mapes de línies escanejats com a operació prèvia a la vectorització de les línies de la imatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
segmentació d'imatge
segmentació d'imatge
Fotogrametria
- ca segmentació d'imatge, n f
- es segmentación de la imagen
- en image segmentation
Fotogrametria
Definició
Separació d'una imatge en parts constituents o unitats homogènies que posteriorment són reconegudes o caracteritzades.
Nota
- La segmentació d'imatge es pot portar a terme en el domini espacial o en el domini de freqüències. Els mètodes existents es basen en procediments locals o globals, com la detecció de vores, la llindarització de l'histograma, l'anàlisi d'agrupaments o el creixement de regions a partir de píxels llavor.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
segmentació dinàmica
segmentació dinàmica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca segmentació dinàmica, n f
- es segmentación dinámica
- en dynamic segmentation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definició
Estructura de dades basada en la referenciació lineal que permet definir esdeveniments per mitjà de distàncies relatives al llarg de rutes.
Nota
-
1. La denominació segmentació dinàmica prové, en particular, del fet que aquesta estructura de dades permet definir múltiples trams al llarg dels elements lineals de referència en funció de la variació de diferents atributs sense necessitat de partir la geometria dels elements lineals de referència.
2. Els esdeveniments, definits per mitjà de referenciació lineal, no posseeixen geometria pròpia, s'emmagatzemen en taules i es generen dinàmicament en els programes de SIG clients a l'hora de visualitzar-los o d'operar-hi. En general, admeten totes les operacions espacials pròpies dels elements lineals. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
segona constant de radiació
segona constant de radiació
Fotogrametria
- ca segona constant de radiació, n f
- es segunda constante de radiación
- en second radiation constant
- sbl c2
Fotogrametria
Definició
Valor numèric d'una part del denominador en l'expressió de la llei de Planck, equivalent a hc/k, on h és la constant de Planck, c, la velocitat de la llum i k, la constant de Boltzmann, amb valor igual a 1,4387·10-2 mK.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
segona forma normal
segona forma normal
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca segona forma normal, n f
- es segunda forma normal
- en second normal form
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definició
Disseny de taula d'una base de dades relacional que, a més de ser en primera forma normal, compleix la condició que cap atribut no inclòs en una clau candidata no és funcionalment dependent de part d'una clau candidata.
Nota
- La segona forma normal obliga a evitar dades redundants en múltiples files i traslladar-les a una altra taula substituint les dades repetides per una clau forana.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
seguiment
seguiment
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca seguiment, n m
- es seguimiento
- en tracking
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definició
Acció logística consistent a determinar la posició de mòbils, típicament vehicles, al llarg del temps, en temps real o diferit, basant-se en les dades espaciotemporals transmeses per l'element mòbil.
Nota
- El seguiment constitueix un sector d'aplicació dels sistemes d'informació geogràfica i dels sistemes de posicionament global, com a base d'activitats de gestió de flotes, d'expedició o d'altres.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
selecció
selecció
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
- ca selecció, n f
- ca consulta, n f sin. compl.
- es consulta
- es selección
- en query
- en selection
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
Definició
Consulta que aïlla els registres o els elements que compleixen un cert nombre de condicions temàtiques o espacials.
Nota
-
1. Els elements seleccionats queden a disposició de les operacions subsegüents.
2. La selecció identifica un subconjunt d'entre els elements d'un conjunt. Segons el mode de selecció, es pot crear una nova selecció, afegir-la a una ja existent o seleccionar-la d'una selecció prèvia.
3. Molts programes de SIG permeten emmagatzemar la definició de les seleccions per a reutilitzar-les. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
selecció alfanumèrica
selecció alfanumèrica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
- ca selecció alfanumèrica, n f
- ca selecció lògica, n f
- ca selecció per atributs, n f
- ca consulta alfanumèrica, n f sin. compl.
- ca consulta lògica, n f sin. compl.
- ca consulta per atributs, n f sin. compl.
- es consulta alfanumérica
- es consulta lógica
- es consulta por atributos
- es selección alfanumérica
- es selección lógica
- es selección por atributos
- en alphanumeric query
- en alphanumeric selection
- en logical query
- en logical selection
- en query by attributes
- en selection by attributes
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
Definició
Selecció dels elements d'una capa, dels registres d'una taula o de les cel·les d'un ràster que compleixen una o més condicions lògiques basades en els valors dels seus atributs.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
selecció espacial
selecció espacial
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
- ca selecció espacial, n f
- ca selecció per localització, n f
- ca consulta espacial, n f sin. compl.
- ca consulta per localització, n f sin. compl.
- es consulta espacial
- es consulta por localización
- es selección espacial
- es selección por localización
- en query by location
- en selection by location
- en spatial query
- en spatial selection
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
Definició
Selecció dels elements d'una capa que compleixen una o més relacions espacials respecte dels elements de la mateixa capa o d'altres capes.
Nota
- Les relacions espacials aplicables varien segons la geometria dels elements de cada capa participant. Les relacions espacials que es fan servir més habitualment són el cavalcament, la contenció i la distància.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
selecció interactiva
selecció interactiva
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
- ca selecció interactiva, n f
- es selección interactiva
- en interactive location
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Consulta
Definició
Selecció dels elements d'una capa o de les cel·les d'un ràster a partir de les posicions introduïdes per l'usuari amb el punter del ratolí.
Nota
- La selecció interactiva permet seleccionar els elements o les cel·les individualment o per mitjà d'una finestra de selecció.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
