SeaSat Synthetic Aperture Radar
SeaSat Synthetic Aperture Radar
Teledetecció > Sensors
- ca SeaSat SAR, n m
- ca SeaSat Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de SeaSat Synthetic Aperture Radar, 'radar d'obertura sintètica del SeaSat'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit SeaSat destinat majoritàriament a l'estudi dels mars i els oceans (onades superficials i internes, corrents, surgències, bancs de sorra, gel marí, circulació del vent a nivell global, etc.).
Es tracta del primer radar espacioportat utilitzat amb finalitats civils, i va ser operatiu un total de 99 dies l'any 1978.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial tant en l'abast com en l'azimut de 25 m. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 5 bits, es capten amb un angle d'incidència nominal de 23° respecte la vertical apuntant a la dreta de la trajectòria del satèl·lit i es distribueixen amb una cobertura territorial de 100 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 33.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 19
- Angle d'incidència (°): 23
- Resolució espacial en l'abast (m): 25
- Resolució espacial en l'azimut (m): 25
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 100
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit SeaSat destinat majoritàriament a l'estudi dels mars i els oceans (onades superficials i internes, corrents, surgències, bancs de sorra, gel marí, circulació del vent a nivell global, etc.).
Es tracta del primer radar espacioportat utilitzat amb finalitats civils, i va ser operatiu un total de 99 dies l'any 1978.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial tant en l'abast com en l'azimut de 25 m. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 5 bits, es capten amb un angle d'incidència nominal de 23° respecte la vertical apuntant a la dreta de la trajectòria del satèl·lit i es distribueixen amb una cobertura territorial de 100 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 33.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 19
- Angle d'incidència (°): 23
- Resolució espacial en l'abast (m): 25
- Resolució espacial en l'azimut (m): 25
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 100
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SeaSat-A Scatterometer System
SeaSat-A Scatterometer System
Teledetecció > Sensors
- ca SASS, n m
- ca SeaSat-A Scatterometer System, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de SeaSat-A Scatterometer System, 'sistema de dispersòmetre de SeaSat-A'.
Dispersòmetre instal·lat a bord del satèl·lit SeaSat destinat majoritàriament a l'estudi del vent sobre l'oceà.
Es tracta del primer dispersòmetre de vent instal·lat en una plataforma satel·litària, i va ser operatiu durant 3 mesos.
Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku [14.599 GHz]). Les seves escenes tenen una resolució espacial de 50000 m i una cobertura territorial variable, entre 500 km i 750 km (dallada).
Dispersòmetre instal·lat a bord del satèl·lit SeaSat destinat majoritàriament a l'estudi del vent sobre l'oceà.
Es tracta del primer dispersòmetre de vent instal·lat en una plataforma satel·litària, i va ser operatiu durant 3 mesos.
Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku [14.599 GHz]). Les seves escenes tenen una resolució espacial de 50000 m i una cobertura territorial variable, entre 500 km i 750 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SeaStar
SeaStar
Teledetecció > Plataformes
- ca OrbView-2, n m
- ca SeaStar, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
(Vegeu la informació d'aquest satèl·lit a OrbView n m.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SeaWiFS
SeaWiFS
Teledetecció > Sensors
- ca SeaWiFS, n m
- ca Sea-viewing Wide Field-of-View Sensor, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Sea-viewing Wide Field-of-View Sensor, 'sensor d'observació del mar amb camp de visió ample'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OrbView-2 destinat majoritàriament a l'estudi de la productivitat i les interaccions entre l'ecosistema marí i l'atmosfera.
És l'evolució del sensor CZCS, del Nimbus-7.
En la seva configuració inicial, permetia obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp amb una resolució espacial al nadir de 1130 m en mode LAC (local area coverage, cobertura d'àrea local) i 4500 m en mode GAC (global area coverage, cobertura d'àrea global). L'increment d'altitud de la plataforma efectuat entre el 28 de juny i el 12 de juliol de 2010 (de 705 a 781.5 km) va suposar una disminució de la resolució espacial, la qual va passar a ser de 1252.7 m (mode LAC) i 4988.3 m (mode GAC).
El 14 de febrer de 2011 es va anunciar que, després de gairebé dos mesos de problemes tècnics, el sensor deixava de proporcionar dades.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 10 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial, d'acord amb la nova altitud de la plataforma, d'uns 3220 km (dallada en mode LAC) i 1680 km (dallada en mode GAC). El sensor presenta capacitat d'apuntament al llarg de la traça en tres angles (+20°, 0°, -20°) per a evitar el miralleig de la superfície del mar. La resolució temporal és d'1 dia.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°)[c]: 116.56734 (mode LAC), 89.93555 (mode GAC)
- Dallada (km)[c]: 2800 (mode LAC), 1500 (mode GAC) fins a 28/06/2010; 3217.0916 (mode LAC), 1676.0650 (mode GAC) a partir de 13/07/2010
- IFOV (mrad)[c]: 1.603 (mode LAC), 6.383 (mode GAC)
- Resolució espacial en mode LAC fins a 28/06/2010 (m): 1130 (visió nadiral), 7937.3 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial en mode GAC fins a 28/06/2010 (m): 4500 (visió nadiral), 10809.2 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial en mode LAC a partir de 13/07/2010 (m)[c]: 1252.7 (visió nadiral), 10038.8 (extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial en mode GAC a partir de 13/07/2010 (m)[c]: 4988.3 (visió nadiral), 12282.4 (extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 1269 (FOV/IFOV en mode LAC), 246 (FOV/IFOV en mode GAC)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [402,422]; 02: [433,453]; 03: [480,500]; 04: [500,520]; 05: [545,565]; 06: [660,680]; 07: [745,785]; 08: [845,885]
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit OrbView-2 destinat majoritàriament a l'estudi de la productivitat i les interaccions entre l'ecosistema marí i l'atmosfera.
És l'evolució del sensor CZCS, del Nimbus-7.
En la seva configuració inicial, permetia obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp amb una resolució espacial al nadir de 1130 m en mode LAC (local area coverage, cobertura d'àrea local) i 4500 m en mode GAC (global area coverage, cobertura d'àrea global). L'increment d'altitud de la plataforma efectuat entre el 28 de juny i el 12 de juliol de 2010 (de 705 a 781.5 km) va suposar una disminució de la resolució espacial, la qual va passar a ser de 1252.7 m (mode LAC) i 4988.3 m (mode GAC).
El 14 de febrer de 2011 es va anunciar que, després de gairebé dos mesos de problemes tècnics, el sensor deixava de proporcionar dades.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 10 bits, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial, d'acord amb la nova altitud de la plataforma, d'uns 3220 km (dallada en mode LAC) i 1680 km (dallada en mode GAC). El sensor presenta capacitat d'apuntament al llarg de la traça en tres angles (+20°, 0°, -20°) per a evitar el miralleig de la superfície del mar. La resolució temporal és d'1 dia.
Informació tècnica del sensor:
- FOV (°)[c]: 116.56734 (mode LAC), 89.93555 (mode GAC)
- Dallada (km)[c]: 2800 (mode LAC), 1500 (mode GAC) fins a 28/06/2010; 3217.0916 (mode LAC), 1676.0650 (mode GAC) a partir de 13/07/2010
- IFOV (mrad)[c]: 1.603 (mode LAC), 6.383 (mode GAC)
- Resolució espacial en mode LAC fins a 28/06/2010 (m): 1130 (visió nadiral), 7937.3 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial en mode GAC fins a 28/06/2010 (m): 4500 (visió nadiral), 10809.2 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial en mode LAC a partir de 13/07/2010 (m)[c]: 1252.7 (visió nadiral), 10038.8 (extrems laterals de la imatge)
- Resolució espacial en mode GAC a partir de 13/07/2010 (m)[c]: 4988.3 (visió nadiral), 12282.4 (extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes): 1269 (FOV/IFOV en mode LAC), 246 (FOV/IFOV en mode GAC)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [402,422]; 02: [433,453]; 03: [480,500]; 04: [500,520]; 05: [545,565]; 06: [660,680]; 07: [745,785]; 08: [845,885]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SeaWinds
SeaWinds
Teledetecció > Sensors
- ca SeaWinds, n m
- ca NASA Scatterometer II, n m sin. compl.
- ca NSCAT II, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits QuikSCAT i ADEOS-II destinat majoritàriament a l'estudi del vent en la superfície del mar.
Es tracta de l'evolució del sensor NSCAT, instal·lat a l'ADEOS, i de l'AMI-SCAT, de l'ERS-1 i l'ERS-2, i és idèntic al QuikSCAT i a l'ADEOS-II.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda Ku). Les seves escenes tenen una resolució espacial al nadir de 25000 m. El sensor utilitza una antena de plat giratori de doble feix amb un angle de visió de 40° per al feix interior i 46° per al feix exterior que permet un escaneig circular. La seva cobertura territorial és d'uns 1800 km (dallada), cosa que permet cobrir el 90% de la superfície oceànica en 1 dia. El feix interior està polaritzat horitzontalment, mentre que el feix exterior ho està verticalment. El dispersòmetre permet mesurar la velocitat del vent entre 3 i 20 m/s amb una exactitud de 2 m/s i la direcció del vent amb una exactitud de 20°.
Originàriament es denominava NSCAT II, acrònim de NASA Scatterometer II ('dispersòmetre de la NASA II').
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH (feix interior) i VV (feix exterior)
- Durada del pols (s): 0.0015
- Angle d'incidència (°): 40 (feix interior) i 46 (feix exterior)
- Resolució espacial (m): 25000
- Dallada (km): 1800
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 13.402
Es tracta de l'evolució del sensor NSCAT, instal·lat a l'ADEOS, i de l'AMI-SCAT, de l'ERS-1 i l'ERS-2, i és idèntic al QuikSCAT i a l'ADEOS-II.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda Ku). Les seves escenes tenen una resolució espacial al nadir de 25000 m. El sensor utilitza una antena de plat giratori de doble feix amb un angle de visió de 40° per al feix interior i 46° per al feix exterior que permet un escaneig circular. La seva cobertura territorial és d'uns 1800 km (dallada), cosa que permet cobrir el 90% de la superfície oceànica en 1 dia. El feix interior està polaritzat horitzontalment, mentre que el feix exterior ho està verticalment. El dispersòmetre permet mesurar la velocitat del vent entre 3 i 20 m/s amb una exactitud de 2 m/s i la direcció del vent amb una exactitud de 20°.
Originàriament es denominava NSCAT II, acrònim de NASA Scatterometer II ('dispersòmetre de la NASA II').
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH (feix interior) i VV (feix exterior)
- Durada del pols (s): 0.0015
- Angle d'incidència (°): 40 (feix interior) i 46 (feix exterior)
- Resolució espacial (m): 25000
- Dallada (km): 1800
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 13.402
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SECAM
SECAM
Fotogrametria
- ca SECAM
Fotogrametria
Definició
Estàndard de transmissió de vídeo analògic en color utilitzat a França, Rússia, l'Àsia Central i l'Àfrica occidental i central.
Nota
-
1. El SECAM va ser desenvolupat per Henri de France per a Thomson i es va començar a utilitzar el 1967.
2. La forma SECAM prové del francès séquentiel couleur à mémoire ('seqüència de colors amb memòria'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
secant
secant
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca secant, adj
- es secante
- en secant
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Dit de les línies o superfícies que tallen altres línies o superfícies en dos o més punts.
Nota
- L'adjectiu secant s'aplica en particular a les projeccions cartogràfiques en què la superfície de projecció (pla, cilindre, con etc.) talla la superfície terrestre, en lloc de ser-hi tangent.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
secció
secció
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca secció, n f
- es sección
- fr section
- it sezione
- en section
- de Querschnitt
- de Sektion
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definició
Dibuix que representa l'estructura interna d'un terreny, d'un edifici o d'un cos qualsevol, tallat segons un pla imaginari, generalment vertical.
Nota
- A diferència del perfil topogràfic, la secció mostra el contingut de l'interior de la part tallada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
secció
secció
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca secció, n f
- es sección
- en section
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Element format per un arc o per part d'un arc que serveix per a formar rutes per agrupació, en l'estructura de dades d'ArcInfo Workstation.
Nota
- Les seccions no posseeixen geometria pròpia, sinó que es defineixen sobre els arcs per mitjà de posicions relatives, inicial i final, expressades en percentatges de la longitud de l'arc. Un cop generada la ruta, les seccions adquireixen també mesura inicial i final, calculades com a longituds acumulades respecte a l'inici de la ruta al llarg de la cadena de seccions.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
secció cartogràfica
secció cartogràfica
Cartografia
- ca secció cartogràfica, n f
- es sección cartográfica
- fr section cartographique
- it dipartimento cartografico
- en map room
- de Kartenabteilung
Cartografia
Definició
Departament d'un centre o una institució especialitzat en la cartografia.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
