conclusions de l'auditoria
conclusions de l'auditoria
Seguretat alimentària
- ca conclusions de l'auditoria, n f pl
- es conclusiones de la auditoría, n f pl
- fr conclusions d'audit, n f pl
- en audit conclusions, n pl
Seguretat alimentària
Definició
Resultat d'una auditoria després de prendre en consideració els objectius de l'auditoria i totes les constatacions d'auditoria.
concordança
concordança
Neurociència
- ca concordança, n f
- es concordancia
- en concordance
Neurociència
Definició
Paral·lelisme de trets o d'elements fenotípics observats en un parell d'individus, generalment en bessons.
concòtom
concòtom
Aparells sanitaris
- ca concòtom, n m
- es concótomo, n m
- fr conchotome, n m
- en conchotome, n
- en turbinotome, n
Aparells sanitaris
Definició
Instrument que s'utilitza per a la resecció dels cornets.
concussió laberíntica
concussió laberíntica
Otorrinolaringologia
- ca commoció laberíntica, n f
- ca concussió laberíntica, n f sin. compl.
- es concusión laberíntica
- es conmoción laberíntica
- en labyrinthine concussion
Otorrinolaringologia
Definició
Trastorn consistent en una alteració de les funcions del laberint produït per un traumatisme, sense que hi hagi fractura del penyal.
concussió retinal
concussió retinal
Oftalmologia
- ca commoció retinal, n f
- ca concussió retinal, n f sin. compl.
- ca edema de Berlin, n m sin. compl.
- es concusión de la retina
- es conmoción de la retina
- es edema de Berlin
- en Berlin's edema
- en commotio retinae
- en concussion of retina
Oftalmologia
Definició
Alteració visual produïda per un fort traumatisme ocular, que provoca un edema a la zona de la màcula lútia i l'aparició d'un escotoma central.
condició experimental
condició experimental
Neurociència
- ca condició experimental, n f
- es condición experimental
- en experimental condition
Neurociència
Definició
Cadascuna de les variacions que s'avaluen per a comparar-ne els resultats i extreure'n conclusions en el marc d'un experiment o d'una sessió experimental.
condicionament
condicionament
Psiquiatria
- ca condicionament, n m
- es condicionamiento, n m
- fr conditionnement, n m
- en conditioning, n
- de Konditionierung, n f
Psiquiatria
Definició
Modificació o aprenentatge d'un comportament, com a resultat de la manipulació de les associacions entre estímuls i respostes.
condicionament clàssic
condicionament clàssic
Psiquiatria
- ca condicionament clàssic, n m
- es condicionamiento clásico, n m
- fr conditionnement classique, n m
- en classical conditioning, n
- de klassische Konditionierung, n f
Psiquiatria
Definició
Condicionament en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre, que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.
Nota
- El condicionament clàssic va ser desenvolupat per I. P. Pavlov.
condicionament clàssic
condicionament clàssic
Neurociència
- ca condicionament clàssic, n m
- ca condicionament pavlovià, n m sin. compl.
- es condicionamiento clásico
- es condicionamiento pavloviano
- en classical conditioning
- en Pavlovian conditioning
Neurociència
Definició
Aprenentatge associatiu en què es desencadena una resposta reflexa mitjançant l'aplicació d'un estímul inicialment neutre que ha deixat de ser-ho a causa de l'associació repetida a un altre estímul amb capacitat desencadenadora.
Nota
- El condicionament clàssic va ser desenvolupat per Ivan Petrovič Pavlov.
condicionament de l'aire
condicionament de l'aire
Otorrinolaringologia
- ca condicionament de l'aire, n m
- es acondicionamiento del aire
- en air conditioning
Otorrinolaringologia
Definició
Fenomen fisiològic pel qual l'aire que passa pel nas es filtra, s'escalfa i s'humiteja per mantenir-lo a una temperatura entre 31 i 34°C i a una humitat relativa pròxima al 79%.
