conducta insuficient
conducta insuficient
Infermeria
- ca conducta insuficient, n f
- es conducta insuficiente
- fr comportement insuffisant
- en insufficient behavior
Infermeria
Definició
Conducta que és adequada per a la salut, però que no assoleix el grau desitjat.
Nota
- Per exemple, rentar-se les dents després de dinar és una conducta adequada però, alhora, una conducta insuficient, perquè cal fer-ho després de cada àpat.
conducta repetitiva centrada en el cos
conducta repetitiva centrada en el cos
Psiquiatria
- ca comportament repetitiu centrat en el cos, n m
- ca conducta repetitiva centrada en el cos, n f sin. compl.
- ca CRCC, n m, f sigla
- es comportamiento repetitivo centrado en el cuerpo, n m
- es CRCC, n m sigla
- fr comportement répétitif centré sur le corps, n m
- fr CRCC, n m sigla
- en body-focused repetitive behavior, n
- en body-focused repetitive behaviour, n
- en BFRB, n sigla
- de körperbezogene repetitive Verhaltensweise, n f
Psiquiatria
Definició
Comportament enfocat a danyar repetidament i compulsivament una part del propi cos, que pot anar acompanyat d'intents d'aturar-se.
Nota
- Els comportaments repetitius centrats en el cos donen lloc a trastorns del control dels impulsos, com ara la tricotil·lomania o el trastorn d'excoriació. Altres comportaments repetitius centrats en el cos són la dermatofàgia (mossegar-se la pell, tot i que etimològicament es refereix a menjar-se la pell), el morsicatio buccarum (mossegar-se la mucosa jugal), el morsicatio labiorum (mossegar-se el llavi), el morsicatio linguarum (mossegar-se la llengua), l'onicotil·lomania (arrencar-se les ungles), la rinotil·lexomania (furgar-se el nas), la tricofàgia (mossegar-se i menjar-se els cabells o els pèls) i la tricotemnomania (tallar-se els cabells).
conducta sexual compulsiva
conducta sexual compulsiva
Psiquiatria
- ca hipersexualitat, n f
- ca conducta sexual compulsiva, n f sin. compl.
- es conducta sexual compulsiva, n f
- es hipersexualidad, n f
- fr comportement sexuel compulsif, n m
- fr hypersexualité, n f
- en compulsive sexual behavior, n
- en compulsive sexual behaviour, n
- en hypersexuality, n
- de Hypersexualität, n f
Psiquiatria
Definició
Desig o freqüència extrems de l'activitat sexual, que poden arribar a ser patològics.
conducta suficient
conducta suficient
Infermeria
- ca conducta suficient, n f
- es conducta suficiente
- fr comportement suffisant
- en sufficient behavior
Infermeria
Definició
Conducta que és adequada per a la salut i que assoleix el grau desitjat.
Nota
- Per exemple, rentar-se les dents després de cada àpat és una conducta suficient.
conductància de fuita
conductància de fuita
Neurociència
- ca conductància de fuita, n f
- es conductancia por fuga
- en leakage conductance
Neurociència
Definició
Conductància de membrana determinada pel pas d'ions a través dels canals passius.
conductància de membrana
conductància de membrana
Neurociència
- ca conductància de membrana, n f
- es conductancia de membrana
- en membrane conductance
Neurociència
Definició
Grau de permeabilitat de la membrana plasmàtica al pas d'ions a través de canals iònics.
Nota
- La conductància de membrana depèn de la probabilitat d'obertura de canals induïda per un estímul elèctric o químic en una regió específica i en una proporció significativa i està relacionada inversament amb la resistència.
conductància no sinàptica
conductància no sinàptica
Neurociència
- ca conductància no sinàptica, n f
- es conductancia no sináptica
- en nonsynaptic conductance
Neurociència
Definició
Conductància de membrana determinada pel pas d'ions en una membrana postsinàptica a través dels canals activats per neurotransmissor.
conductància sinàptica
conductància sinàptica
Neurociència
- ca conductància sinàptica, n f
- es conductancia sináptica
- en synaptic conductance
Neurociència
Definició
Conductància de membrana determinada pel pas d'ions en una membrana presinàptica a través dels canals activats per neurotransmissors.
conducte
conducte
Fisioteràpia
- ca via, n f
- ca conducte, n m sin. compl.
- es conducto, n m
- es vía, n f
- en duct
Fisioteràpia
Definició
Estructura tubular amb parets limitants i un pas relativament estret per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans.
conducte
conducte
Anatomia humana
- ca conducte, n m
- ca canal, n m sin. compl.
- es canal
- es conducto
- en duct
Anatomia humana