Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  disc intervertebral, n m
  • es  disco intervertebral
  • en  intervertebral disk
  • TA  discus intervertebralis

Anatomia humana

  • ca  disc intervertebral, n m
  • ca  cartílag intervertebral, n m sin. compl.
  • ca  fibrocartílag intervertebral, n m sin. compl.
  • es  cartílago intervertebral, n m
  • es  disco intervertebral, n m
  • es  fibrocartílago intervertebral, n m
  • fr  disque intervertébral, n m
  • en  intervertebral disk, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Cartílag fibrós anular situat entre dues vèrtebres que té la funció d'amortir la càrrega de la columna vertebral i facilitar la flexibilitat per permetre el moviment.

Els discs intervertebrals consten de dues parts, el nucli polpós i l'anell fibrós, separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí.

Entre les vèrtebres atles i axis, i entre les vèrtebres sacres i coccigeals no hi ha disc intervertebral.
  • ca  disc òptic, n m
  • ca  papil·la òptica, n f
  • ca  papil·la del nervi òptic, n f sin. compl.
  • es  disco óptico
  • es  papila del nervio óptico
  • en  optic disc
  • en  optic papilla
  • TA  discus nervi optici

Anatomia humana

  • ca  disc òptic, n m
  • es  disco óptico
  • en  optic disc

Neurociència

Definició
Zona de la retina en la qual es forma el nervi òptic a partir de les cèl·lules ganglionars.
  • ca  disc tàctil, n m
  • ca  corpuscle de Merkel, n m sin. compl.
  • ca  disc de Merkel, n m sin. compl.
  • ca  menisc tàctil, n m sin. compl.
  • es  corpúsculo de Merkel
  • es  disco de Merkel
  • es  disco táctil
  • es  menisco táctil
  • en  Merkel's corpuscle
  • en  Merkel's disk
  • en  tactile meniscus

Anatomia humana

  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad
  • fr  incapacité
  • en  disability

Infermeria

Definició
Reducció o absència de la capacitat física o psíquica d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals, a causa d'una anormalitat en l'estructura o la funció psíquica o anatòmica.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad
  • en  disability

Cronicitat

Definició
Restricció o absència de la capacitat física o mental d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals per a un ésser humà, a causa d'una deficiència.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • en  disability, n
  • de  Behinderung, n f

Psiquiatria

Definició
Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que pot limitar o impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta de persones.

Nota

  • 1. La discapacitat és una de les conseqüències que poden comportar alguns trastorns mentals. Els trastorns mentals més greus, com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn per ús de substàncies, són els que poden generar més discapacitat.
  • 2. La discapacitat d'una persona amb un trastorn mental pot evolucionar de manera diferent en funció de factors biològics i psicosocials, de factors relacionats amb la freqüència de les crisis i els tractaments rebuts, i del tipus de resposta de l'entorn.
  • 3. En l'actualitat hi ha un moviment molt important en favor dels drets de les persones amb discapacitat, sorgit a partir de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), que critica la concepció de la discapacitat com un problema mèdic o de rehabilitació en pro d'un enfocament basat en un model social i de dret.
  • ca  discapacitat, n f
  • oc  andicapat, n f
  • oc  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • gl  discapacidade, n f
  • pt  incapacidade, n f
  • en  disability, n
  • nl  beperking, n
  • eu  desgaitasun, n
  • ar  إعاقة / عدم قدرة

COVID-19

Definició
Condició de la persona que presenta un trastorn físic, mental o sensorial que li impedeix o li dificulta desenvolupar la seva activitat dins dels límits considerats normals.

Nota

  • Les persones amb una discapacitat poden tenir dificultats en la integració educativa, social i laboral, a conseqüència d'una deficiència previsiblement permanent, congènita o no, en les seves capacitat físiques, psíquiques o sensorials.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • en  disability

Fisioteràpia

Definició
Reducció o absència de la capacitat física o mental d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals, a causa d'una deficiència.