Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • en  disability, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que suposa una limitació en l'activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.

Nota

  • El terme discapacitat (denominació i concepte) prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), de l'any 2001. A la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l'any 1980, la denominació discapacitat s'associava al concepte de restricció o absència de la capacitat física o mental d'una persona per a dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals per a un ésser humà, a causa d'una deficiència, equivalent a la denominació limitació en l'activitat de la CIF.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • en  disability, n

Atenció integrada

Definició
Resultat de la interacció entre el dèficit en el funcionament d'una estructura o una funció corporal d'una persona i les barreres de l'entorn, que pot limitar o impedir la seva participació plena i efectiva en la societat.

Nota

  • La denominació diversitat funcional, proposada l'any 2005 al Fòrum de Vida Independent com a alternativa a la denominació discapacitat, no té un acord unànime dins del sector.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • en  disability, n

Salut mental i addiccions

Definició
Resultat de la interacció entre la deficiència d'una persona i les barreres de l'entorn, que pot limitar o impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta de persones.

Nota

  • 1. La discapacitat és una de les conseqüències que poden comportar alguns trastorns mentals. Els trastorns mentals més greus, com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major o el trastorn per ús de substàncies, són els que poden generar més discapacitat.
  • 2. La discapacitat d'una persona amb un trastorn mental pot evolucionar de manera diferent en funció de factors biològics i psicosocials, de factors relacionats amb la freqüència de les crisis i els tractaments rebuts, i del tipus de resposta de l'entorn.
  • 3. En l'actualitat hi ha un moviment molt important en favor dels drets de les persones amb discapacitat, sorgit a partir de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), que critica la concepció de la discapacitat com un problema mèdic o de rehabilitació en pro d'un enfocament basat en un model social i de dret.
  • 4. Són formes de discapacitat la discapacitat funcional, la discapacitat intel·lectual i la discapacitat psicosocial.
  • ca  discapacitat, n f
  • es  discapacidad, n f
  • en  disability, n

Bioètica

Definició
Limitació d'una persona per a la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta, com a resultat de la interacció entre un dèficit en el funcionament d'aquesta persona i les barreres o actituds de l'entorn.

Nota

  • 1. El dèficit originari de la discapacitat pot estar motivat per una dificultat física, sensorial, intel·lectual o mental, de major o menor grau i de durada permanent o indefinida.
  • 2. En l'actualitat hi ha un moviment molt important en favor dels drets de les persones amb discapacitat, a partir de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), que critica la concepció de la discapacitat com un problema mèdic o de rehabilitació i defensa un enfocament basat en un model social i de dret.
  • 3. La denominació diversitat funcional, proposada l'any 2005 al Fòrum de Vida Independent com a alternativa a la denominació discapacitat, no té un acord unànime dins del sector.
  • ca  discapacitat | discapacitada, n m, f
  • es  discapacitado | discapacitada, n m, f
  • en  disabled

Fisioteràpia

Definició
Persona que té una deficiència física o mental que li impossibilita o dificulta de dur a terme una activitat dins dels límits que es consideren normals.
  • ca  discapacitat funcional, n f
  • es  discapacidad funcional, n f
  • fr  déficience fonctionnelle, n f
  • fr  handicap fonctionnel, n m
  • fr  incapacité fonctionnelle, n f
  • en  functional disability, n
  • en  functional impairment, n

Salut mental i addiccions

Definició
Discapacitat física, intel·lectual o sensorial que limita el desenvolupament de les activitats quotidianes d'una persona i, en conseqüència, pot afectar les relacions interpersonals i, en interacció amb les barreres socials, pot dificultar la inclusió comunitària.
  • ca  discapacitat intel·lectual, n f
  • es  discapacidad intelectual, n f
  • fr  déficience intellectuelle, n f
  • en  intellectual disability, n
  • de  geistige Behinderung, n f
  • de  intellektuelle Behinderung, n f
  • de  Intelligenzminderung, n f

Psiquiatria

Definició
Discapacitat provocada per una deficiència d'una funció cognitiva, que comporta limitacions funcionals des del punt de vista intel·lectual i en relació amb la conducta adaptativa, expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques, la qual, en interacció amb les barreres socials, pot dificultar la inclusió comunitària.

Nota

  • 1. El diagnòstic de discapacitat intel·lectual ha passat per moltes nomenclatures al llarg de la història, incloent-hi les denominacions deficiència mental i retard mental, actualment en desús per considerar-se poc respectuoses o discriminatòries.
  • 2. En funció de la seva intensitat, la discapacitat intel·lectual es classifica en discapacitat intel·lectual lleu (si el quocient intel·lectual se situa entre 50 i 69), discapacitat intel·lectual moderada (si el quocient intel·lectual se situa entre 35 i 49), discapacitat intel·lectual greu (si el quocient intel·lectual se situa entre 20 i 34) i discapacitat intel·lectual profunda (si el quocient intel·lectual és inferior a 20). Segons les necessitats de suport, es parla de persones amb necessitats de suport intermitents, limitades, extenses o generalitzades.
  • ca  discapacitat intel·lectual, n f
  • es  discapacidad intelectual, n f
  • fr  déficience intellectuelle, n f
  • en  intellectual disability, n

Salut mental i addiccions

Definició
Discapacitat provocada per una deficiència d'una funció cognitiva, que comporta limitacions funcionals des del punt de vista intel·lectual i en relació amb la conducta adaptativa, expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques, la qual, en interacció amb les barreres socials, pot dificultar la inclusió comunitària.
  • ca  discapacitat intel·lectual, n f
  • ca  DI, n f sigla
  • es  discapacidad intelectual, n f
  • es  DI, n f sigla
  • en  intellectual disability, n
  • en  ID, n sigla

Bioètica

Definició
Discapacitat provocada per una deficiència d'una funció cognitiva, que comporta limitacions funcionals tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques.
  • ca  discapacitat intel·lectual greu i paraparèsia espàstica, n f
  • ca  síndrome de deficiència d'AP-4, n f sin. compl.
  • es  discapacidad intelectual grave y paraparesia espástica progresiva, n f
  • es  síndrome de deficiencia de AP-4, n m sin. compl.
  • fr  déficience intellectuelle sévère et paraplégie spastique progressive, n f
  • fr  syndrome de déficit en AP-4, n m sin. compl.
  • en  severe intellectual disability and progressive spastic paraplegia, n
  • en  AP-4 deficiency syndrome, n sin. compl.
  • cod  280763

Malalties minoritàries