Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  funció de transferència, n f
  • es  función de transferencia
  • en  transfer function

Neurociència

Definició
Model matemàtic d'un sistema que permet calcular la seva resposta a qualsevol senyal d'entrada.
  • ca  funció de versemblança, n f
  • es  función de verosimilitud
  • en  likelihood function

Recerca clínica de medicaments

Definició
Funció que relaciona la probabilitat d'un conjunt de valors observats en una mostra i el valor de cadascun dels paràmetres d'un model probabilístic.
  • ca  funció efectora, n f
  • es  función efectora
  • fr  fonction effectrice
  • en  effector function

Immunologia

Definició
Qualsevol activitat biològica diferent de la unió a l'antigen, que tendeix a l'eliminació de l'antigen del cos.

Nota

  • En el cas dels anticossos, les funcions efectores depenen de la regió constant de les cadenes pesants; per exemple, la unió als receptors d'Fc o la unió als mastòcits. En el cas dels limfòcits T, la producció de citocines és un exemple de funció efectora.
  • ca  funció executiva, n f
  • es  función ejecutiva
  • en  executive function

Neurociència

Definició
Funció cognitiva atribuïda a l'escorça prefrontal que inclou la capacitat de dirigir i sostenir l'atenció, la inhibició d'emocions o comportaments inapropiats, la capacitat de planificar estratègies dirigides a un comportament futur, l'execució d'aquestes estratègies i l'habilitat de canviar-les de forma flexible d'acord amb els resultats que es van obtenint.
  • ca  funció executiva, n f
  • es  función ejecutiva, n f
  • fr  fonction exécutive, n f
  • en  executive function, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Funció cognitiva atribuïda a l'escorça prefrontal que inclou la capacitat de dirigir i sostenir l'atenció, la inhibició d'emocions o comportaments inapropiats, la capacitat de planificar estratègies dirigides a un comportament futur, l'execució d'aquestes estratègies i l'habilitat de canviar-les de forma flexible d'acord amb els resultats que es van obtenint.
  • ca  funció tecnològica, n f
  • es  función tecnológica, n f
  • es  propósito tecnológico, n m
  • fr  fonction technologique, n f
  • en  technological function, n
  • en  technological purpose, n

Seguretat alimentària

Definició
Funció tècnica que una substància fa en un aliment durant el procés d'elaboració o conservació.

Nota

  • 1. Desenvolupen funcions tecnològiques els additius alimentaris, les aromes, els coadjuvants tecnològics i els enzims alimentaris.
  • 2. Són exemples de funcions tecnològiques aromatitzar, clarificar, conservar, donar color o sabor a un aliment, donar una textura o una consistència específica a un aliment, espessir, facilitar l'expulsió d'un aliment d'un envàs o regular l'acidesa.
  • 3. Els additius alimentaris es classifiquen en classes funcionals segons la funció tecnològica que fan en els aliments.
  • ca  funció visuoespacial, n f
  • es  función visuoespacial
  • en  visuospatial function

Neurociència

Definició
Capacitat d'orientació i manipulació en l'espai, guiada per la vista, que es localitza habitualment en el lòbul parietal de l'hemisferi esquerre.
  • ca  funcionament social, n m
  • ca  funcionalitat, n f sin. compl.
  • es  funcionamiento social, n m
  • fr  fonctionnement social, n m
  • en  social functioning, n

Salut mental i addiccions

Definició
Capacitat d'una persona de relacionar-se amb altres individus, tenir un rol en la societat i participar-hi, assolir objectius, cuidar-se, gaudir del temps lliure i viure d'acord amb unes conductes i uns models socialment establerts de manera adaptativa, que engloba habilitats cognitives, emocionals i lingüístiques i depèn de les circumstàncies personals i de factors ambientals.

Nota

  • 1. El funcionament social sovint es veu limitat a causa d'un trastorn mental o una addicció, com a resultat de la interacció entre les dificultats que tenen les persones afectades a causa del trastorn i una resposta social negativa.
  • 2. Les limitacions en el funcionament social es manifesten en les activitats de la vida diària (dificultats per relacionar-se, amb tendència a l'aïllament social i a una poca cura de la salut), en la necessitat de suport familiar, en el control de la conducta davant de situacions adverses o de molt estrès, en la capacitat de realitzar un treball ordinari sense suport, en l'accés als serveis sanitaris, socials i altres serveis, i en la gestió de l'oci i el temps lliure.
  • ca  capacitat intel·lectual límit, n f
  • ca  funcionament intel·lectual límit, n m
  • es  capacidad intelectual límite, n f
  • es  funcionamiento intelectual límite, n m
  • fr  fonctionnement intellectuel limite, n m
  • en  borderline intellectual capacity, n
  • en  borderline intellectual functioning, n
  • de  Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfähigkeit, n f

Psiquiatria

Definició
Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84, que pot provocar dificultats adaptatives amb l'entorn en les persones que la presenten.

Nota

  • La capacitat intel·lectual límit és una condició de discapacitat, més que no pas un trastorn mental pròpiament dit.
  • ca  funcionament social, n m
  • ca  funcionalitat, n f sin. compl.
  • es  funcionamiento social, n m
  • fr  fonctionnement social, n m
  • en  social functioning, n

Salut mental i addiccions

Definició
Capacitat d'una persona de relacionar-se amb altres individus, tenir un rol en la societat i participar-hi, assolir objectius, cuidar-se, gaudir del temps lliure i viure d'acord amb unes conductes i uns models socialment establerts de manera adaptativa, que engloba habilitats cognitives, emocionals i lingüístiques i depèn de les circumstàncies personals i de factors ambientals.

Nota

  • 1. El funcionament social sovint es veu limitat a causa d'un trastorn mental o una addicció, com a resultat de la interacció entre les dificultats que tenen les persones afectades a causa del trastorn i una resposta social negativa.
  • 2. Les limitacions en el funcionament social es manifesten en les activitats de la vida diària (dificultats per relacionar-se, amb tendència a l'aïllament social i a una poca cura de la salut), en la necessitat de suport familiar, en el control de la conducta davant de situacions adverses o de molt estrès, en la capacitat de realitzar un treball ordinari sense suport, en l'accés als serveis sanitaris, socials i altres serveis, i en la gestió de l'oci i el temps lliure.