Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mediastí, n m
  • es  mediastino, n m
  • en  mediastinum

Fisioteràpia

Definició
Espai medià de la caixa toràcica, comprès entre les dues pleures i les masses pulmonars pels costats, la columna vertebral per darrere, el pla esternocostal per davant, la base del coll per dalt i el diafragma per baix.

Nota

  • La denominació mediastí també s'utilitza per a referir-se a altres formacions anatòmiques medianes.
  • ca  mediastí testicular, n m
  • ca  cos de Highmore, n m sin. compl.
  • es  cuerpo de Highmore
  • es  mediastino testicular
  • en  body of Highmore
  • en  mediastinum testis
  • TA  mediastinum testis

Anatomia humana

  • ca  mediastinoscopi, n m
  • es  mediastinoscopio, n m
  • fr  médiastinoscope, n m
  • en  mediastinoscope, n

Aparells sanitaris

Definició
Endoscopi rígid o flexible que s'introdueix a la zona del mediastí a través d'una incisió supraesternal per a explorar-lo i obtenir mostres de teixit.

Nota

  • El mediastinoscopi pot incorporar una càmera de vídeo d'alta definició per a projectar les imatges en un monitor i visualitzar-les en temps real o gravar-les.
  • ca  medicalització, n f
  • es  medicalización, n f
  • fr  médicalisation, n f
  • en  medicalization, n

Salut mental i addiccions

Definició
Procés pel qual situacions i condicions pròpies del cicle de la vida i del fet de viure en societat es converteixen en quadres patològics que es pretenen resoldre per mitjà de la medicina.

Nota

  • 1. De manera general, actualment poden ser objecte de medicalització les etapes de la vida (adolescència, envelliment, final de la vida), les fases del procés reproductiu (embaràs, part, menopausa), la infelicitat (angoixa, dol), els problemes adaptatius socials (atur, problemes econòmics) o bé factors de risc que han passat a ser considerats malalties (osteoporosi, colesterol).
  • 2. La medicalització dels problemes de salut mental sovint té una connotació positiva en tant que serveix per a atenuar l'estigma de les persones que en pateixen un. Tanmateix, també pot causar un excés de prescripció de psicofàrmacs, sense tenir en compte els seus efectes iatrogènics.
  • ca  medicalització de la mort, n f
  • es  medicalización de la muerte, n f
  • en  medicalization of death, n
  • en  medicalization of dying, n

Bioètica

Definició
Intervenció de la medicina en el final de la vida.

Nota

  • 1. La medicalització de la mort és un fenomen d'instauració progressiva que es consolida durant la segona meitat del segle XX i que té relació amb el canvi d'actitud de la societat davant de la mort i del patiment.
  • 2. La medicalització de la mort pot ser adequada quan s'eviten els tractaments fútils i es tracta el patiment, o pot ser inadequada si es tendeix a l'obstinació terapèutica.
  • ca  medicalització de la vida, n f
  • es  medicalización de la vida, n f
  • en  medicalization of life, n

Bioètica

Definició
Intervenció de la medicina en els processos fisiològics, els processos psicològics o els problemes socials.

Nota

  • El terme medicalització de la vida sovint té una connotació negativa, ja que se sol utilitzar en referència a la intervenció excessiva de la medicina en els processos fisiològics, els processos psicològics o els problemes socials.
  • ca  medicalitzar, v tr
  • oc  medicalizar, v tr
  • es  medicalizar, v tr
  • fr  médicaliser, v tr
  • gl  medicalizar, v tr
  • pt  medicalizar, v tr
  • en  medicalize, v tr
  • nl  medisch uitrusten, v tr
  • nl  met medische voorzieningen uitrusten, v tr
  • eu  medikalizatu, v tr
  • ar  يطبب

COVID-19

Definició
Dotar de personal sanitari i d'equipament mèdic un vehicle o un espai.

Nota

  • Per exemple, es pot medicalitzar una ambulància, un tren, un helicòpter, un hotel o un càmping.
  • ca  medicament, n m
  • es  medicamento, n m
  • fr  médicament, n m
  • en  drug

Sida

Definició
Substància, simple o composta, que s'utilitza amb finalitats terapèutiques contra una malaltia, per tal de guarir-la o alleugerir-la.
  • ca  medicament, n m
  • es  medicamento
  • fr  médicament
  • en  drug
  • en  medicament
  • en  medicine

Homeopatia

Definició
Substància que s'utilitza amb una finalitat terapèutica, de la qual es coneixen els efectes, fonamentalment per l'experimentació, i que s'elabora seguint les normes de la farmacopea.

Nota

  • Els medicaments homeopàtics són capaços de produir símptomes semblants als símptomes que presenta un malalt. Se'n coneixen els efectes fonamentalment a partir de l'experimentació patogenètica, de l'estudi de quadres d'intoxicació i de l'experiència clínica.
  • ca  medicament, n m
  • ca  producte farmacèutic, n m sin. compl.
  • es  medicamento
  • en  drug

Recerca clínica de medicaments

Definició
Substància que consta d'un o més principis actius i excipients, preparada per a ser administrada en una forma farmacèutica, que s'utilitza amb finalitats profilàctiques o terapèutiques.

Nota

  • 1. Els medicaments es classifiquen en medicaments d'ús humà i d'ús veterinari, d'una banda, i, de l'altra, en preparats oficinals, fórmules magistrals i medicaments especials.

    2. Segons el context, la denominació anglesa drug es pot traduir per fàrmac, principi actiu, substància farmacèutica o medicament.