Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  osteopetrosi, n f
  • ca  malaltia d'Albers-Schönberg, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels ossos d'ivori, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels ossos de guix, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels ossos de marbre, n f sin. compl.
  • ca  osteoesclerosi fràgil generalitzada, n f sin. compl.
  • ca  osteosi ebúrnia, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Albers-Schönberg, n f
  • es  enfermedad marmórea de los huesos, n f
  • es  huesos de marfil, n m pl
  • es  osteopetrosis, n f
  • en  Albers-Schönberg disease
  • en  ivory bones
  • en  marble bone disease
  • en  marble bones
  • en  osteopetrosis

Fisioteràpia

Definició
Trastorn de l'ossificació endocondral que condueix a una osteoesclerosi generalitzada, causada per una reabsorció defectuosa del teixit osteocondroide primitiu, que produeix una aposició desordenada de teixit ossi de nova formació amb absència d'osteoclasts i fragilitat òssia.

Nota

  • 1. L'osteopetrosi és una afecció hereditària i poc freqüent.
  • 2. En l'osteopetrosi les fractures iteratives són freqüents i, a vegades, s'observen anèmia per obliteració de la medul·la òssia i paràlisi d'alguns nervis cranials per estretor dels forats de la base del crani.
  • ca  osteopetrosi, n f
  • es  osteopetrosis, n f
  • fr  ostéopétrose et maladies associées, n f
  • en  osteopetrosis and related disorders, n
  • cod  2781

Malalties minoritàries

  • ca  osteoporosi, n f
  • es  osteoporosis, n f
  • en  osteoporosis

Fisioteràpia

Definició
Osteopatia caracteritzada per la disminució de la massa òssia per unitat de volum o la disminució de la densitat mineral òssia, amb relació al que es considera normal per a una edat, un sexe i una raça determinats, mentre que l'estructura orgànica i el contingut mineral romanen inalterats.

Nota

  • 1. Clàssicament, l'osteoporosi es classifica en primària (involutiva i idiopàtica) i en secundària a una altra malaltia, a un tractament farmacològic o a una tècnica terapèutica. Actualment, però, es prefereix la distinció entre osteoporosi tipus I i osteoporosi tipus II.
  • 2. L'osteoporosi comporta un augment de la fragilitat òssia i, per tant, també del risc d'aparició de fractures patològiques o per traumatismes que, en circumstàncies normals, no les produirien. L'afectació és acusada tant pel teixit ossi compacte (cortical) com pel teixit ossi esponjós (trabecular). Si predomina la pèrdua d'os esponjós apareixen les fractures per esclafament dels cossos vertebrals, mentre que si la disminució de la densitat mineral òssia es fa sobretot a càrrec de l'os cortical, juntament amb un cert grau de pèrdua d'os esponjós, apareixen les fractures del coll del fèmur, de Colles, del coll de l'húmer, etc. L'osteoporosi és una malaltia clínicament silenciosa fins que no apareixen les fractures.
  • 3. Alguns autors denominen osteopènia la simple pèrdua de massa òssia i reserven la denominació osteoporosi per als casos en què ja s'han establert fractures.
  • ca  osteoporosi per desús, n f
  • es  osteoporosis por desuso, n f
  • fr  ostéoporose d'immobilisation, n f
  • en  disuse osteoporosis, n

Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Definició
Osteoporosi produïda per la immobilització prolongada d'un membre, la manca d'efecte del pes o la paràlisi que es localitza als ossos que no s'utilitzen.
  • ca  osteosarcoma, n m
  • ca  sarcoma osteoblàstic, n m sin. compl.
  • ca  sarcoma osteogen, n m sin. compl.
  • ca  sarcoma osteoide, n m sin. compl.
  • ca  sarcoma osteolític, n m sin. compl.
  • es  osteosarcoma, n m
  • fr  ostéosarcome, n m
  • en  osteosarcoma, n

Càncer

Definició
Tumor maligne de l'os, constituït per teixit connectiu, teixit ossi o osteoide i teixit cartilaginós.

Nota

  • L'osteosarcoma té un caràcter invasor local molt acusat., i el creixement subperiòstic que té fa que el periosti se separi de l'os i dibuixi la imatge radiològica del triangle reactiu.

    La localització preferent és a les metàfisis dels ossos llargs, la distal del fèmur i les superiors de la tíbia, el fèmur i l'húmer. Dona metàstasis, sobretot pulmonars, i és més freqüent en joves de sexe masculí, entre els 10 i els 25 anys.

    L'ús de la denominació sarcoma osteogen s'explica per la seva capacitat de formar teixit ossi.
  • ca  osteosi, n f
  • es  osteosis, n f
  • en  osteosis

Fisioteràpia

Definició
Formació anòmala de teixit ossi.

Nota

  • La denominació osteosi s'utilitza per a fer referència especialment a la infiltració òssia del teixit connectiu.
  • ca  melorreostosi, n f
  • ca  malaltia de Léri, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Léri-Joanny, n f sin. compl.
  • ca  osteopatia congènita hiperostòtica, n f sin. compl.
  • ca  osteosi eburneïtzant monomèlica de Putti, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Léri, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Léri, n f
  • es  melorreostosis, n f
  • es  osteosis eburneizante monomélica, n f
  • en  melorheostosis

Fisioteràpia

Definició
Afecció hiperostòtica cortical caracteritzada radiològicament per zones de condensació òssia en forma d'excrescències que recorden els regalims de cera d'un ciri, de direcció més o menys vertical, que ressegueixen gairebé tots els ossos tubulars d'un membre i arriben fins a les falanges.

Nota

  • La melorreostosi s'associa amb hiperostosi endòstica, que pot obliterar parcialment o completament la cavitat medul·lar. Les masses òssies poden produir protrusió en les articulacions adjacents, semblants a osteocondromes. No és infreqüent observar calcificacions i ossificacions de parts toves, especialment periarticulars, que produeixen anquilosi, alteracions dèrmiques (eritema, pell brillant, pigmentació, fibrosi del teixit cel·lular subcutani), atròfia i fibrosi dels músculs. Pot associar-se amb osteopecília, osteopatia estriada, neurofibromatosi, esclerosi tuberosa i hemangiomes.
  • ca  osteopetrosi, n f
  • ca  malaltia d'Albers-Schönberg, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels ossos d'ivori, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels ossos de guix, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels ossos de marbre, n f sin. compl.
  • ca  osteoesclerosi fràgil generalitzada, n f sin. compl.
  • ca  osteosi ebúrnia, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Albers-Schönberg, n f
  • es  enfermedad marmórea de los huesos, n f
  • es  huesos de marfil, n m pl
  • es  osteopetrosis, n f
  • en  Albers-Schönberg disease
  • en  ivory bones
  • en  marble bone disease
  • en  marble bones
  • en  osteopetrosis

Fisioteràpia

Definició
Trastorn de l'ossificació endocondral que condueix a una osteoesclerosi generalitzada, causada per una reabsorció defectuosa del teixit osteocondroide primitiu, que produeix una aposició desordenada de teixit ossi de nova formació amb absència d'osteoclasts i fragilitat òssia.

Nota

  • 1. L'osteopetrosi és una afecció hereditària i poc freqüent.
  • 2. En l'osteopetrosi les fractures iteratives són freqüents i, a vegades, s'observen anèmia per obliteració de la medul·la òssia i paràlisi d'alguns nervis cranials per estretor dels forats de la base del crani.
  • ca  òstium, n m
  • es  ostium
  • en  ostium

Otorrinolaringologia

Definició
Orifici d'entrada d'un conducte de certs òrgans.
  • ca  òstium maxil·lar, n m
  • es  ostium maxilar
  • en  ostium maxillare

Otorrinolaringologia

Definició
Òstium que comunica el si maxil·lar amb les fosses nasals, al nivell del meat nasal mitjà.