otitis maligna
otitis maligna
Otorrinolaringologia
- ca otitis externa maligna, n f
- ca otitis maligna, n f sin. compl.
- es otitis externa maligna
- es otitis maligna
- en malignant external otitis
- en malignant otitis
Otorrinolaringologia
Definició
Otitis externa produïda generalment pel bacteri Pseudomonas aeruginosa, que envaeix estructures òssies i nervioses de la base del crani i apareix en persones amb les defenses baixes.
otitis mitjana
otitis mitjana
Otorrinolaringologia
- ca otitis mitjana, n f
- es otitis media
- en otitis media
Otorrinolaringologia
Definició
Otitis que afecta l'orella mitjana.
otitis mitjana aguda
otitis mitjana aguda
Otorrinolaringologia
- ca otitis mitjana aguda, n f
- es otitis media aguda
- en acute otitis media
Otorrinolaringologia
Definició
Otitis mitjana d'aparició sobtada i durada curta.
otitis mitjana crònica
otitis mitjana crònica
Otorrinolaringologia
- ca otitis mitjana crònica, n f
- es otitis media crónica
- en chronic otitis media
Otorrinolaringologia
Definició
Otitis mitjana de durada llarga i de caràcter supuratiu.
Nota
- L'evolució de l'otitis mitjana crònica pot ser benigna o maligna, quan es tracta d'una otitis colesteatomatosa.
otitis serosa
otitis serosa
Otorrinolaringologia
- ca otitis serosa, n f
- es otitis serosa
- en serous otitis
Otorrinolaringologia
Definició
Otitis, generalment asèptica, que afecta la cavitat timpànica, cursa amb contingut de líquid serós o mucós, és conseqüència d'una obstrucció tubària, que provoca freqüentment sordesa de transmissió, especialment en els infants.
otoantritis
otoantritis
Otorrinolaringologia
- ca otoantritis, n f
- es otoantritis
- en otoantritis
Otorrinolaringologia
Definició
Otitis mitjana propagada a l'antre mastoidal, pròpia dels lactants.
otocònia
otocònia
Anatomia humana
- ca otocònia, n f
- ca estatocònia, n f sin. compl.
- es estatoconia
- es otoconia
- en otoconia
- en statoconia
Anatomia humana
otocònia
otocònia
Otorrinolaringologia
- ca estatocònia, n f
- ca otocònia, n f
- es estatoconia
- es otoconia
- es statoconia
- en otoconia
- TA statoconia
Otorrinolaringologia
Definició
Cadascuna de les concrecions calcàries de la membrana de les estatocònies que, per la seva elevada densitat, provoquen deformacions de les màcules de l'utricle i del sàcul per gravetat i per inèrcia.
otocònia
otocònia
Neurociència
- ca estatocònia, n f
- ca otocònia, n f sin. compl.
- es estatoconia
- es otoconia
- en otoconium
- en statoconium
Neurociència
Definició
Estructura gelatinosa constituïda principalment per cristalls càlcics que forma una capa en la superfície ciliada de les cèl·lules de l'òrgan otolític vestibular.
Nota
- Els moviments d'acceleració lineal produeixen el desplaçament de l'estatocònia i, consegüentment, la flexió dels cilis de les cèl·lules otolítiques que codifiquen elèctricament el desplaçament.
otodínia
otodínia
Otorrinolaringologia
- ca otàlgia, n f
- ca otodínia, n f sin. compl.
- es otalgia
- es otodinia
- en otalgia
- en otodynia
Otorrinolaringologia
Definició
Dolor a l'orella.
