Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  paracúsia, n f
  • ca  paraacúsia, n f sin. compl.
  • es  paracusia
  • en  paracusia
  • en  paracusis

Otorrinolaringologia

Definició
Trastorn consistent en la percepció anòmala dels sons produït per alteracions mecàniques o sensorials de la via auditiva.
  • ca  paracúsia de Weber, n f
  • es  paracusia de Weber
  • en  Weber's paracusis

Otorrinolaringologia

Definició
Paracúsia que produeix una mala comprensió verbal durant la masticació.
  • ca  paracúsia de Willis, n f
  • es  paracusia de Willis
  • en  paracusis of Willis

Otorrinolaringologia

Definició
Paracúsia que millora la comprensió verbal quan hi ha sorolls ambientals.
  • ca  diplacúsia, n f
  • ca  paracúsia doble, n f sin. compl.
  • es  diplacusia
  • es  paracusia doble
  • en  diplacusis
  • en  paracusia duplicata

Otorrinolaringologia

Definició
Paracúsia consistent a percebre tons diferents a cada orella procedents d'un estímul sonor únic, deguda a una alteració a la còclea.
  • ca  paradídim, n m
  • es  paradídimo
  • en  paradidymis
  • TA  paradidymis

Anatomia humana

  • ca  paradigma, n m
  • es  paradigma
  • fr  paradigme
  • en  paradigm

Infermeria

Definició
Marc d'assumpcions ontològiques i epistemològiques que orienta i guia les investigacions de la comunitat científica d'una disciplina.

Nota

  • En l'àmbit de la infermeria hi ha el paradigma de la categorització, de la integració i de la transformació.
  • ca  paradigma de recordar/conèixer, n m
  • es  paradigma de recordar/conocer
  • en  remember/know paradigm

Neurociència

Definició
Tècnica d'estudi de la manera de recuperar informació del passat en la qual es mesura si un estímul reconegut està lligat amb l'evocació d'un episodi après o si simplement resulta familiar.
  • ca  paradigma de tasques duals, n m
  • es  paradigma de tareas duales
  • en  dual task paradigm

Neurociència

Definició
Tècnica d'estudi de la dominància hemisfèrica en la qual un individu executa una tasca primària simultàniament amb una tasca secundària.

Nota

  • El paradigma de tasques duals clàssic consisteix a fer parlar l'individu (tasca primària) mentre executa seqüències motores amb cadascuna de les mans (tasca secundària).
  • ca  parafàsia, n f
  • es  parafasia
  • en  paraphasia

Neurociència

Definició
Disfàsia caracteritzada per la incapacitat d'utilitzar correctament les paraules, les síl·labes o les lletres de manera que se'n substitueix una per una altra o es fan combinacions incorrectes o absurdes de paraules.
  • ca  parafàsia, n f
  • ca  parafràsia, n f sin. compl.
  • ca  pseudoagramatisme, n m sin. compl.
  • es  parafasia, n f
  • en  paraphasia

Fisioteràpia

Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'utilitzar correctament les paraules, les síl·labes o les lletres de manera que se'n substitueix una per una altra.