prudència
prudència
Bioètica
- ca prudència, n f
- es prudencia, n f
- en prudence, n
Bioètica
Definició
Virtut que permet prendre decisions raonables en condicions d'incertesa, adaptant-se a les necessitats de cada cas concret.
pruïja
pruïja
Sinologia
- ca pruïja, n f
- es prurito
- fr prurit
- it prurito
- en itching
- en pruritus
Sinologia
Definició
Sensació espontània de picor que afecta la pell o les mucoses.
pruïja auricular
pruïja auricular
Otorrinolaringologia
- ca pruïja auricular, n f
- es prurito auricular
- en ear itch
Otorrinolaringologia
Definició
Pruïja situada al meat i al conducte auditius externs que sovint va acompanyada de dermatosi.
PSA
PSA
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca dispositiu d'adsorció per oscil·lació de pressió, n m
- ca dispositiu de tamís molecular, n m sin. compl.
- ca PSA, n m sigla
- es dispositivo de adsorción por oscilación de presión, n m
- es dispositivo de tamiz molecular, n m sin. compl.
- es PSA, n m sigla
- fr appareil à adsorption par oscillation de pression, n m
- fr appareil à tamis moléculaire, n m sin. compl.
- fr PSA, n m sigla
- en pressure swing adsorption device, n
- en molecular sieve device, n sin. compl.
- en PSA, n sigla
Equip respiratori i d'anestèsia
Definició
Concentrador d'oxigen que funciona per retenció i purga selectives del nitrogen durant cicles alterns de pressurització i pas d'aire ambient a través de capes de material d'un tamís molecular.
PSA
PSA
Càncer
- ca antigen prostàtic específic, n m
- ca PSA, n m sigla
- es antígeno prostático específico, n m
- es PSA, n m sigla
- fr antigène prostatique spécifique, n m
- fr APS, n m sigla
- fr PSA, n m sigla
- en prostate-specific antigen, n
- en PSA, n sigla
Càncer
Definició
Substància segregada per la glàndula prostàtica que es pot mesurar amb una anàlisi de sang i que ajuda en el diagnòstic i estadificació del càncer de pròstata.
Nota
- La taxa normal de PSA, detectada per mitjà de radioimmunoassaig, és d'entre 0 i 4 ng/ml. Aproximadament el 30% dels homes que presenten taxes de PSA d'entre 4 i 10 ng/ml i el 50% dels que ofereixen xifres superiors als 10 ng/ml poden tenir càncer de pròstata.
psammoteràpia
psammoteràpia
Fisioteràpia
- ca ammoteràpia, n f
- ca arenació, n f sin. compl.
- ca psammoteràpia, n f sin. compl.
- es ammoterapia, n f
- es arenación, n f
- es psamoterapia, n f
- en ammotherapy
- en psammotherapy
Fisioteràpia
Definició
Mètode terapèutic basat en la utilització de banys de sorra.
pseudoagramatisme
pseudoagramatisme
Fisioteràpia
- ca parafàsia, n f
- ca parafràsia, n f sin. compl.
- ca pseudoagramatisme, n m sin. compl.
- es parafasia, n f
- en paraphasia
Fisioteràpia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'utilitzar correctament les paraules, les síl·labes o les lletres de manera que se'n substitueix una per una altra.
pseudoal·lucinació
pseudoal·lucinació
Psiquiatria
- ca al·lucinació psíquica, n f
- ca pseudoal·lucinació, n f
- es alucinación psíquica, n f
- es alucinación síquica, n f
- es pseudoalucinación, n f
- es seudoalucinación, n f
- fr hallucination psychique, n f
- en pseudohallucination, n
- en psychical hallucination, n
- de Pseudohalluzination, n f
- de psychische Halluzination, n f
Psiquiatria
Definició
Percepció d'una sensació deguda a l'alteració de la consciència i del sentit de la realitat, usualment en forma de veus procedents de l'interior del cap de l'individu.
pseudoartrosi
pseudoartrosi
Fisioteràpia
- ca pseudoartrosi, n f
- es pseudoartrosis, n f
- es seudoartrosis, n f
- en pseudarthrosis
- en pseudoarthrosis
Fisioteràpia
Definició
Defecte de consolidació d'una fractura que impedeix la formació d'un call fracturari normal i dona lloc a una falsa articulació.
Nota
- Generalment els extrems fracturaris queden units per un call fibrós, que proporciona una mobilitat anormal i, per tant, no produeix pseudoartrosi.
pseudoartrosi congènita de la tíbia
pseudoartrosi congènita de la tíbia
Fisioteràpia
- ca pseudoartrosi congènita de la tíbia, n f
- es pseudoartrosis congénita de la tíbia, n f
- en congenital pseudoarthrosis of the tibia
Fisioteràpia
Definició
Malformació congènita consistent en la formació d'una pseudoartrosi de la diàfisi tibial, present en el naixement o desenvolupada al cap de pocs anys, que es caracteritza per una pèrdua de substància de la tíbia, amb els extrems corresponents afuats, a vegades units per un cordó fibrós o fibrocartilaginós.
Nota
- 1. La pseudoartrosi congènita de la tíbia es considera una forma frustrada de neurofibromatosi.
- 2. En la pseudoartrosi congènita de la tíbia, el peroné pot restar incurvat o engruixit, o presentar pseudoartrosi.
- 3. La pseudoartrosi congènita de la tíbia que provoca que els extrems de la tíbia acabin en punta s'anomena pseudoartrosi de piló de sucre.
