trastorn al·lèrgic per tipus d'al·lergen
trastorn al·lèrgic per tipus d'al·lergen
Al·lèrgies
- ca trastorn al·lèrgic per tipus d'al·lergen, n m
- en allergic disorder by allergen type, n
- cod 420881009
Al·lèrgies
trastorn amnèsic
trastorn amnèsic
Psiquiatria
- ca trastorn amnèsic, n m
- es trastorno amnésico, n m
- fr trouble amnésique, n m
- en amnestic disorder, n
- de amnestische Störung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració progressiva de la memòria que es manifesta com a dèficit en la capacitat d'aprendre informació nova o com a incapacitat de recordar informació apresa prèviament, i que provoca un deteriorament significatiu de l'activitat laboral o social de l'individu.
trastorn amnèsic alcohòlic
trastorn amnèsic alcohòlic
Neurociència
- ca síndrome de Kórsakov, n f
- ca trastorn amnèsic alcohòlic, n m sin. compl.
- es síndrome de Korsakov
- es trastorno amnésico alcohólico
- en alcohol amnesic disorder
- en Korsakoff syndrome
Neurociència
Definició
Síndrome caracteritzada per amnèsia anterògrada, fabulació, al·lucinacions, apatia, passivitat i alteració inflamatòria de múltiples nervis, causada per atròfia cerebral i lesions en el tàlem medial i els tubercles mamil·lars de l'hipotàlem.
Nota
- La síndrome de Kórsakov s'ha associat tradicionalment a l'alcoholisme crònic, però actualment es vincula de manera directa al dèficit de tiamina, ja sigui per alcoholisme o per algun problema de malnutrició que afecti els teixits cerebrals.
trastorn amnèsic alcohòlic
trastorn amnèsic alcohòlic
Psiquiatria
- ca síndrome de Kórsakov, n f
- ca trastorn amnèsic alcohòlic, n m sin. compl.
- es síndrome de Korsakov, n m
- es trastorno amnésico alcohólico, n m
- fr syndrome de Korsakoff, n m
- fr trouble amnésique alcoolique, n m
- en alcohol amnesic disorder, n
- en Korsakoff syndrome, n
- de Korsakow-Syndrom, n n
Psiquiatria
Definició
Síndrome causada per l'alcohol, caracteritzada per amnèsia anterògrada, fabulació, al·lucinacions, apatia, passivitat i alteració inflamatòria de múltiples nervis.
trastorn antisocial de la personalitat
trastorn antisocial de la personalitat
Neurociència
- ca trastorn antisocial de la personalitat, n m
- ca psicopatia, n f sin. compl.
- es psicopatía
- es trastorno antisocial de la personalidad
- en antisocial personality disorder
- en psycopathy
Neurociència
Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.
trastorn antisocial de la personalitat
trastorn antisocial de la personalitat
Psiquiatria
- ca trastorn antisocial de la personalitat, n m
- ca psicopatia, n f sin. compl.
- es psicopatía, n f
- es sicopatía, n f
- es trastorno antisocial de la personalidad, n m
- fr psychopathie, n f
- fr trouble de la personnalité antisociale, n m
- en antisocial personality disorder, n
- en psycopathy, n
- de antisoziale Persönlichkeitsstörung, n f
- de Psychopathie, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.
trastorn bipolar
trastorn bipolar
Neurociència
- ca trastorn bipolar, n m
- ca psicosi maniacodepressiva, n f sin. compl.
- es psicosis maniacodepresiva
- es trastorno bipolar
- en bipolar disorder
- en manic-depressive psychosis
Neurociència
Definició
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per l'alternança de fases maníaques i fases depressives.
trastorn bipolar
trastorn bipolar
Psiquiatria
- ca trastorn bipolar, n m
- ca psicosi maniacodepressiva, n f sin. compl.
- es psicosis maniacodepresiva, n f
- es trastorno bipolar, n m
- fr psychose maniacodépressive, n f
- fr trouble bipolaire, n m
- en bipolar disorder, n
- en manic-depressive psychosis, n
- de bipolare Störung, n f
- de manisch-depressive Erkrankung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per l'alternança de fases maníaques i fases depressives.
trastorn ciclotímic
trastorn ciclotímic
Neurociència
- ca trastorn ciclotímic, n m
- es trastorno ciclotímico
- en cyclothymic disorder
Neurociència
Definició
Trastorn bipolar que comporta fluctuacions de l'estat d'ànim amb períodes de símptomes hipomaníacs i períodes de símptomes depressius que no arriben a la intensitat d'un episodi de depressió major.
trastorn ciclotímic
trastorn ciclotímic
Psiquiatria
- ca trastorn ciclotímic, n m
- es trastorno ciclotímico, n m
- fr trouble cyclothymique, n m
- en cyclothymic disorder, n
- de Zyklothyme Störung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn bipolar que comporta fluctuacions de l'estat d'ànim amb períodes de símptomes hipomaníacs i períodes de símptomes depressius que no arriben a la intensitat d'un episodi de depressió major.
