Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  trastorn de conversió, n m
  • ca  histèria de conversió, n f sin. compl.
  • es  histeria de conversión, n f
  • es  trastorno de conversión, n m
  • fr  hystérie de conversion, n f
  • fr  trouble de conversion, n m
  • en  conversion disorder, n
  • en  conversion hysteria, n
  • de  Konversionsstörung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn somatomorf caracteritzat per símptomes o dèficits que afecten les funcions motores o sensorials, com ara paràlisi, tremolor, ceguesa i episodis compulsius, suggestius d'un trastorn neurològic o d'alguna altra malaltia.
  • ca  trastorn de despersonalització, n m
  • es  trastorno de despersonalización, n m
  • fr  trouble de dépersonnalisation, n m
  • en  depersonalization disorder, n
  • de  Depersonalisationsstörung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn dissociatiu caracteritzat per episodis persistents o recurrents de despersonalització.
  • ca  trastorn de l'aprenentatge, n m
  • es  trastorno del aprendizaje
  • en  learning disorder

Neurociència

Definició
Trastorn que s'inicia en la infància o l'adolescència caracteritzat per un mal rendiment de l'infant en lectura, càlcul o expressió escrita substancialment inferior a l'esperat d'acord amb la seva edat, escolarització i nivell d'intel·ligència.
  • ca  trastorn de l'aprenentatge, n m
  • es  trastorno del aprendizaje, n m
  • fr  trouble d'apprentissage, n m
  • en  learning disorder, n
  • de  Lernstörung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que s'inicia en la infància o l'adolescència caracteritzat per un mal rendiment de l'infant en lectura, càlcul o expressió escrita, substancialment inferior a l'esperat per l'edat, l'escolarització i el nivell d'intel·ligència.
  • ca  trastorn de l'eliminació, n m
  • es  trastorno de la eliminación, n m
  • fr  trouble de l'élimination, n m
  • en  elimination disorder, n
  • de  Störung der Ausscheidung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn d'inici en la infància o l'adolescència relacionat amb alteracions en l'eliminació de femta i orina de l'organisme.
  • ca  trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, n m
  • ca  TEAF, n m sigla
  • es  trastorno del espectro alcohólico fetal, n m
  • es  TEAF, n m sigla
  • fr  trouble du spectre de l'alcoolisation fœtale, n m
  • fr  TSAF, n m sigla
  • en  fetal alcohol spectrum disorder, n
  • en  FASD, n sigla
  • de  Fetale Alkoholspektrumstörung, n f
  • de  FASD, n f sigla

Psiquiatria

Definició
Conjunt d'afectacions que poden aparèixer en una persona si la mare ha begut alcohol durant l'embaràs, que poden incloure discapacitats físiques i cognitives i problemes de conducta i d'aprenentatge.

Nota

  • 1. Els trastorns de l'espectre alcohòlic fetal apareixen en la primera infància, perduren al llarg de la vida i es tradueixen en una sèrie de discapacitats secundàries com ara problemes de salut mental, experiències escolars alterades, problemes legals, internament en institucions, conductes sexuals inapropiades, problemes amb el consum de substàncies d'abús, dependència i dificultat per incorporar-se al món laboral.
  • 2. La forma més greu de trastorn de l'espectre alcohòlic fetal és la síndrome alcohòlica fetal.
  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo
  • es  trastorno del espectro autista
  • es  TEA sigla
  • en  autism
  • en  autism spectrum disorder
  • en  ASD sigla

Neurociència

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Nota

  • El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.

    Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo, n m
  • es  trastorno del espectro autista, n m
  • es  TEA, n m sigla
  • fr  autisme, n m
  • fr  trouble du spectre autistique, n m
  • fr  TSA, n m sigla
  • en  autism, n
  • en  autism spectrum disorder, n
  • en  ASD, n sigla
  • de  Autismus, n m

Psiquiatria

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Nota

  • 1. El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.

    Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
  • 2. Clàssicament, el trastorn de l'espectre autista es designava amb la denominació autisme.
  • ca  síndrome ADNP, n f
  • ca  trastorn de l'espectre autista amb discapacitat intel·lectual sindròmica associat al gen ADNP , n m sin. compl.
  • es  síndrome ADNP, n m
  • es  trastorno de discapacidad intelectual sindrómica-espectro autista asociado al gen ADNP, n m sin. compl.
  • fr  syndrome ADNP, n m
  • fr  déficience intellectuelle syndromique-trouble du spectre de l'autisme liés à ADNP, n f sin. compl.
  • en  ADNP syndrome, n
  • en  ADNP-related syndromic intellectual disability-autism spectrum disorder, n sin. compl.
  • cod  404448

Malalties minoritàries

  • ca  trastorn de l'espectre de la neuromielitis òptica amb anticossos anti AQP4, n m
  • es  trastorno del espectro de la neuromielitis óptica con anticuerpos anti-AQP4, n m
  • es  trastorno del espectro de la neuromielitis óptica con anticuerpos anti-acuaporina 4, n m sin. compl.
  • es  trastorno del espectro NMO con anticuerpos anti-AQP4, n m sin. compl.
  • fr  trouble du spectre de la neuromyélite optique avec anticorps anti-AQP4, n m
  • en  neuromyelitis optica spectrum disorder with anti-AQP4 antibodies, n
  • en  neuromyelitis optica spectrum disorder with anti-aquaporin 4 antibodies, n sin. compl.
  • en  NMOSD with anti-AQP4 antibodies, n sin. compl.
  • cod  592850

Malalties minoritàries