Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental health disorder, n
  • en  mental illness, n
  • en  psychiatric disorder, n

Bioètica

Definició
Alteració conductual, psíquica o mental que suposa canvis funcionals significatius en la vida d'una persona i li provoca algun grau de patiment a ella o al seu entorn, la qual pot ser deguda a la interacció de factors biològics, psicològics i socials.
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • fr  maladie mentale, n f
  • fr  trouble, n m
  • fr  trouble mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental illness, n
  • de  Geisteskrankheit, n f
  • de  seelische Störung, n f
  • de  Störung, n f

Psiquiatria

Definició
Alteració conductual o psicològica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biològiques, socials, psicològiques o genètiques.
  • ca  trastorn mental greu, n m
  • ca  TMG, n m sigla
  • es  trastorno mental grave, n m
  • es  TMG, n m sigla
  • fr  trouble mental grave, n m
  • fr  TMG, n m sigla
  • en  severe mental disorder, n
  • en  severe mental illness, n
  • en  SMD, n sigla
  • en  SMI, n sigla

Salut mental i addiccions

Definició
Trastorn mental que presenta símptomes de gran intensitat que afecten en gran mesura la conducta i el funcionament social d'una persona, li poden generar un cert grau de discapacitat i, en conseqüència, poden repercutir de manera significativa en la seva qualitat de vida.

Nota

  • 1. Els trastorns mentals greus es caracteritzen per alteracions de la sensopercepció, com al·lucinacions o idees delirants; per trastorns conductuals, amb agitació o pèrdua de control dels impulsos; per alteracions de l'estat d'ànim, com angoixa, tristesa, impossibilitat de sentir qualsevol tipus de plaer, eufòria, hiperactivitat o insomni, o per alteracions de l'atenció o de la memòria, entre altres. Són trastorns amb una vulnerabilitat congènita i poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, sovint de forma espontània i a vegades precipitats per factors externs, com l'efecte de determinades substàncies.
  • 2. El trastorn mental greu que es presenta de manera contínua o en episodis recurrents durant dos anys o més, amb uns criteris de gravetat determinats, i que té una evolució crònica, s'acostuma a qualificar de sever. En aquest cas, és habitual l'ús de la denominació trastorn mental sever i la sigla corresponent, TMS.
  • 3. Són exemples de trastorn mental greu la depressió major; el trastorn bipolar; el grup de les esquizofrènies i altres patologies psicòtiques; la dependència de l'alcohol o altres substàncies psicoactives; algunes afeccions d'ansietat, com l'agorafòbia o el trastorn obsessivocompulsiu, i els trastorns lligats al desenvolupament, com els de l'espectre autista, i a algunes estructures de la personalitat.
  • ca  trastorn mental induït per substàncies, n m
  • es  trastorno mental inducido por sustancias, n m
  • fr  trouble mental induit par des substances, n m
  • en  substance-induced mental disorder, n
  • de  Substanzinduzierte psychische Störung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn mental que apareix durant un període de consum intensiu o d'abstinència d'una substància, que no pot perllongar-se més de quatre setmanes des que es deixa de prendre la substància.

Nota

  • 1. Perquè un trastorn mental es pugui considerar que és induït per substàncies, la substància que l'ha provocat ha de ser coneguda per la seva capacitat de causar el trastorn.
  • 2. Són trastorns mentals induïts per substàncies l'ansietat induïda per substàncies, la depressió induïda per substàncies i el trastorn psicòtic induït per substàncies.
  • ca  trastorn mental lleu, n m
  • es  trastorno mental leve, n m
  • fr  trouble mental léger, n m
  • en  light mental disorder, n

Salut mental i addiccions

Definició
Trastorn mental d'intensitat baixa o moderada o d'evolució curta que altera el benestar psicològic d'una persona i pot repercutir en la seva salut física i, en general, en la seva vida, sense generar-li cap discapacitat de manera permanent.

Nota

  • 1. El trastorn mental lleu passatger i de curta durada s'acostuma a qualificar de transitori. En aquest cas, és habitual l'ús de la denominació trastorn mental transitori i la sigla corresponent, TMT.
  • 2. Són exemples de trastorn mental lleu l'ansietat, algunes fòbies, la depressió reactiva a situacions vitals recents o el dol patològic.
  • ca  trastorn mental orgànic, n m
  • es  trastorno mental orgánico, n m
  • fr  trouble mental organique, n m
  • en  organic mental disorder, n
  • de  organische psychische Störung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn caracteritzat per una disfunció identificable transitòria o permanent del teixit cerebral.

Nota

  • Per exemple, el delírium o la demència.
  • ca  trastorn mixt del llenguatge receptivoexpressiu, n m
  • es  trastorno mixto del lenguaje receptivo-expresivo, n m
  • fr  trouble du langage de type mixte réceptif-expressif, n m
  • en  mixed receptive-expressive language disorder, n
  • de  kombinierte rezeptiv-expressive Sprachstörung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn de la comunicació caracteritzat per dificultats en el desenvolupament del llenguatge receptiu i expressiu que interfereixen significativament el rendiment acadèmic o laboral o la comunicació social.
  • ca  trastorn narcisista de la personalitat, n m
  • es  trastorno narcisista de la personalidad
  • en  narcissistic personality disorder

Neurociència

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'autoimportància, necessitat d'admiració i falta d'empatia.
  • ca  trastorn narcisista de la personalitat, n m
  • es  trastorno narcisista de la personalidad, n m
  • fr  trouble de la personnalité narcissique, n m
  • en  narcissistic personality disorder, n
  • de  narzisstische Persönlichkeitsstörung, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'autoimportància, necessitat d'admiració i falta d'empatia.
  • ca  trastorn negativista desafiant, n m
  • es  trastorno negativista desafiante, n m
  • fr  trouble oppositionnel avec provocation, n m
  • en  oppositional defiant disorder, n
  • de  Störung mit oppositionellem Trotzverhalten, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn d'inici en la infància o el començament de l'adolescència caracteritzat per un patró persistent de comportament d'oposició, provocació, hostilitat i desobediència envers l'autoritat.