trastorn depressiu persistent
trastorn depressiu persistent
Psiquiatria
- ca trastorn depressiu persistent, n m
- es trastorno depresivo persistente, n m
- fr trouble dépressif persistant, n m
- en persistent depressive disorder, n
- de anhaltende depressive Störung, n f
Psiquiatria
Definició
Estat d'ànim depressiu continu i crònic, d'un mínim de dos anys d'evolució, que pot anar acompanyat de trastorns de la gana, trastorns del son, fatiga, anergia, baixa autoestima i dificultats de concentració.
Nota
- Clàssicament, el trastorn depressiu persistent es designava amb les denominacions trastorn distímic (o distímia) i depressió major crònica.
trastorn depressiu postpsicòtic en l'esquizofrènia
trastorn depressiu postpsicòtic en l'esquizofrènia
Psiquiatria
- ca trastorn depressiu postpsicòtic en l'esquizofrènia, n m
- es trastorno depresivo postpsicótico en la esquizofrenia, n m
- es trastorno depresivo postsicótico en la esquizofrenia, n m
- en postpsychotic depressive disorder of schizophrenia, n
- de postpsychotische depressive Störung bei Schizophrenie, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per un episodi de depressió major que es manifesta durant la fase residual de l'esquizofrènia.
trastorn desintegratiu infantil
trastorn desintegratiu infantil
Psiquiatria
- ca trastorn desintegratiu infantil, n m
- es trastorno desintegrativo infantil, n m
- fr trouble désintégratif de l'enfance, n m
- en childhood disintegrative disorder, n
- de desintegrative Störung im Kindesalter, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn del neurodesenvolupament inclòs dins els trastorns de l'espectre autista que es caracteritza per la interrupció de la progressió i el creixement aparentment normals fins els dos anys de vida, que deriven cap a una pèrdua clínicament significativa d'habilitats psicomotores, adaptatives i de control dels esfínters prèviament adquirides.
trastorn disfòric premenstrual
trastorn disfòric premenstrual
Psiquiatria
- ca trastorn disfòric premenstrual, n m
- es trastorno disfórico premenstrual, n m
- fr trouble dysphorique prémenstruel, n m
- en premenstrual dysphoric disorder, n
- de prämenstruelle dysphorische Störung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn que es manifesta en la fase premenstrual caracteritzat per un estat d'ànim deprimit, irritabilitat, ansietat i labilitat afectiva.
trastorn dismòrfic corporal
trastorn dismòrfic corporal
Psiquiatria
- ca trastorn dismòrfic corporal, n m
- es trastorno dismórfico corporal, n m
- fr trouble dysmorphique du corps, n m
- en body dysmorphic disorder, n
- de körperdysmorphe Störung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn somatomorf caracteritzat per una preocupació obsessiva i patològica per la imatge pròpia, que l'individu percep com a anormal, ridícula o afectada per alguna deformitat física.
trastorn dissocial
trastorn dissocial
Psiquiatria
- ca trastorn dissocial, n m
- es trastorno disocial, n m
- fr trouble des conduites, n m
- en conduct disorder, n
- de Störung des Sozialverhaltens, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn que s'inicia abans dels quinze anys caracteritzat per un patró persistent de comportament pertorbador en què es violen els drets bàsics dels altres i les normes socials apropiades a l'edat.
Nota
- Si el trastorn dissocial persisteix més enllà dels divuit anys es converteix en un trastorn dissocial de la personalitat.
trastorn dissociatiu
trastorn dissociatiu
Neurociència
- ca trastorn dissociatiu, n m
- ca histèria dissociativa, n f sin. compl.
- es histeria disociativa
- es trastorno disociativo
- en dissociative disorder
- en dissociative hysteria
Neurociència
Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració temporal i sobtada de les funcions integradores de la identitat, la memòria o la consciència, sense causa orgànica.
trastorn dissociatiu
trastorn dissociatiu
Psiquiatria
- ca trastorn dissociatiu, n m
- ca histèria dissociativa, n f sin. compl.
- es histeria disociativa, n f
- es trastorno disociativo, n m
- fr hystérie dissociative, n f
- fr trouble dissociatif, n m
- en dissociative disorder, n
- en dissociative hysteria, n
- de dissoziative Störung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració temporal i sobtada de les funcions integradores de la identitat, la memòria o la consciència, sense causa orgànica.
trastorn distímic
trastorn distímic
Neurociència
- ca trastorn distímic, n m
- ca distímia, n f sin. compl.
- es distimia
- es trastorno distímico
- en dysthymia
- en dysthymic disorder
Neurociència
Definició
Trastorn depressiu de caràcter crònic caracteritzat per autoestima baixa, pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperança.
trastorn erèctil
trastorn erèctil
Psiquiatria
- ca disfunció erèctil, n f
- ca trastorn erèctil, n m sin. compl.
- es disfunción eréctil, n f
- es trastorno de la erección en el hombre, n m
- fr dysfonctionnement érectile, n m
- fr trouble de l'érection chez l'homme, n m
- en erectile dysfunction, n
- en male erectile disorder, n
- de Erektionsstörung, n f
Psiquiatria
Definició
Trastorn de l'excitació sexual de l'home caracteritzat per la incapacitat permanent o recurrent per a obtenir o mantenir una erecció apropiada fins al final de l'activitat sexual, que no s'explica pels efectes fisiològics directes d'una substància o d'una malaltia.
