Back to top
  • ca  arracada voltaorella, n f
  • en  ear cuff, n
  • en  earcuff, n

Joieria. Orfebreria. Bijuteria > Joies

Definició
Arracada que envolta parcialment o totalment el lòbul de l'orella.
  • ca  raspinell, n m
  • ca  raspinell comú, n m
  • ca  arranca-rasques, n m sin. compl.
  • ca  calandreta, n f sin. compl.
  • ca  cotorret, n m sin. compl.
  • ca  cotorreta, n f sin. compl.
  • ca  faberet, n m sin. compl.
  • ca  girapins, n m sin. compl.
  • ca  picapins, n m sin. compl.
  • ca  piquerot, n m sin. compl.
  • ca  puja-soques, n m sin. compl.
  • ca  rapa-soques, n m sin. compl.
  • ca  rapinell, n m sin. compl.
  • ca  rapinyell, n m sin. compl.
  • ca  rapinyeta, n f sin. compl.
  • ca  raspinyell, n m sin. compl.
  • ca  rateta, n f sin. compl.
  • ca  roda-soques, n m sin. compl.
  • ca  rodacanons, n m sin. compl.
  • ca  volta-soques, n m sin. compl.
  • es  agateador europeo, n m
  • en  short-toed treecreeper, n
  • nc  Certhia brachydactyla

Zoologia > Ocells

Definició
Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.

Nota

  • 1. Els raspinells són ocells boscans altament especialitzats a cercar aliments animals entre el troncs dels arbres, pels quals s'enfilen d'una manera molt característica, voltant-los en espiral de baix a dalt, i saltant després fins al peu d'un altre arbre per repetir l'ascensió. Tenen el bec llarg i corbat cap avall i una cua llarga i rígida, com la dels picots, que els serveix per a mantenir l'equilibri en els seus desplaçaments.
  • 2. Hi ha altres espècies d'ocells, com ara el pela-soques, de la família dels climactèrids, que són morfològicament molt semblants al raspinell, però que, a diferència d'aquest, no fan servir la cua per a recolzar-se en enfilar-se pels troncs dels arbres.
  • ca  arrebossadora, n f
  • ca  màquina d'arrebossar, n f
  • es  enfoscadora

Construcció > Equip d'obra

Definició
Màquina utilitzada per a aplicar capes de morter, calç, ciment o guix al parament vertical d'una paret.
  • ca  arrebossar, v tr
  • es  enfoscar

Construcció

Definició
Cobrir amb una capa de morter, calç, ciment o guix el parament vertical d'una paret.
  • ca  arrencament, n m
  • ca  desallotjament, n m
  • es  desplume, n m
  • fr  arrachement, n m
  • fr  défonçage glaciaire, n m
  • en  plucking, n
  • en  quarrying, n

Ciències de la Terra > Geologia

Definició
Disjunció i arrencada de la roca com a resultat principalment del moviment d'una glacera.
  • ca  arrendament financer palanquejat, n m
  • ca  lísing palanquejat, n m
  • es  arrendamiento apalancado, n m
  • es  arrendamiento financiero apalancado, n m
  • es  leasing apalancado, n m
  • fr  crédit-bail adossé, n m
  • en  leverage leasing, n
  • en  leveraged leasing, n

Economia > Finances

Definició
Arrendament financer el contracte del qual es finança a través de l'arrendador amb la participació d'una institució financera aliena.
  • ca  arrendatici -ícia, adj
  • es  arrendaticio

Dret civil

Definició
Relatiu o pertanyent a l'arrendament.
  • ca  aranda, n m, f
  • ca  arrente, n m, f
  • ca  arrernte, n m, f
  • ca  arunta, n m, f
  • es  aranda, n m, f
  • es  arrente, n m, f
  • es  arrernte, n m, f
  • es  arunta, n m, f
  • fr  arrernte, n m, f
  • en  Aranda, n
  • en  Arrarnta, n
  • en  Arrernte, n
  • en  Arunta, n
  • de  Arrente, n m, f
  • de  Arrernte, n m, f

Antropologia > Etnologia. Etnografia

Definició
Individu d'un poble aborigen australià que viu al territori de la serralada MacDonnell, al voltant d'Alice Springs a la regió del Territori del Nord, i que té llengua pròpia.
  • ca  arreón [es], n m
  • es  arreón

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definició
Salt d'arrencada propi de la doma andalusa.
  • ca  aranda, n m, f
  • ca  arrente, n m, f
  • ca  arrernte, n m, f
  • ca  arunta, n m, f
  • es  aranda, n m, f
  • es  arrente, n m, f
  • es  arrernte, n m, f
  • es  arunta, n m, f
  • fr  arrernte, n m, f
  • en  Aranda, n
  • en  Arrarnta, n
  • en  Arrernte, n
  • en  Arunta, n
  • de  Arrente, n m, f
  • de  Arrernte, n m, f

Antropologia > Etnologia. Etnografia

Definició
Individu d'un poble aborigen australià que viu al territori de la serralada MacDonnell, al voltant d'Alice Springs a la regió del Territori del Nord, i que té llengua pròpia.