compliment
compliment
- ca compliment, n m
- es cumplimiento, n m
- fr observance, n f
- fr respect, n m
- en adherence, n
- en compliance, n
- de Compliance, n f
Definició
Seguiment adequat que fa un pacient del tractament que li ha prescrit un professional de la salut, especialment pel que fa a la medicació.
Nota
- El compliment també fa referència a aspectes relacionats amb l'estil de vida de la persona malalta: l'abandonament d'hàbits tòxics, el fet de seguir una dieta equilibrada, de prendre mesures preventives, etc.
comportament
comportament
- ca comportament, n m
- ca conducta, n f sin. compl.
- es comportamiento, n m
- es conducta, n f
- fr comportement, n m
- en behavior [US], n
- en behaviour [GB], n
- de Verhalten, n n
Definició
Conjunt de reaccions mentals i motores d'un individu en un medi determinat.
Nota
- El comportament es refereix especialment a les accions que poden ser observades externament.
comportament adaptatiu
comportament adaptatiu
- ca comportament adaptatiu, n m
- es comportamiento adaptativo, n m
- fr comportement adapté, n m
- fr comportement d'adaptation, n m
- en adaptive behavior, n
- de adaptives Verhalten, n n
Definició
Comportament que s'ajusta per reflectir els canvis en les circumstàncies ambientals.
comportament agressiu
comportament agressiu
- ca comportament agressiu, n m
- es comportamiento agresivo, n m
- fr comportement agressif, n m
- en aggressive behavior, n
- de aggressives Verhalten, n n
Definició
Comportament en què un individu ataca amb hostilitat, físicament o verbalment, un altre individu o objecte.
comportament anormal
comportament anormal
- ca comportament anormal, n m
- es comportamiento anormal, n m
- fr comportement anormal, n m
- en abnormal behavior, n
- de anormales Verhalten, n n
Definició
Comportament que s'aparta significativament d'una norma cultural, d'un criteri o d'un patró grupal.
comportament d'alt risc
comportament d'alt risc
- ca comportament d'alt risc, n m
- es comportamiento de alto riesgo, n m
- fr comportement à haut risque, n m
- en high-risk behavior, n
- de Risikoverhalten, n n
Definició
Comportament que posa en perill l'individu o el fa vulnerable a conseqüències perjudicials.
comportament d'evitació
comportament d'evitació
- ca comportament d'evitació, n m
- es comportamiento de evitación, n m
- fr comportement d'évitement, n m
- en avoidance behavior, n
- de Vermeidungsverhalten, n n
Definició
Comportament que consisteix a defugir situacions, objectes o activitats que provoquen ansietat.
comportament instintiu
comportament instintiu
- ca comportament instintiu, n m
- es comportamiento instintivo, n m
- fr comportement instinctif, n m
- en instinctive behavior, n
- de instinktives Verhalten, n n
Definició
Comportament innat i complex que depèn més de la maduració que de l'aprenentatge.
comportament repetitiu centrat en el cos
comportament repetitiu centrat en el cos
- ca comportament repetitiu centrat en el cos, n m
- ca conducta repetitiva centrada en el cos, n f sin. compl.
- ca CRCC, n m, f sigla
- es comportamiento repetitivo centrado en el cuerpo, n m
- es CRCC, n m sigla
- fr comportement répétitif centré sur le corps, n m
- fr CRCC, n m sigla
- en body-focused repetitive behavior, n
- en body-focused repetitive behaviour, n
- en BFRB, n sigla
- de körperbezogene repetitive Verhaltensweise, n f
Definició
Comportament enfocat a danyar repetidament i compulsivament una part del propi cos, que pot anar acompanyat d'intents d'aturar-se.
Nota
- Els comportaments repetitius centrats en el cos donen lloc a trastorns del control dels impulsos, com ara la tricotil·lomania o el trastorn d'excoriació. Altres comportaments repetitius centrats en el cos són la dermatofàgia (mossegar-se la pell, tot i que etimològicament es refereix a menjar-se la pell), el morsicatio buccarum (mossegar-se la mucosa jugal), el morsicatio labiorum (mossegar-se el llavi), el morsicatio linguarum (mossegar-se la llengua), l'onicotil·lomania (arrencar-se les ungles), la rinotil·lexomania (furgar-se el nas), la tricofàgia (mossegar-se i menjar-se els cabells o els pèls) i la tricotemnomania (tallar-se els cabells).
compulsió
compulsió
- ca compulsió, n f
- es compulsión, n f
- fr compulsion, n f
- en compulsion, n
- de Zwang, n m
Definició
Acte motor o mental al qual l'individu se sent obligat, tot i el seu caràcter absurd, ridícul o molest, i que no pot deixar de realitzar de manera repetitiva per a alleujar l'ansietat o el malestar.
Nota
- Si no es duu a terme la compulsió, l'ansietat i malestar s'intensifiquen. Les compulsions més comunes són les relacionades amb tasques de neteja, ordre dels objectes, comprovacions o exigències de certesa.
