cafeïna
cafeïna
- ca cafeïna, n f
- es cafeína
- fr caféine
- en caffeine
- de Koffein
Definició
Substància nitrogenada d'origen vegetal provinent principalment del cafè o del te o obtinguda sintèticament, que s'utilitza com a estimulant del sistema nerviós central i com a tònic cardíac.
cànnabis
cànnabis
- ca cànnabis, n m
- es cannabis
- fr cannabis
- en cannabis
- de Cannabis
Definició
Preparació obtinguda del cànem indi, que actua com un depressor del sistema nerviós i produeix diferents efectes psíquics i alteracions de la percepció.
Nota
- Els efectes psíquics del cànnabis poden variar substancialment d'acord amb la personalitat, la predisposició, l'experiència prèvia i l'ambient en el qual un individu ingereix aquesta preparació.
capacitat de judici
capacitat de judici
- ca capacitat de judici, n f
- es capacidad de juicio
- fr capacité de jugement
- en judgment ability
- de Urteilsfähigkeit
Definició
Capacitat d'ordenar el comportament propi en funció d'unes normes, uns principis o uns criteris determinats.
capacitat intel·lectual límit
capacitat intel·lectual límit
- ca capacitat intel·lectual límit, n f
- es capacidad intelectual límite
- fr fonctionnement intellectuel limite
- en borderline intellectual capacity
- en borderline intellectual functioning
- de Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfähigkeit
Definició
Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84.
caràcter
caràcter
- ca caràcter, n m
- es carácter
- fr caractère
- en character
- de Charakter
Definició
Conjunt de trets individuals configurats per l'aprenentatge i les experiències vitals i expressats en formes particulars de comportament.
carència afectiva
carència afectiva
- ca carència afectiva, n f
- es carencia afectiva
- fr carence affective
- en affective lack
- de Mangel an Zuwendung
Definició
Dèficit de gratificacions afectives en la infància.
càstig
càstig
- ca càstig, n m
- es castigo
- fr châtiment
- en punishment
- de Bestrafung
Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu a aquesta resposta.
catalèpsia
catalèpsia
- ca catalèpsia, n f
- es catalepsia
- fr catalepsie
- en catalepsy
- de Katalepsie
Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per rigidesa muscular i incapacitat de moviments espontanis, amb manteniment de les postures imposades.
cataplexia
cataplexia
- ca cataplexia, n f
- es cataplejía
- fr cataplexie
- en cataplexy
- de Kataplexie
Definició
Pèrdua brusca del to muscular, que pot afectar tot l'organisme o solament les extremitats inferiors, sense pèrdua del coneixement.
catatonia
catatonia
- ca catatonia, n f
- es catatonia
- es catatonía
- fr catatonie
- en catatonia
- de Katatonie
Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per un comportament motor anormal i per períodes d'hiperactivitat o d'hipoactivitat extremes.
Nota
- En la catatonia es poden presentar diferents anomalies motores, com ara catalèpsia, excitació catatònica, estupor catatònica, rigidesa catatònica i flexibilitat cèria.
