personalitat
personalitat
- ca personalitat, n f
- es personalidad, n f
- fr personnalité, n f
- en personality, n
- de Persönlichkeit, n f
Definició
Patró persistent de formes de percebre, relacionar-se i pensar sobre l'entorn i sobre un mateix, propi d'un individu i que es manifesta en multitud de contextos socials i personals.
Nota
- Els trets de personalitat només constitueixen un trastorn de personalitat quan són inflexibles i desadaptatius i provoquen a l'individu un malestar subjectiu o un dèficit funcional significatiu.
personalitat premòrbida
personalitat premòrbida
- ca personalitat premòrbida, n f
- es personalidad premórbida, n f
- fr personnalité premorbide, n f
- en premorbid personality, n
- de prämorbide Persönlichkeit, n f
- de Primärpersönlichkeit, n f
Definició
Personalitat els trets característics de la qual són anteriors a la manifestació d'un trastorn mental.
PET
PET
- ca tomografia per emissió de positrons, n f
- ca PET, n f sigla
- es tomografía por emisión de positrones, n f
- es PET, n f sigla
- fr tomographie par émission de positons, n f
- fr TEP, n f sigla
- en positron emission tomography, n
- en PET, n sigla
- de Positronen-Emissions-Tomographie, n f
- de PET, n f sigla
Definició
Tècnica de medicina nuclear basada en el mesurament local de les concentracions d'emissió de positrons de l'òrgan estudiat, després de l'administració d'un radioisòtop emissor de positrons.
Nota
- 1. La tomografia per emissió de positrons s'utilitza en diversos trastorns del sistema nerviós central. 2. La sigla PET prové de la denominació anglesa positron emission tomography.
pica
pica
- ca pica, n f
- es pica, n f
- fr pica, n f
- en pica, n
- de Pica, n f
Definició
Ingestió repetida de matèries no comestibles.
piromania
piromania
- ca piromania, n f
- es piromanía, n f
- fr pyromanie, n f
- en pyromania, n
- de Pyromanie, n f
Definició
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per la necessitat morbosa de provocar incendis o presenciar-los.
placebo
placebo
- ca placebo, n m
- es placebo, n m
- fr placebo, n m
- fr placébo, n m
- en placebo, n
- de Placebo, n n
Definició
Substància farmacològicament inerta capaç de produir un efecte en certs pacients si creuen que té eficàcia.
pobresa de la parla
pobresa de la parla
- ca alògia, n f
- ca pobresa de la parla, n f sin. compl.
- es alogia, n f
- es pobreza del habla, n f
- fr alogie, n f
- fr pauvreté du langage, n f
- en alogia, n
- en poverty of speech, n
- de Alogie, n f
- de Spracharmut, n f
Definició
Alteració del pensament caracteritzada per una marcada restricció de la quantitat i el contingut de la parla espontània i per la incapacitat de produir idees.
Nota
- En l'alògia les respostes del pacient són breus, reduïdes a monosíl·labs o amb escassos recursos d'estil.
pobresa del pensament
pobresa del pensament
- ca pobresa del pensament, n f
- es pobreza del pensamiento, n f
- fr pauvreté de la pensée, n f
- en poverty of thought, n
- de Denkverarmung, n f
Definició
Trastorn del contingut del pensament caracteritzat per un discurs vague, repetitiu i buit, que proporciona molt poca informació.
polaritat
polaritat
- ca polaritat, n f
- es polaridad, n f
- fr polarité, n f
- en polarity, n
- de Polarität, n f
Definició
Tendència a la ciclació entre la simptomatologia depressiva i la maníaca en un trastorn bipolar.
Nota
- La polaritat predominant en un trastorn bipolar pot ser depressiva, si destaquen els episodis de depressió, o maníaca, si destaquen els episodis de mania.
polisomnografia
polisomnografia
- ca polisomnografia, n f
- es polisomnografía, n f
- fr polysomnographie, n f
- en polysomnography, n
- de Polysomnographie, n f
Definició
Tècnica que permet observar i enregistrar diverses activitats fisiològiques que s'esdevenen durant el son.
