Back to top
  • ca  projecció, n f
  • es  proyección, n f
  • fr  projection, n f
  • en  projection, n
  • de  Projektion, n f

Definició
Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu atribueix a un altre individu un impuls, un sentiment o un desig que li resulten inacceptables.
  • ca  prolixitat, n f
  • ca  circumstancialitat, n f sin. compl.
  • es  circunstancialidad, n f
  • es  prolijidad, n f
  • fr  prolixité, n f
  • en  circumstantiality, n
  • en  prolixity, n
  • de  Umständlichkeit, n f

Definició
Alteració del curs del pensament relacionada amb l'associació de les idees, en què l'individu parla amb múltiples detalls accessoris i irrellevants que destorben i enterboleixen el seu discurs.
  • ca  pronòstic, n m
  • es  pronóstico, n m
  • fr  pronostic, n m
  • en  prognosis, n
  • de  Prognose, n f

Definició
Previsió de la durada, l'evolució i el desenllaç d'una malaltia.
propedèutica psiquiàtrica propedèutica psiquiàtrica

  • ca  propedèutica psiquiàtrica, n f
  • es  propedéutica psiquiátrica, n f
  • es  propedéutica siquiátrica, n f
  • fr  propédeutique psychiatrique, n f
  • en  psychiatric propedeutics, n
  • de  psychiatrische Propädeutik, n f

Definició
Conjunt de coneixements imprescindibles per a l'exploració psiquiàtrica.
pseudoal·lucinació pseudoal·lucinació

  • ca  al·lucinació psíquica, n f
  • ca  pseudoal·lucinació, n f
  • es  alucinación psíquica, n f
  • es  alucinación síquica, n f
  • es  pseudoalucinación, n f
  • es  seudoalucinación, n f
  • fr  hallucination psychique, n f
  • en  pseudohallucination, n
  • en  psychical hallucination, n
  • de  Pseudohalluzination, n f
  • de  psychische Halluzination, n f

Definició
Percepció d'una sensació deguda a l'alteració de la consciència i del sentit de la realitat, usualment en forma de veus procedents de l'interior del cap de l'individu.
  • ca  pseudodemència, n f
  • es  pseudodemencia, n f
  • es  seudodemencia, n f
  • fr  pseudo-démence, n f
  • en  pseudodementia, n
  • de  Pseudodemenz, n f

Definició
Trastorn caracteritzat per un quadre clínic similar al de la demència degut a un trastorn depressiu greu.

Nota

  • La pseudodemència suposa un dèficit cerebral funcional, però sense una base estructural orgànica, com ocorre en les demències.
pseudologia fantàstica pseudologia fantàstica

  • ca  pseudologia fantàstica, n f
  • ca  mentida patològica, n f sin. compl.
  • ca  mitomania, n f sin. compl.
  • es  mitomanía, n f
  • es  pseudología fantástica, n f
  • es  seudología fantástica, n f
  • fr  mythomanie, n f
  • fr  pseudologie fantastique, n f
  • en  mythomania, n
  • en  pseudologia fantastica, n
  • de  Pseudologia phantastica, n f

Definició
Quadre patològic caracteritzat per una tendència compulsiva a inventar històries imaginàries i increïbles, les quals poden arribar a ocupar tot el món de la persona, tant el present com el passat i el futur.
  • ca  psicoanàlisi, n f
  • es  psicoanálisis, n m
  • es  sicoanálisis, n m
  • fr  psychanalyse, n f
  • en  psychoanalysis, n
  • de  Psychoanalyse, n f

Definició
Teoria desenvolupada per Sigmund Freud, que estableix que mitjançant l'exploració de la part inconscient del psiquisme es pot arribar a descobrir els conflictes interns que són la causa dels trastorns mentals.
  • ca  psicocirurgia, n f
  • es  psicocirugía, n f
  • es  sicocirugía, n f
  • fr  psychochirurgie, n f
  • en  psychosurgery, n
  • de  Psychochirurgie, n f

Definició
Tractament per mitjà de procediments de neurocirurgia d'alguns trastorns psiquiàtrics que són refractaris a altres tractaments, amb l'objectiu de millorar-ne el curs i el pronòstic.

Nota

  • 1. És una tècnica de psicocirurgia la cingulotomia, que es fa amb abordatges quirúrgics o, actualment, amb cirurgia estereotàctica.
  • 2. Algunes tècniques de psicocirurgia, com ara la leucotomia o la lobotomia, van ser utilitzades als anys quaranta i cinquanta del segle XX per a tractar alguns casos de trastorns mentals, si bé actualment estan en desús pel dany que poden produir en les persones.
  • ca  psicodèlic -a, adj
  • es  psicodélico -ca, adj
  • es  sicodélico -ca, adj
  • fr  psychédélique, adj
  • en  psychedelic, adj
  • de  psychedelisch, adj

Definició
Dit de l'estat o del fenomen que, provocat per certes drogues, comporta una particular exaltació de la consciència, al·lucinacions i estats mentals alterats.