Back to top
  • ca  tic, n m
  • es  tic, n m
  • fr  tic, n m
  • en  tic, n
  • de  Tic, n m

Definició
Moviment o vocalització involuntari, sobtat, ràpid, recurrent, estereotipat i no rítmic, degut a un conflicte emocional, a un trastorn neurològic o a l'efecte d'una substància.

Nota

  • Els tics poden accentuar-se per situacions d'estrès o durant activitats absorbents, com ara llegir o dibuixar, i desapareixen durant el son.
  • ca  trastorn límit de la personalitat, n m
  • ca  TLP, n m sigla
  • es  trastorno límite de la personalidad, n m
  • es  TLP, n m sigla
  • fr  trouble de la personnalité borderline, n m
  • fr  trouble de la personnalité limite, n m
  • fr  TPL, n m sigla
  • en  borderline personality disorder, n
  • en  BPD, n sigla
  • de  Borderline-Persönlichkeitsstörung, n f
  • de  BPS, n f sigla

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivència de la pròpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament suïcida i per una sensació de buidor crònica.
  • ca  tolerància, n f
  • es  tolerancia, n f
  • fr  tolérance, n f
  • en  tolerance, n
  • de  Toleranz, n f

Definició
Disminució gradual de la resposta habitual a la mateixa quantitat de substància, amb la consegüent necessitat d'incrementar-ne la dosi per a obtenir els mateixos efectes.
tomografia computada tomografia computada

  • ca  tomografia computada, n f
  • ca  TAC, n m/f sigla
  • ca  TC, n m/f sigla
  • es  tac, n m/f
  • es  tomografía computadorizada, n f
  • es  tomografía computarizada, n f
  • es  TAC·, n m/f sigla
  • es  TC, n m/f sigla
  • fr  tomographie assistée par ordinateur, n f
  • en  computed tomography, n
  • en  computerized tomography, n
  • en  CT, n sigla
  • de  Computertomographie, n f
  • de  CT, n f

Definició
Exploració radiològica basada en la informació obtinguda a partir d'una font de raigs X que efectua una rotació al voltant del pacient i envia emissions successives a un detector.
tomografia computada per emissió de fotó simple tomografia computada per emissió de fotó simple

  • ca  tomografia computada per emissió de fotó simple, n f
  • ca  SPECT, n f sigla
  • es  tomografía computadorizada por emisión de fotón único, n f
  • es  SPECT, n f sigla
  • fr  gammatomographie, n f
  • fr  tomographie d'émission à photon unique, n f
  • fr  tomographie d'émission monophotonique, n f
  • fr  TEMP, n f sigla
  • en  single-photon emission computed tomography, n
  • en  SPECT, n sigla
  • de  Single-Photon-Emissionscomputertomographie, n f
  • de  SPECT, n f sigla

Definició
Tècnica de medicina nuclear basada en la detecció de la radiació gamma emesa per un radioisòtop, que permet obtenir imatges tomogràfiques funcionals del cervell.

Nota

  • La sigla SPECT prové de la denominació anglesa single-photon emission computed tomography.
tomografia per emissió de positrons tomografia per emissió de positrons

  • ca  tomografia per emissió de positrons, n f
  • ca  PET, n f sigla
  • es  tomografía por emisión de positrones, n f
  • es  PET, n f sigla
  • fr  tomographie par émission de positons, n f
  • fr  TEP, n f sigla
  • en  positron emission tomography, n
  • en  PET, n sigla
  • de  Positronen-Emissions-Tomographie, n f
  • de  PET, n f sigla

Definició
Tècnica de medicina nuclear basada en el mesurament local de les concentracions d'emissió de positrons de l'òrgan estudiat, després de l'administració d'un radioisòtop emissor de positrons.

Nota

  • 1. La tomografia per emissió de positrons s'utilitza en diversos trastorns del sistema nerviós central. 2. La sigla PET prové de la denominació anglesa positron emission tomography.
  • ca  drogoaddicció, n f
  • ca  drogodependència, n f
  • ca  toxicomania, n f
  • es  drogadicción, n f
  • es  drogodependencia, n f
  • es  toxicomanía, n f
  • fr  toxicomanie, n f
  • en  drug addiction, n
  • en  drug dependence, n
  • de  Drogenabhängigkeit, n f
  • de  Rauschgiftsucht, n f

Definició
Conjunt de signes i símptomes cognitius, conductuals i fisiològics que indiquen que l'individu ha perdut el control sobre l'ús d'una o més substàncies psicoactives i no pot evitar-ne el consum malgrat les conseqüències adverses que li comporta.
  • ca  tractament, n m
  • ca  terapèutica, n f sin. compl.
  • ca  teràpia, n f sin. compl.
  • es  terapéutica, n f
  • es  terapia, n f
  • es  tratamiento, n m
  • fr  thérapeutique, n f
  • fr  thérapie, n f
  • fr  traitement, n m
  • en  therapeutics, n
  • en  therapy, n
  • en  treatment, n
  • de  Behandlung, n f
  • de  Therapie, n f

Definició
Conjunt de preceptes i mitjans destinats al guariment o alleujament d'un trastorn mental.

Nota

  • 1. En un tractament psiquiàtric poden tenir cabuda mitjans farmacològics i, en general, biològics, psicoterapèutics o relacionats amb aspectes de l'estil de vida, la conducta i l'entorn de la persona.
  • 2. Les denominacions tractament i teràpia sovint són sinònimes, encara que en el context de la psiquiatria es tendeix a utilitzar teràpia per a referir-se als tractaments psicològics.
  • ca  trànsit, n m
  • es  trance, n m
  • fr  transe, n m
  • en  trance, n
  • de  Trance, n f

Definició
Estat psicofisiològic passatger en què hi ha atenció molt focalitzada, alteració de la consciència i disminució de l'activitat motora.
  • ca  transportador, n m
  • es  transportador, n m
  • fr  transporteur, n m
  • en  carrier, n
  • de  Carrier, n m

Definició
Proteïna transmembrana que permet el pas de molècules de mida mitjana i petita, com ara la glucosa, els aminoàcids o els neurotransmissors, cap a l'interior de la cèl·lula a través de la membrana cel·lular.

Nota

  • El bloqueig dels transportadors de serotonina i norepinefrina constitueix el principal mecanisme d'acció dels fàrmacs antidepressius.