trastorn de despersonalització
trastorn de despersonalització
- ca trastorn de despersonalització, n m
- es trastorno de despersonalización, n m
- fr trouble de dépersonnalisation, n m
- en depersonalization disorder, n
- de Depersonalisationsstörung, n f
Definició
Trastorn dissociatiu caracteritzat per episodis persistents o recurrents de despersonalització.
trastorn de l'aprenentatge
trastorn de l'aprenentatge
- ca trastorn de l'aprenentatge, n m
- es trastorno del aprendizaje, n m
- fr trouble d'apprentissage, n m
- en learning disorder, n
- de Lernstörung, n f
Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que s'inicia en la infància o l'adolescència caracteritzat per un mal rendiment de l'infant en lectura, càlcul o expressió escrita, substancialment inferior a l'esperat per l'edat, l'escolarització i el nivell d'intel·ligència.
trastorn de l'eliminació
trastorn de l'eliminació
- ca trastorn de l'eliminació, n m
- es trastorno de la eliminación, n m
- fr trouble de l'élimination, n m
- en elimination disorder, n
- de Störung der Ausscheidung, n f
Definició
Trastorn d'inici en la infància o l'adolescència relacionat amb alteracions en l'eliminació de femta i orina de l'organisme.
trastorn de l'espectre alcohòlic fetal
trastorn de l'espectre alcohòlic fetal
- ca trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, n m
- ca TEAF, n m sigla
- es trastorno del espectro alcohólico fetal, n m
- es TEAF, n m sigla
- fr trouble du spectre de l'alcoolisation fœtale, n m
- fr TSAF, n m sigla
- en fetal alcohol spectrum disorder, n
- en FASD, n sigla
- de Fetale Alkoholspektrumstörung, n f
- de FASD, n f sigla
Definició
Conjunt d'afectacions que poden aparèixer en una persona si la mare ha begut alcohol durant l'embaràs, que poden incloure discapacitats físiques i cognitives i problemes de conducta i d'aprenentatge.
Nota
- 1. Els trastorns de l'espectre alcohòlic fetal apareixen en la primera infància, perduren al llarg de la vida i es tradueixen en una sèrie de discapacitats secundàries com ara problemes de salut mental, experiències escolars alterades, problemes legals, internament en institucions, conductes sexuals inapropiades, problemes amb el consum de substàncies d'abús, dependència i dificultat per incorporar-se al món laboral.
- 2. La forma més greu de trastorn de l'espectre alcohòlic fetal és la síndrome alcohòlica fetal.
trastorn de l'espectre autista
trastorn de l'espectre autista
- ca trastorn de l'espectre autista, n m
- ca autisme, n m sin. compl.
- ca TEA, n m sigla
- es autismo, n m
- es trastorno del espectro autista, n m
- es TEA, n m sigla
- fr autisme, n m
- fr trouble du spectre autistique, n m
- fr TSA, n m sigla
- en autism, n
- en autism spectrum disorder, n
- en ASD, n sigla
- de Autismus, n m
Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.
Nota
-
1. El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.
Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn. - 2. Clàssicament, el trastorn de l'espectre autista es designava amb la denominació autisme.
trastorn de l'estat d'ànim
trastorn de l'estat d'ànim
- ca trastorn de l'estat d'ànim, n m
- ca trastorn afectiu, n m sin. compl.
- es trastorno afectivo, n m
- es trastorno del estado de ánimo, n m
- fr trouble affectif, n m
- fr trouble de l'humeur, n m
- en affective disorder, n
- en mood disorder, n
- de affektive Störung, n f
- de Affektstörung, n f
Definició
Trastorn caracteritzat per una alteració de l'estat d'ànim, ja sigui en el sentit de la depressió o en el de l'eufòria.
Nota
- Els trastorns de l'estat d'ànim inclouen els trastorns depressius i els trastorns bipolars.
trastorn de l'excitació sexual
trastorn de l'excitació sexual
- ca trastorn de l'excitació sexual, n m
- es trastorno de la excitación sexual, n m
- fr trouble de l'excitation sexuelle, n m
- en sexual arousal disorder, n
- de Störung der sexuellen Erregung, n f
Definició
Disfunció sexual persistent o recurrent que es manifesta en la fase d'excitació de la resposta sexual, que es pot presentar tant en l'home com en la dona.
Nota
- El trastorn de l'excitació sexual en els homes es denomina trastorn erèctil (o disfunció erèctil) i el trastorn de l'excitació sexual en les dones es denomina trastorn de l'excitació sexual en la dona.
trastorn de l'excitació sexual en la dona
trastorn de l'excitació sexual en la dona
- ca trastorn de l'excitació sexual en la dona, n m
- es trastorno de la excitación sexual en la mujer, n m
- fr trouble de l'excitation sexuelle chez la femme, n m
- en female sexual arousal disorder, n
- de Störung der sexuellen Erregung bei der Frau, n f
Definició
Trastorn de l'excitació sexual caracteritzat per la incapacitat permanent o recurrent d'obtenir o mantenir la resposta de lubricació pròpia de la fase d'excitació en la dona, malgrat que existeixi desig sexual i els òrgans sexuals estiguin inalterats.
trastorn de l'expressió escrita
trastorn de l'expressió escrita
- ca trastorn de l'expressió escrita, n m
- es trastorno de la expresión escrita, n m
- fr trouble de l'expression écrite, n m
- en disorder of written expression, n
- de Störung des schriftlichen Ausdrucks, n f
Definició
Trastorn de l'aprenentatge caracteritzat per un retard en les habilitats d'escriptura que no pot ser explicat per una discapacitat intel·lectual ni per una escolarització insuficient.
trastorn de la comunicació
trastorn de la comunicació
- ca trastorn de la comunicació, n m
- es trastorno de la comunicación, n m
- fr trouble de la communication, n m
- en communication disorder, n
- de Kommunikationsstörung, n f
Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que s'inicia en la infància o l'adolescència caracteritzat per la incapacitat de l'individu per a entendre i utilitzar el llenguatge com a mitjà de relació amb l'entorn social.
