<beta grega minúscula>-D-galactosidasa
<beta grega minúscula>-D-galactosidasa
Bioquímica
- ca lactasa, n f
- ca <beta grega minúscula>-D-galactosidasa, n f sin. compl.
- es <beta grega minúscula>-D-galactosidasa
- es lactasa
- en <beta grega minúscula>-D-galactosidase
- en lactase
Bioquímica
Definició
Enzim de la classe de les hidrolases secretat per la mucosa intestinal, que catalitza la hidròlisi de la lactosa en galactosa i glucosa. La deficiència en lactasa provoca intolerància a la lactosa de la llet.
Nota
- graf_BIO.doc
<beta grega minúscula>-fructofuranosidasa
<beta grega minúscula>-fructofuranosidasa
Bioquímica
- ca invertasa, n f
- ca <beta grega minúscula>-fructofuranosidasa, n f sin. compl.
- es <beta grega minúscula>-fructofuranosidasa
- es invertasa
- en <beta grega minúscula>-fructofuranosidase
- en invertase
Bioquímica
Definició
Enzim de la classe de les hidrolases, que catalitza la hidròlisi de la sacarosa a glucosa i fructosa. El seu nom prové del fet que el poder rotatori de la fructosa (molècula levogira) és major que el de la glucosa (molècula dextrogira); com a conseqüència s'observa una disminució en l'activitat òptica de la mescla (dextrogira) a mesura que avança el procés, fins a arribar a un comportament oposat (levogir). Obtinguda de certs tipus de llevat, la invertasa és emprada industrialment en l'obtenció de fructosa.
Nota
- graf_BIO.doc
<beta grega minúscula>-oxidació
<beta grega minúscula>-oxidació
Bioquímica
- ca <beta grega minúscula>-oxidació, n f
- ca beta-oxidació, n f sin. compl.
- es <beta grega minúscula>-oxidación
- es beta-oxidación
- en <beta grega minúscula>-oxidation
- en beta-oxidation
Bioquímica
Definició
Via metabòlica de degradació oxidativa d'àcids grassos, que té lloc a la matriu mitocondrial, on es transforma íntegrament tot àcid gras de nombre parell d'àtoms de carboni (prèviament saturat) fins a acetilcoenzim A. Concretament, per a un àcid gras de <i>n</i> carbonis s'obtenen <i>n</i>/2 molècules d'acetilcoenzim A. Els equivalents reductors produïts són transferits a la cadena respiratòria. Per altra banda, la <beta grega minúscula>-oxidació d'un àcid gras de nombre imparell de carbonis, relativament freqüent als vegetals, té també com a producte final l'acetilcoenzim A, però se sintetitza també propionilcoenzim A; s'obtenen exactament (<i>n</i><signe menys>3)/2 molècules d'acetil-CoA i una molècula de propionil-CoA. La integració d'aquesta darrera molècula al cicle de Krebs requereix una carboxilació prèvia fins a succinilcoenzim A.
beta-oxidació
beta-oxidació
Bioquímica
- ca <beta grega minúscula>-oxidació, n f
- ca beta-oxidació, n f sin. compl.
- es <beta grega minúscula>-oxidación
- es beta-oxidación
- en <beta grega minúscula>-oxidation
- en beta-oxidation
Bioquímica
Definició
Via metabòlica de degradació oxidativa d'àcids grassos, que té lloc a la matriu mitocondrial, on es transforma íntegrament tot àcid gras de nombre parell d'àtoms de carboni (prèviament saturat) fins a acetilcoenzim A. Concretament, per a un àcid gras de <i>n</i> carbonis s'obtenen <i>n</i>/2 molècules d'acetilcoenzim A. Els equivalents reductors produïts són transferits a la cadena respiratòria. Per altra banda, la <beta grega minúscula>-oxidació d'un àcid gras de nombre imparell de carbonis, relativament freqüent als vegetals, té també com a producte final l'acetilcoenzim A, però se sintetitza també propionilcoenzim A; s'obtenen exactament (<i>n</i><signe menys>3)/2 molècules d'acetil-CoA i una molècula de propionil-CoA. La integració d'aquesta darrera molècula al cicle de Krebs requereix una carboxilació prèvia fins a succinilcoenzim A.
betaïna
betaïna
Química industrial
- ca betaïna, n f
- es betaína
- en betaine
Química industrial
Definició
1. Família de tensioactius amfotèrics que tenen una estructura similar a la trimetilglicina. Entre les betaïnes més importants hi ha les alquildimetilbetaïnes (CH<sub>3</sub>-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>n</sub></i>-N<sup>+</sup> (CH<sub>3</sub>) <sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-COO<sup><signe menys></sup>); les alquilamidobetaïnes (CH<sub>3</sub>-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>n</sub></i>-CO-NH-(CH<sub>2</sub>)<sub>2</sub>-N<sup>+</sup> (CH<sub>3</sub>) <sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-COO<sup><signe menys></sup>), i les alquilamidosulfobetaïnes (CH<sub>3</sub>-(CH<sub>2</sub>)<i><sub>n</sub></i>-CO-NH-(CH<sub>2</sub>)<sub>2</sub>-N<sup>+</sup> (CH<sub>3</sub>) <sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-CHOH-CH<sub>2</sub>-SO<sub>3<sup><signe menys></sup></sub>). Tots aquests productes tenen aplicacions en la formulació de productes cosmètics i d'higiene personal. 2. Sal interna de l'hidròxid de carboximetil-trimetilamoni amb forma de sòlid deliqüescent amb punt de fusió 293ºC i que es troba en molts animals i vegetals, com a producte de l'oxidació de la colina.
betum
betum
Química industrial
- ca betum, n m
- es betún
- en bitumen
Química industrial
Definició
Mescla d'hidrocarburs, sovint acompanyats de derivats hidrocarbonats, d'origen natural que s'obté com a residu de la destil•lació del petroli i que es correspon amb la fracció d'asfalt o quitrà totalment soluble en disulfur de carboni. Pot ser líquida, semisòlida o sòlida viscosa. Tot i ser combustible, es fa servir en adhesius de fusió per calor, pintures, precintes, recobriments de teulades, carreteres, etc.
betum asfàltic
betum asfàltic
Química industrial
- ca betum asfàltic, n m
- es betún asfáltico
- en asphalt bitumen
- en asphalt concrete
Química industrial
Definició
Material negre o bru de consistència sòlida o semisòlida, obtingut com a residu de la ^destil•lació al buit^ del petroli, de les unitats de desasfaltat amb propà o a partir de l'^asfalt^ natural. Està constituït principalment per hidrocarburs de qualsevol base depenent del seu origen. Es caracteritza per la penetrabilitat o facilitat amb què una agulla penetra en la massa a una temperatura prefixada, així com per la temperatura d'estovament i per les característiques reològiques i de viscositat. Aquestes prestacions poden millorar sotmetent-lo a l'operació de bufat, per la qual s'insufla aire a la massa de betum asfàltic en fusió. Així es polimeritzen parcialment els maltens amb ponts d'oxigen, i s'aconsegueix més elasticitat al producte. Es fa servir com a ^aglomerant^ barrejat amb àrids, que són roques minerals de la granulometria adequada i que representen més del 90% en massa del material, per a formar la capa de rodolament de les carreteres. També es fa servir com a impermeabilitzant de tot tipus de construccions i obres públiques. Les formes comercials de subministrament més importants són el betum en blocs, el betum en fusió, la barreja amb àrids i l'emulsió aquosa calenta. S'havien usat els <i>cut-backs</i>, que són dissolucions de betum asfàltic en nafta, però s'han abandonat perquè en la seva aplicació els hidrocarburs volàtils passaven a l'ambient. A Catalunya s'obté betum asfàltic a la refineria de la firma ASESA, a Tarragona.
BHA
BHA
Química orgànica
- ca butilhidroxianisol, n m
- ca BHA, n m sigla
- es butilhidroxianisol
- es BHA sigla
- en butylated hydroxyanisole
- en BHA sigla
- for C11H16O2
Química orgànica
Definició
Mescla de 3-tert-butil-4-metoxifenol i 2-tert-butil-4-metoxifenol, que es presenta com un sòlid incolor o lleugerament groguenc que es fa servir com a additiu alimentari antioxidant.
Nota
- És termoestable i, per tant, es pot afegir a productes cuits al forn. També és actiu a concentracions d'entre el 0,001 % i el 0,04 %. El seu ús és segur en les quantitats autoritzades i és un dels antioxidants més usats. S'utilitza en greixos, en aliments greixosos, en productes de pastisseria i forneria, en conserves, en brous i sopes deshidratades, i en xiclets
BHT
BHT
Química orgànica
- ca butilhidroxitoluè, n m
- ca 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol, n m sin. compl.
- ca 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol, n m sin. compl.
- ca BHT, n m sigla
- es 2,6-bis(1,1-dimetiletil)-4-metilfenol
- es butilhidroxitolueno
- es 2,6-di-tert-butil-4-metilfenol
- es BHT sigla
- en 2,6-bis(1,1-dimethylethyl)-4-methylphenol
- en butylated hydroxytoluene
- en 2,6-di-tert-butyl-4-methylphenol
- en BHT sigla
- for C15H24O
Química orgànica
Definició
Compost butílic derivat del 4-hidroxifenol, que es presenta com un sòlid blanc, que es fa servir com a additiu alimentari antioxidant.
Nota
- És insoluble en aigua però soluble en olis. És actiu, segons els casos, a concentracions d'entre el 0,001 % i el 0,04 %. La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat. S'utilitza en greixos, en aliments greixosos, en productes de pastisseria i forneria, en conserves, en brous i sopes deshidratades, i en xiclets.
bi-
bi-
Química orgànica
- ca bi-
- es bi-
- en bi-
Química orgànica
Definició
Prefix que significa 'dos' i que s'utilitza per designar els hidrocarburs formats per dos cicles.
