Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  carboximetilcel·lulosa, n f
  • ca  CMC, n f sigla
  • es  carboximetilcelulosa
  • es  CMC sigla
  • en  carboxymethylcellulose
  • en  CMC sigla

Química industrial

Definició
Cel•lulosa sintètica que es presenta en forma de sal sòdica i que té un pes molecular d'entre 20.000 i 500.000, segons el ^grau de polimerització^. Es presenta com un sòlid pulverulent incolor, higroscòpic i no tòxic. En aigua calenta o freda es dispersa fàcilment i forma dispersions col•loidals de viscositat variable, depenent del grau de polimerització i de la concentració. Es fa servir industrialment com a espessidor, com a fàrmac, com a estabilitzador d'emulsions, com a agent antiredeposició, com a adhesiu per a paper pintat, com a col•loide protector i en la indústria alimentària.
  • ca  carbur de calci, n m
  • es  carburo de calcio
  • en  calcium carbide

Química industrial

Definició
Sòlid cristal•lí de fórmula CaC<sub>2</sub>, que és incolor quan és pur. S'obté en forns elèctrics a uns 2.000ºC, a partir d'òxid de calci i ^carbó de coc^ mitjançant la reacció <EXPRESSIÓ 25>. S'obté un producte industrial fos, que solidifica fora del forn en forma de massa grisa d'una puresa del 80%. La resta és calç que no ha reaccionat i petites quantitats de grafit produït en la descomposició del carbur dins del forn. N'hi havia una planta a Monzón, però ja és tancada. El carbur de calci reacciona amb facilitat amb l'aigua i dóna ^acetilè^, segons la reacció <EXPRESSIÓ 26>. Aquest és el procediment principal d'obtenció de l'acetilè, usat actualment en soldadura, i que va ser la base de molts processos de la ^carboquímica^, aplicació avui obsoleta. El carbur de calci també s'ha fet servir per a obtenir la ^cianamida de calci^, en la desulfuració i desoxidació de minerals de ferro i en la reducció d'halurs i òxids metàl•lics per a obtenir rubidi, cesi o beril•li.
  • ca  carburació, n f
  • es  carburación
  • en  carburizing

Metal·lúrgia

Definició
Operació d'augmentar el contingut en carboni d'un acer, mitjançant la introducció d'aquest en un forn amb atmosfera rica en monòxid de carboni.
  • ca  carburant, n m
  • es  carburante
  • en  fuel

Química industrial

Definició
Combustible apropiat per a motors de combustió interna amb un adequat comportament antidetonant que es mesura mitjançant el seu ^nombre d'octà^, un contingut limitat d'hidrocarburs aromàtics potèncialment carcinògens, un baix contingut de compostos de sofre, una volatilitat adequada a les condicions climàtiques del lloc on s'ha d'usar i un valor baix de cendres. Els combustibles per a motors dièsel es caracteritzen pel seu ^índex de cetà^. Els carburants més habituals són constituïts per hidrocarburs de diferent composició: la gasolina, el butà i les barreges de gasolina amb alcohols per als motors de combustió interna; el gasoil, el biodièsel o el gas natural per als motors dièsel; el fuel per als motors de vaixell, i el querosè per a reactors d'aviació. Els carburants actuals contenen, a més, diversos additius, com ara anticorrosius, anticongelants, antioxidants, perfums, detergents i antiescumejants. Mereixen una especial menció els colorants, que s'hi afegeixen per a distingir visualment els diversos carburants dièsel, gairebé idèntics de composició però sotmesos a diferents impostos segons el seu ús, general o agrícola.
  • ca  carburant oxigenat, n m
  • es  carburante oxigenado
  • en  oxygenated fuel

Química industrial

Definició
Carburant constituït totalment o parcialment per compostos orgànics amb oxigen. Aquests compostos oxigenats tenen una funció d'^additiu antidetonant^, com el metil terbutil èter, l'etil ter-butil èter o el teramilmetilèter, o bé actuen com a carburant complementari o com a carburant principal, com el metanol, el gasohol o l'etanol, sobretot en certs països, com ara el Brasil. D'altra banda, la legislació de certs països limita la proporció de compostos oxigenats en els carburants.
  • ca  carnal·lita, n f
  • es  carnalita
  • en  carnallite

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química KCl·MgCl2·6H2O…(K,NH4)MgCl3·6H2O, que habitualment es troba en forma amorfa i granular, per bé que, quan cristal·litza, els seus cristalls pseudohexagonals ho fan en el sistema ròmbic. De color habitualment blanc, per bé que, de vegades, pot ser vermell o groc, i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor entre vítria i greixosa i una duresa d'1-2. Presenta una densitat baixa, d'1,6 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels halurs. És un mineral típic de descomposició química en la fase final del procés evaporític. S'utilitza com a fertilitzant potàssic i com a matèria primera per a l'obtenció de magnesi, potassi i clor.
  • ca  càrrega elèctrica, n f
  • ca  càrrega, n f sin. compl.
  • es  carga
  • es  carga eléctrica
  • en  charge
  • en  electric charge
  • sbl  Q

Química teòrica

Definició
Magnitud escalar que caracteritza les propietats elèctriques dels objectes materials, des de partícules com nuclis atòmics, àtoms, molècules i ions fins a cossos macroscòpics. El seu valor s'obté fent la suma algèbrica de les càrregues elèctriques elementals del sistema físic considerat. Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d'un sistema pot ésser també positiva o negativa. Quan un sistema no presenta càrrega elèctrica, és a dir, la càrrega elèctrica és nul·la, es diu que és neutre. En cas contrari, es diu que està carregat o electritzat.
  • ca  càrrega, n f
  • es  carga
  • en  filler

Química industrial

Definició
Substància que s'afegeix a la formulació d'un producte determinat, que és químicament inert des del punt de vista de l'aplicació del producte, i que li confereix certes propietats interessants per a la seva fabricació, envasat o aplicació. Algunes vegades es tracta simplement de diluir i afegir pes al producte final. Altres vegades el material de càrrega contribueix a reduir l'abrasió del producte durant el seu ús, com en el cas de les cobertes de pneumàtics, en què es carrega el cautxú amb ^fum d'estampa^. En els detergents en pols s'hi afegeix sulfat de sodi, que ajuda a l'envasat i a la dosificació, i evita la formació de pols molt fina i l'humitejament del producte. En la indústria paperera és un material pràcticament insoluble, de procedència inorgànica, generalment blanc que s'incorpora a la pasta de paper per tal de donar més opacitat al paper. Moltes càrregues són minerals finament triturats com la sílice, el carbonat de calci, el sulfat de bari, el caolí, el guix, l'òxid de titani o la mica, però també serradures, cel•lulosa, cotó, midó i molts d'altres per a aplicacions específiques. S'usen càrregues a la indústria del paper, de les pintures, del sabó, dels detergents, del cautxú, dels polímers i de les fibres, i en molts altres camps industrials. Els excipients dels medicaments tenen, en molts casos, una funció equivalent a les càrregues en els productes químics.
  • ca  càrrega contaminant, n f
  • es  carga contaminante
  • en  pollutant load

Medi ambient

Definició
Paràmetre que resulta del producte de la concentració d'un contaminant pel cabal d'aigua. El valor obtingut indica la quantitat de contaminant que entra a la planta depuradora o que és abocada per unitat de temps. Un exemple n'és la ^càrrega orgànica^.
  • ca  càrrega de ruptura, n f
  • es  carga de rotura
  • en  breaking load

Indústria paperera

Definició
Càrrega que produeix el trencament d'una proveta de paper o de cartó en un assaig de resistència de materials. Vegeu també ^resistència a la ruptura per tracció^.