Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  carbonat de sodi, n m
  • es  carbonato de sodio
  • en  sodium carbonate

Química industrial

Definició
Sòlid cristal•lí blanc de fórmula Na<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>, amb un punt de fusió de 851ºC i molt soluble en aigua, on dóna solucions alcalines. És ^higroscòpic^ i en aire humit es carbonata i passa parcialment a bicarbonat de sodi. És un producte industrial bàsic, que s'obté des del 1864 mitjançant el ^procés Solvay^. El carbonat de sodi pot obtenir-se directament de la natura, de dipòsits minerals de sesquicarbonat de sodi o com a ^trona^ (Na<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>•NaHCO<sub>3</sub>•2H<sub>2</sub>O) a Wyoming, als Estats Units, associat en molts llocs amb ^bòrax^, d'on s'obté pel ^procés trona^. També es troba com a natró (Na<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>•10 H<sub>2</sub>O) a Califòrnia, Kènia i Botswana. En cas de no disposar de dipòsits minerals, es poden utilitzar dos mètodes per a la seva síntesi, el ^mètode Leblanc^ i, principalment, el ^mètode Solvay^. Es comercialitza en forma pulverulenta per a la indústria del vidre, on actua com a fundent i aportador d'òxid de sodi; en la indústria metal•lúrgica, o en forma de blocs per a la indústria siderúrgica, on actua de fundent, de desulfurador i d'eliminador de silici, fósfor i nitrurs. Té moltes altres aplicacions en la indústria de la detergència, en la indústria del sabó, en la indústria farmacèutica o en alimentació. També es fa servir com a alcalinitzant i com a subministrador d'ions sodi en l'obtenció de nombroses sals sòdiques, com el silicat sòdic, els fosfats, el percarbonat de sodi o certs adobs. Té un ús comercial molt estès, amb productes com ara la sosa Solvay i, en la seva forma decahidratada, la sal sosa.
  • ca  carboni, n m
  • es  carbono
  • en  carbon
  • sbl  C

Química inorgànica

Definició
Element primer del grup 14 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011.

Nota

  • Se'n coneixen fins a quinze isòtops, dels quals dos són estables, <sup>12</sup>C i <sup>13</sup>C. Es presenta com un sòlid, l'aspecte i les propietats del qual poden variar molt segons les diferents formes al•lotròpiques. La seva presència a l'escorça terrestre és abundant i en les formes més variades. Com a mineral es troba en forma de dipòsits de carbonats, en forma de combustibles fòssils com el carbó i els hidrocarburs, i en forma nativa. També és present en l'atmosfera terrestre en forma de diòxid de carboni en un 0,033 % i en totes les formes de matèria orgànica presents sobre la Terra. Es pot obtenir a partir de qualsevol d'aquestes formes i el procés varia segons quin és el material de partida i quina és la qualitat del producte que es vol obtenir. És difícil d'imaginar processos més diferents que l'obtenció de carbó a partir de matèria orgànica, enfront de la síntesi de diamants industrials, i en tots dos casos es tracta de l'obtenció de carboni elemental. El carboni es pot presentar sota una gran varietat de formes al•lotròpiques, que s'agrupen en tres categories bàsiques: grafit, diamant i ful·lerens. El carboni grafit és el més abundant, està format per estructures cristal•lines bidimensionals en capes que li donen les propietats semimetàl•liques especials i és la forma termodinàmicament estable. El carboni diamant, molt menys abundant, presenta una estructura tridimensional que li dóna les propietats de gran duresa i resistència. Els fullerens, encara menys abundants o quasi inexistents a la natura, estan formats per molècules discretes, bàsicament C<sub>60</sub>, encara que també es coneixen C<sub>72</sub>, C<sub>80</sub>, etc. Les propietats del carboni són comunes en les diferents formes al•lotròpiques, però aquestes reaccionen amb velocitats molt diferents. Per exemple, el diamant és termodinàmicament inestable i es converteix en grafit; la velocitat del procés, però, és tan lenta que en tots els segles que l'home coneix els diamants mai no s'ha vist encara que un diamant acabi tornant-se carbó. Químicament, la situació del carboni en l'eix de la taula periòdica del elements, a mig camí entre els elements més electropositius i els més electronegatius, explica la varietat de formes que permet obtenir i la gran multiplicitat de les reaccions en què participa. Reacciona amb l'hidrogen a temperatura elevada i dóna ^acetilè^ o metà, segons quina sigui la temperatura. S'inflama en atmosfera d'oxigen a partir d'una temperatura de 700-850 ºC, depenent de la forma de carboni que es tracti, i dóna diòxid i monòxid de carboni, segons quina sigui la quantitat d'oxigen i la temperatura. Actua com a element electronegatiu enfront dels metalls i reacciona amb molts d'ells a altes temperatures per donar carburs. Actua com a element electropositiu enfront del fluor i reacciona per donar tetrafluorur de carboni. No reacciona, però, amb la resta d'halògens. Posseeix propietats reductores importants que des de l'antiguitat li han donat un paper primordial en l'obtenció de metalls per la reducció dels òxids corresponents. Presenta els estats d'oxidació +2 i +4. La gran tendència del carboni als enllaços múltiples i cadenes fa que doni una gran varietat de compostos amb l'hidrogen, principalment, i en menor quantitat amb altres elements, com nitrogen, oxigen o sofre. Això no sols l'ha fet objecte de tota una branca de la química, la química orgànica, sinó que aquests compostos són els únics que han pogut obtenir la complexitat i diversitat necessàries per poder realitzar les funcions implicades en la vida, com ara l'emmagatzemament i intercanvi d'energia, o les funcions plàstiques, entre d'altres. Es fa servir en grans quantitats en metal•lúrgia, per a la reducció d'òxids metàl•lics, i en la industria petroquímica. Pel que fa als seus productes, tota la gran indústria de síntesi orgànica gira al voltant de l'obtenció de productes derivats del carboni.
  • ca  carboni asimètric, n m
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico
  • es  carbono asimètrico
  • es  carbono estereogénico
  • es  carbono quiral
  • en  asymmetric carbon atom
  • en  chiral carbon atom
  • en  stereogenic carbon atom

Química orgànica

Definició
Àtom de carboni que constitueix un ^centre quiral^.

Nota

  • La molècula que conté aquest carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2. Com a conseqüència, existeixen dos isòmers òptics, l'R i l'S que entre si són ^enantiòmers^. En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el número màxim d'^estereoisòmers^ és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o ^diastereoisòmers^. Actualment es tendeix a fer servir carboni estereogènic en lloc de carboni asimètric, i reservar l'adjectiu quiral per designar molècules o substàncies que presentin quiralitat. El terme asimètric s'utilitza àmpliament i incorrecta per descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de 'quiral', i aquest ús es manté en denominacions tradicionals com carboni asimètric i síntesi asimètrica.
  • 9564: La tendència des de fa uns quinze anys és fer servir les expressions "carboni estereogènic" i "estereocentre o centre estereogènic" en lloc de "carboni asimètric" i "centre quiral", respectivament. No és només una qüestió semàntica sinó que també es pretén reservar l'adjectiu "quiral" per designar molècules o substàncies que presentin quiralitat.
    IUPACGOLD: The term has been used loosely (and incorrectly) to describe the absence of a rotation-reflection axis (alternating axis) in a molecule, i.e. as meaning chiral, and this usage persists in the traditional terms asymmetric carbon atom, asymmetric synthesis, asymmetric induction, etc
  • ca  carboni asimètric, n m
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico
  • es  carbono asimètrico
  • es  carbono estereogénico
  • es  carbono quiral
  • en  asymmetric carbon atom
  • en  chiral carbon atom
  • en  stereogenic carbon atom

Química orgànica

Definició
Àtom de carboni que constitueix un ^centre quiral^.

Nota

  • La molècula que conté aquest carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2. Com a conseqüència, existeixen dos isòmers òptics, l'R i l'S que entre si són ^enantiòmers^. En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el número màxim d'^estereoisòmers^ és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o ^diastereoisòmers^. Actualment es tendeix a fer servir carboni estereogènic en lloc de carboni asimètric, i reservar l'adjectiu quiral per designar molècules o substàncies que presentin quiralitat. El terme asimètric s'utilitza àmpliament i incorrecta per descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de 'quiral', i aquest ús es manté en denominacions tradicionals com carboni asimètric i síntesi asimètrica.
  • 9564: La tendència des de fa uns quinze anys és fer servir les expressions "carboni estereogènic" i "estereocentre o centre estereogènic" en lloc de "carboni asimètric" i "centre quiral", respectivament. No és només una qüestió semàntica sinó que també es pretén reservar l'adjectiu "quiral" per designar molècules o substàncies que presentin quiralitat.
    IUPACGOLD: The term has been used loosely (and incorrectly) to describe the absence of a rotation-reflection axis (alternating axis) in a molecule, i.e. as meaning chiral, and this usage persists in the traditional terms asymmetric carbon atom, asymmetric synthesis, asymmetric induction, etc
  • ca  carboni orgànic total, n m
  • ca  COT, n m sigla
  • es  carbono orgánico total
  • es  COT sigla
  • en  total organic carbon
  • en  TOC sigla

Medi ambient

Definició
Paràmetre analític que mesura la quantitat de carboni orgànic que es troba en unes aigües residuals. La mesura es dóna generalment en mg de carboni/l d'aigua. Si bé indica la quantitat total de matèria orgànica present en unes aigües contaminades, a diferència d'altres paràmetres, no distingeix entre matèria orgànica biodegradable i no biodegradable.
  • ca  carboni primari, n m
  • es  carbono primario
  • en  primary carbon atom

Química orgànica

Definició
Àtom de carboni unit a un altre àtom de carboni o a cap.

Nota

  • Es pot trobar en un ^radical^ (RCH2<punt radical>), en un ^carbocatió^ (RCH2+) o en un ^carbanió^ (RCH2−), o bé pot ser el carboni terminal d'una cadena hidrocarbonada (RCH3) o l'àtom de carboni del metà (CH4).
  • ca  carboni quaternari, n m
  • es  carbono cuaternario
  • en  quaternary carbon atom

Química orgànica

Definició
Àtom de carboni unit a quatre altres àtoms de carboni amb enllaços covalents.

Nota

  • Per exemple, el tert-hexà, (CH3)3CCH2CH3, té un carboni quaternari que es troba unit a quatre carbonis corresponents a tres metils (−CH3) i un etil (−CH2CH3).
  • ca  carboni asimètric, n m
  • ca  carboni estereogènic, n m
  • ca  àtom de carboni asimètric, n m sin. compl.
  • ca  carboni quiral, n m sin. compl.
  • es  átomo de carbono asimétrico
  • es  carbono asimètrico
  • es  carbono estereogénico
  • es  carbono quiral
  • en  asymmetric carbon atom
  • en  chiral carbon atom
  • en  stereogenic carbon atom

Química orgànica

Definició
Àtom de carboni que constitueix un ^centre quiral^.

Nota

  • La molècula que conté aquest carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2. Com a conseqüència, existeixen dos isòmers òptics, l'R i l'S que entre si són ^enantiòmers^. En el cas que el nombre de centres quirals sigui n, el número màxim d'^estereoisòmers^ és 2n. En aquest cas, dos estereosiòmers qualssevol poden ser entre si enantiòmers o ^diastereoisòmers^. Actualment es tendeix a fer servir carboni estereogènic en lloc de carboni asimètric, i reservar l'adjectiu quiral per designar molècules o substàncies que presentin quiralitat. El terme asimètric s'utilitza àmpliament i incorrecta per descriure l'absència d'un eix de rotació-reflexió en una molècula, és a dir, amb el significat de 'quiral', i aquest ús es manté en denominacions tradicionals com carboni asimètric i síntesi asimètrica.
  • 9564: La tendència des de fa uns quinze anys és fer servir les expressions "carboni estereogènic" i "estereocentre o centre estereogènic" en lloc de "carboni asimètric" i "centre quiral", respectivament. No és només una qüestió semàntica sinó que també es pretén reservar l'adjectiu "quiral" per designar molècules o substàncies que presentin quiralitat.
    IUPACGOLD: The term has been used loosely (and incorrectly) to describe the absence of a rotation-reflection axis (alternating axis) in a molecule, i.e. as meaning chiral, and this usage persists in the traditional terms asymmetric carbon atom, asymmetric synthesis, asymmetric induction, etc
  • ca  carboni secundari, n m
  • es  carbono secundario
  • en  secondary carbon atom

Química orgànica

Definició
Àtom de carboni unit a dos altres àtoms de carboni.

Nota

  • Es pot trobar en un ^radical^ (R1R2CH<punt radical>), en un ^carbocatió^ (R1R2CH+) o en un ^carbanió^ (R1R2CH−), o bé pot ser el carboni intern d'una cadena hidrocarbonada (R1CH2R2).
  • ca  carboni terciari, n m
  • es  carbono terciario
  • en  tertiary carbon atom

Química orgànica

Definició
Àtom de carboni unit a tres altres àtoms de carboni.

Nota

  • Es pot trobar en un ^radical^ (RR'R''C<punt radical>), en un ^carbocatió^ (RR'R''C+) o en un ^carbanió^ (RR'R''C−), o bé pot ser un carboni amb tres cadenes hidrocarbonades (RR'R''CH).