Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cicle de Krebs, n m
  • ca  cicle de l'àcid cítric, n m sin. compl.
  • es  ciclo de Krebs
  • es  ciclo del ácido cítrico
  • en  citric acid cycle
  • en  Krebs cycle

Bioquímica

Definició
Via metabòlica oxidativa per la qual, a través de vuit reaccions, l'acetilcoenzim A s'oxida a CO<sub>2</sub> amb formació simultània d'energia metabòlica, i que constitueix el sistema final d'oxidació dels glícids, dels àcids grassos i d'alguns aminoàcids i que també permet la interconversió de determinats compostos; en el cas dels organismes eucariotes, el cicle de Krebs es desenvolupa a la matriu mitocondrial. El cicle, concretament, s'inicia amb la condensació entre oxalacetat i acetilcoenzim A. Aquest últim pot provenir essencialment del piruvat procedent de la glicòlisi o de la <beta grega minúscula>-oxidació dels àcids grassos. En cada cicle complet, es produeixen dos mols de CO<sub>2</sub>, tres de (NADH + H<sup>+</sup>) i un de FADH<sub>2</sub>. Els vuit equivalents reductors obtinguts es transmeten tot seguit a la cadena respiratòria que es desenvolupa a la membrana interna mitocondrial. El FAD forma part del complex enzimàtic de membrana de la succinat deshidrogenasa, la qual catalitza l'oxidació del succinat a fumarat en el cicle de l'àcid cítric, i constitueix alhora una de les baules de la cadena respiratòria, ja que li transmet a aquesta els equivalents reductors obtinguts. Finalment, al finalitzar un cicle s'obté un enllaç fosfat ric en energia, amb forma de GTP per als procariotes i animals, i d'ATP per als vegetals.
  • ca  cicle de l'aigua, n m
  • ca  cicle hidrològic, n m sin. compl.
  • es  ciclo del agua
  • es  ciclo hidrológico
  • en  hydrologic cycle
  • en  water cycle

Medi ambient

Definició
Procés cíclic que defineix els diferents canvis d'estat d'agregació (evaporació, condensació, solidificació) que pateix l'aigua en el medi ambient, entre l'oceà, l'atmosfera i la litosfera. El cicle de l'aigua comprèn fonamentalment l'evaporació de l'aigua del sòl i de les superfícies d'aigua, la transpiració de les plantes, la intercepció, les precipitacions, els moviments i l'acumulació de l'aigua en el sòl, el subsòl i la superfície terrestre. L'etapa d'evaporació de l'aigua suposa un procés de purificació, ja que s'allibera de les substàncies que conté en dissolució, en suspensió o en emulsió quan es troba en forma líquida. En canvi, quan cau en forma de pluja, l'aigua inicia un procés de contaminació, que comença per la dissolució dels gasos presents en l'atmosfera. El resultat global depèn, a més, de les condicions atmosfèriques i les característiques geològiques de la zona i de la distribució de l'aigua com a aigua superficial o aigua subterrània. Quan l'aigua cau en forma de pluja, arrossega contaminants, queda saturada d'oxigen, diòxid de carboni i nitrogen, i en disminueix el pH fins a valors propers a 6. Si, a més, absorbeix òxids de sofre i de nitrogen, el pH encara pot assolir valors per sota de 6. Com més baix sigui el valor del pH de l'aigua, major serà la dissolució de sals quan arribi a terra pel seu caràcter àcid. Com a conseqüència, la contaminació natural de l'aigua és deguda principalment a sals dissoltes, les quals es troben sobretot en les aigües subterrànies. D'altra banda, les aigües superficials tenen més possibilitats d'entrar en contacte amb residus d'origen orgànic i industrial.
  • ca  cicle de la pentosa-fosfat, n m
  • ca  cicle de les pentoses, n m sin. compl.
  • ca  via del fosfogluconat, n f sin. compl.
  • es  ruta del fosfato de pentosa
  • en  pentose phosphate pathway

Bioquímica

Definició
Via que oxida la glucosa mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, i que condueix a la formació de sucres d'entre 3 i 8 carbonis, entre els quals destaca la ribulosa-5-fosfat. Com a resultat del cicle també s'obté NADPH, necessari per a la biosíntesi d'àcids grassos.
  • ca  cicle de la pentosa-fosfat, n m
  • ca  cicle de les pentoses, n m sin. compl.
  • ca  via del fosfogluconat, n f sin. compl.
  • es  ruta del fosfato de pentosa
  • en  pentose phosphate pathway

Bioquímica

Definició
Via que oxida la glucosa mitjançant dues deshidrogenacions i una descarboxilació, i que condueix a la formació de sucres d'entre 3 i 8 carbonis, entre els quals destaca la ribulosa-5-fosfat. Com a resultat del cicle també s'obté NADPH, necessari per a la biosíntesi d'àcids grassos.
  • ca  cicle del carboni, n m
  • es  ciclo del carbono
  • en  carbon cycle

Medi ambient

Definició
Procés cíclic que defineix les diferents formes moleculars en què es troba el carboni en el medi ambient. Es tracta, bàsicament, d'un equilibri entre el diòxid de carboni present en l'atmosfera i les diferents formes de carboni que es poden trobar en solució i formant part de la matèria sòlida. El diòxid de carboni és captat principalment per les plantes, que l'utilitzen com a font de carboni. Al mateix temps, les plantes són consumides pels herbívors, i aquests pels carnívors; d'aquesta manera, el diòxid de carboni passa al llarg de tota la cadena alimentària. Finalment, els organismes moren i són sotmesos a processos de descomposició que retornen el carboni, en bona part en forma de diòxid de carboni; també, amb el pas del temps, es transformen en petroli i carbó. A més, els processos de combustió, tant de carbó i petroli com de material vegetal, retornen a l'atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni.

Nota

  • XF6
  • ca  cicle del fòsfor, n m
  • es  ciclo del fósforo
  • en  phosphorus cycle

Medi ambient

Definició
Procés cíclic que defineix les diferents formes moleculars en què es troba el fòsfor en el medi ambient. En forma sòlida, és present en determinats minerals, en els ossos fossilitzats i en el guano. L'erosió i els processos de mineria provoquen la dissolució d'aquest fòsfor en aigua, que és incorporat pels éssers vius, els quals el retornen al medi a través dels excrements i, finalment, en morir, se n'obtenen dues fraccions: la procedent de la descomposició, formada per fòsfor en solució, i una part sòlida, formada pels ossos i per les dents.

Nota

  • XF7
  • ca  cicle del nitrogen, n m
  • es  ciclo del nitrogeno
  • en  nitrogen cycle

Medi ambient

Definició
Procés cíclic que defineix les diferents formes moleculars en què es troba el nitrogen en el medi ambient. És present a l'atmosfera com a nitrogen molecular, que pot convertir-se en nitrat mitjançant càrregues elèctriques, com ara els llamps produïts en les tempestes, o bé mitjançant processos artificials de producció de fertilitzants; el nitrat és finalment incorporat pels vegetals. El nitrogen atmosfèric també pot transformar-se en proteïnes vegetals per processos naturals, mitjançant bacteris i algues especialitzades en la fixació del nitrogen molecular. El nitrogen contingut en els vegetals és consumit pels herbívors i aquests, pels carnívors; tant els uns com els altres retornen nitrogen al medi a través de l'orina i dels excrements. Un cop morts, els organismes es descomponen i el nitrogen que contenen és convertit en amoni, el qual, mitjançant processos bacterians de ^nitrificació^ i ^desnitrificació^, és finalment retornat a l'atmosfera com a nitrogen molecular.

Nota

  • XF8
  • ca  cicle del sofre, n m
  • es  ciclo del azufre
  • en  sulfur cycle

Medi ambient

Definició
Procés cíclic que defineix les diferents formes moleculars en què es troba el sofre en el medi ambient. El sofre és present a l'atmosfera bàsicament com a diòxid de sofre i com a àcid sulfhídric. Aquests gasos són solubilitzats per l'aigua de la pluja i, mitjançant processos d'oxidació i reducció, són transformats en sofre, sulfats i sulfur, que passen a formar part dels minerals i, en part, també són consumits pels éssers vius. Finalment, els processos de combustió de matèria vegetal i mineral i les erupcions volcàniques retornen a l'atmosfera grans quantitats d'òxids de sofre.

Nota

  • XF9
  • ca  cicle en cascada, n m
  • es  ciclo en cascada
  • en  cascade cycle

Química industrial

Definició
Procés de ^liqüefacció^ d'un gas que aconsegueix liquar-lo d'entrada a pressió mitjançant diversos cicles de refrigeració auxiliars amb gasos progressivament més freds. El cicle en cascada es basa en el ^cicle Linde^. En el cicle de liqüefacció de gas natural d'Arzew, per exemple, primer es refrigera el gas natural amb un cicle de propà fins a <signe menys>45ºC, després amb un cicle d'etilè fins a <signe menys>100ºC i fins a <signe menys>150ºC amb un cicle auxiliar de metà. Els diversos cicles auxiliars bescanvien calor entre ells per assegurar la mínima despesa energètica.
  • ca  cicle de l'aigua, n m
  • ca  cicle hidrològic, n m sin. compl.
  • es  ciclo del agua
  • es  ciclo hidrológico
  • en  hydrologic cycle
  • en  water cycle

Medi ambient

Definició
Procés cíclic que defineix els diferents canvis d'estat d'agregació (evaporació, condensació, solidificació) que pateix l'aigua en el medi ambient, entre l'oceà, l'atmosfera i la litosfera. El cicle de l'aigua comprèn fonamentalment l'evaporació de l'aigua del sòl i de les superfícies d'aigua, la transpiració de les plantes, la intercepció, les precipitacions, els moviments i l'acumulació de l'aigua en el sòl, el subsòl i la superfície terrestre. L'etapa d'evaporació de l'aigua suposa un procés de purificació, ja que s'allibera de les substàncies que conté en dissolució, en suspensió o en emulsió quan es troba en forma líquida. En canvi, quan cau en forma de pluja, l'aigua inicia un procés de contaminació, que comença per la dissolució dels gasos presents en l'atmosfera. El resultat global depèn, a més, de les condicions atmosfèriques i les característiques geològiques de la zona i de la distribució de l'aigua com a aigua superficial o aigua subterrània. Quan l'aigua cau en forma de pluja, arrossega contaminants, queda saturada d'oxigen, diòxid de carboni i nitrogen, i en disminueix el pH fins a valors propers a 6. Si, a més, absorbeix òxids de sofre i de nitrogen, el pH encara pot assolir valors per sota de 6. Com més baix sigui el valor del pH de l'aigua, major serà la dissolució de sals quan arribi a terra pel seu caràcter àcid. Com a conseqüència, la contaminació natural de l'aigua és deguda principalment a sals dissoltes, les quals es troben sobretot en les aigües subterrànies. D'altra banda, les aigües superficials tenen més possibilitats d'entrar en contacte amb residus d'origen orgànic i industrial.