Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cinètica química, n f
  • es  cinética química
  • en  chemical kinetics

Química física

Definició
Branca de la química que estudia les velocitats de reacció, així com els factors que les determinen.

Nota

  • Una de les subbranques de la cinètica química és la cinètica formal, que es basa en l'estudi macroscòpic dels perfils temporals de concentració de les diferents espècies. Aquests estudis permeten establir una ^equació de velocitat^ per a cada reacció, que és de molta utilitat per a la determinació quantitativa dels rendiments dels processos i els temps de reacció.

    Aquesta informació és clau, doncs, en el disseny industrial de qualsevol procés químic i té importants conseqüències econòmiques. No obstant això, la cinètica formal presenta dificultats a l'hora d'establir-ne la capacitat predictiva.

    Excepte en algunes correlacions empíriques per a famílies de reaccions (per exemple, en reaccions entre halurs i alcans, en les quals es troba que hi ha una correlació entre la constant de velocitat i el nombre de carbonis de la cadena hidrocarbonada), és molt difícil anticipar tant la constant de velocitat com l'equació de velocitat de processos que no s'hagin mesurat directament. Això es deu al fet que aquesta capacitat predictiva només s'assoleix quan se cerquen microscòpicament els factors moleculars que determinen les velocitats de reacció, una cerca de la qual s'encarrega la ^dinàmica molecular de les reaccions químiques^.
  • ca  circuit de Randles, n m
  • es  circuito de Randles
  • en  Randles circuit

Electroquímica

Definició
Circuit equivalent d'una interfase electroquímica en què hi té lloc una reacció de transferència de càrrega amb control per difusió de l'espècie electroactiva. Consta d'una capacitància Cdc en paral·lel amb una impedància faradaica Zf. A més, en sèrie amb el conjunt de Cdc i Zf hi ha la resistència no compensada de la dissolució R. Cdc és la capacitat de la doble capa electroquímica i Zf consisteix en una resistència de transferència de càrrega Rtc en sèrie amb una impedància de Warburg ZW. Aquesta última ve a ser una mena de resistència al transport de matèria. Per a determinar els valors dels elements del circuit equivalent s'empra la tècnica de l'espectroscòpia electroquímica d'impedàncies.

Nota

  • Imatges_electroquímica 033 (esquema del circuit de Randles)
  • ca  circuit equivalent, n m
  • es  circuito equivalente
  • en  equivalent circuit

Electroquímica

Definició
Circuit elèctric que representa les característiques d'una interfase electroquímica o d'una cel·la electroquímica quan són pertorbades per un corrent o un potencial altern, normalment sinusoidal, de petita amplitud, superposat a un corrent continu (o directe) o a un potencial controlat. El circuit equivalent consta d'una sèrie d'elements, com capacitàncies, resistències i inductàncies, que permeten interpretar la dependència de la impedància del sistema real amb la freqüència del corrent altern superposat al corrent directe, en un intèrval prou ampli de freqüències. La complexitat del circuit depèn de la naturalesa del sistema. El circuit equivalent d'un elèctrode de treball consisteix generalment en una capacitància Cdc, que representa la doble capa electroquímica, en paral·lel amb una impedància faradaica general Zf, que representa la transferència de càrrega, perquè el corrent total que travessa la interfase de l'elèctrode de treball és la suma d'un corrent capacitiu i d'un corrent faradaic. En una cel·la de tres elèctrodes, el corrent global també travessa la resistència no compensada de la dissolució R, entre la superfície de l'elèctrode de treball i la punta del capil·lar de Luggin de l'elèctrode de referència, la qual cal afegir-la en sèrie als elements abans esmentants. En el cas més senzill, en què hi ha una sola reacció de transferència de càrrega amb un transport difusiu de matèria, s'aplica el circuit de Randles (vegeu la figura corresponent). Quan el procés electròdic contempla diferents reaccions, s'han d'introduir més elements en sèrie si els processos ocorren en sèrie sobre l'elèctrode, o bé en paral·lel si tenen lloc en diferents punts de la superfície. La resistència no compensada de la dissolució i la capacitància de la doble capa són elements ideals, però la impedancia Zf no ho és perquè varia amb la freqüència. La interpretació de la interfase de l'elèctrode de treball segons un circuit equivalent és fonamental en la tècnica de l'espectroscòpia electroquímica d'impedàncies. Un circuit equivalent simplificat consistent en una capacitància en paral·lel amb una resistència permet interpretar el comportament qualitatiu d'un elèctrode idealment polaritzable (vegeu la figura corresponent).
  • ca  cis, adj
  • ca  Z, adj sin. compl.
  • es  cis
  • es  Z
  • en  cis
  • en  Z

Química orgànica

Definició
Dit de la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en el mateix sentit respecte a un pla.

Nota

  • Per exemple, el cis-2-butè té els dos metils en el mateix sentit. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de major nombre atòmic. Si no és possible discernir entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent . Quan el terme cis és ambigu per als alquens, se substitueix per Z. El prefix Z prové del terme alemany zusammen, que vol dir 'junts'. La ^configuració^ cis s'oposa a la configuració ^trans^.
  • graf_QO_5
  • ca  cisalla, n f
  • es  cizalla
  • en  shear
  • en  shears

Metal·lúrgia

Definició
Aparell en forma de tisora gran i que serveix per a tallar xapes metàl·liques en fred. Normalment consta d'un braç fix en un dels costats d'un tauler i d'un braç mòbil que es col·loca paral·lel al fix.

Nota

  • graf_cisalla.doc
  • ca  cisallatge, n m
  • es  cizallamiento
  • en  shearing

Metal·lúrgia

Definició
Afaiçonament a temperatura ambient que consisteix a deformar plàsticament un material en aplicar-li un esforç de cisalla mitjançant dos ganivets una mica separats.
  • ca  cistationina, n f
  • ca  àcid L-2-amino-4-(2-amino-2-carboxietil)-mercaptobutíric, n m sin. compl.
  • es  cistationina
  • en  cystathionine

Bioquímica

Definició
Aminoàcid de configuració L, de fórmula HOOCCH(NH<sub>2</sub>)(CH<sub>2</sub>)<sub>2</sub>SCH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH, intermediari en la biosíntesi de la cisteïna. La concentració de cistationina en el cervell reflecteix la posició d'una espècie determinada en l'escala de l'evolució; així, la més gran correspon als humans, és menor en els antropoides, encara menor en els rosegadors, per exemple, i extraordinàriament petita en els invertebrats.
  • ca  cisteïna, n f
  • ca  àcid 2-amino-3-mercaptopropanoic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-amino-3-mercaptopropanoico
  • es  cisteína
  • en  2-amino-3-mercaptopropanoic acid
  • en  cysteine
  • sbl  C
  • sbl  Cys

Bioquímica

Definició
Aminoàcid no essencial, polar, sense càrrega, que conté un grup tiol o sulfhidril (pK<sub>R</sub> = 8,33), de fórmula semidesenvolupada HSCH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH. En contacte amb l'aire s'oxida fàcilment i dóna el disulfur cistina. En les proteïnes, pot donar lloc a la formació de ponts disulfur intracatenaris o intercatenaris, que estabilitzen l'estructura terciària i, fins i tot, l'estructura quaternària. Tant la cistina com els ponts disulfur es redueixen en presència d'agents reductors com el 2-mercaptoetanol o el ditiotreitol. En els centres actius dels enzims, pot actuar com a nucleòfil. És abundant en les proteïnes de la pell, dels cabells i de les ungles. La seva biosíntesi té lloc a partir de la metionina, la qual, passant per l'homocisteïna i la cistationina, separa finalment cisteïna i homoserina.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  cistina, n f
  • es  cistina
  • en  cystine

Bioquímica

Definició
Aminoàcid amb sofre bivalent amb un pont disulfur, resultant de l'oxidació biològica o l'autooxidació de la cisteïna. El pèl conté quantitats importants de cistina, especialment el de cavall (8%); la seva reducció a cisteïna amb tioglicolat és la base dels processos d'ondulació permanent del cabell en fred.
  • ca  citocrom, n m
  • es  citocromo
  • en  cytochrome

Bioquímica

Definició
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d'intervenir en sistemes redox mitjançant les variacions reversibles de l'estat d'oxidació d'aquest ió metàl·lic. Actua fisiològicament en aquells processos d'oxidació-reducció que tenen lloc a l'interior de la cèl·lula. Es donen citocroms, materials difícils d'extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis; la seva concentració en les cèl·lules, on s'acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l'activitat respiratòria d'aquests. Alguns citocroms serveixen per al transport d'electrons en la cadena respiratòria mitocondrial i en la fotosíntesi als cloroplasts. La seva energia és utilitzada en la fosforilació oxidativa i en la fotofosforilació per a la síntesi de composts d'elevada energia d'enllaç, com l'ATP. D'altres citocroms, com ara els citocroms P450, són enzims que participen en processos de desintoxicació oxidativa. Aquesta família està formada per centenars d'enzims que catalitzen reaccions d'hidroxilació i que utilitzen O<sub>2</sub> i NADPH.