Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  raó de distribució, n f
  • ca  coeficient d'extracció, n m sin. compl.
  • ca  coeficient de distribució, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de extracción
  • es  coeficiente de reparto
  • es  razón de distribución
  • en  distribution coefficient
  • en  distribution ratio
  • en  extraction coefficient
  • sbl  D

Química analítica

Definició
Quocient entre les concentracions analítiques totals, independentment de la seva forma química, d'un solut en dues fases que estan en equilibri en extracció líquid-líquid. Es distingeix del ^coeficient de partició^ en què el solut no es presenta en una sola forma química. La denominació coeficient d'extracció no és recomanada per la IUPAC.
  • ca  factor de separació, n m
  • ca  coeficient de distribució homogènia, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de distribución homogénea
  • es  factor de separación
  • en  homogeneous distribution coefficient
  • en  separation factor
  • sbl  KA,B

Química analítica

Definició
Quocient que relaciona les concentracions abans i després de la formació d'un cristall a partir d'una solució que conté dos components. Es defineix quantitativament de la manera següent: KA,B = b(ao- a) / a(bo- b), on ao i bo són les respectives concentracions dels components A i B a la solució abans de la cristal·lització, i a i b són les respectives concentracions a la solució després de la cristal·lització. La IUPAC no recomana l'ús de la denominació coeficient de distribució homogènia.
  • ca  coeficient de distribució logarítmica, n m
  • es  coeficiente de distribución logarítmica
  • en  logarithmic distribution coefficient
  • sbl  λ

Química analítica

Definició
Quocient de logaritmes que relaciona les concentracions abans i després de la formació d'un cristall a partir d'una solució que conté dos components. Durant la formació d'un ^cristall^ a partir d'una ^solució saturada^ que conté dos components A i B, la distribució de components pot seguir l'equació de Doerner i Hoskins: ln (ao/ a) = λ·ln (bo/ b), on ao i bo són les respectives concentracions a la solució abans de la cristal·lització i a i b són les respectives concentracions a la solució després de la cristal·lització.
  • ca  coeficient de fugacitat, n m
  • es  coeficiente de fugacidad
  • en  fugacity coefficient
  • sbl  ϕ

Química física

Definició
Paràmetre adimensional que mesura la desviació del comportament ideal que experimenta un gas real quan l'activitat es descriu en termes de la ^fugacitat^. Ve donada per ϕi = fi / pi, on pi és la pressió parcial del gas.
  • ca  coeficient de Joule, n m
  • es  coeficiente de Joule
  • en  Joule coefficient
  • sbl  µJ

Química física

Definició
Paràmetre que mesura la variació de la temperatura d'un gas en funció del volum a energia interna constant: EXPRESSIÓ 133. Es mesura de forma experimental a partir de l'^efecte Joule^. El coeficient de Joule permet trobar la dependència que té l'energia interna amb el volum del gas mitjançant la primera ^equació d'estat^, EXPRESSIÓ 134, on CV és la capacitat calorífica a volum constant.
  • ca  coeficient de Joule-Thomson, n m
  • ca  coeficient de Joule-Kelvin, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de Joule-Kelvin
  • es  coeficiente de Joule-Thomson
  • en  Joule-Kelvin coefficient
  • en  Joule-Thomson coefficient
  • sbl  µJK
  • sbl  µJT

Química física

Definició
Paràmetre que mesura la variació de la temperatura d'un gas en funció de la pressió a entalpia constant: EXPRESSIÓ 136. Es mesura de forma experimental a partir de l'^efecte Joule-Thomson^. El coeficient de Joule-Thomson permet trobar la dependència que té l'entalpia amb la pressió del gas mitjançant la segona ^equació d'estat^, EXPRESSIÓ 137, on Cp és la capacitat calorífica a pressió constant.
  • ca  coeficient de Joule-Thomson, n m
  • ca  coeficient de Joule-Kelvin, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de Joule-Kelvin
  • es  coeficiente de Joule-Thomson
  • en  Joule-Kelvin coefficient
  • en  Joule-Thomson coefficient
  • sbl  µJK
  • sbl  µJT

Química física

Definició
Paràmetre que mesura la variació de la temperatura d'un gas en funció de la pressió a entalpia constant: EXPRESSIÓ 136. Es mesura de forma experimental a partir de l'^efecte Joule-Thomson^. El coeficient de Joule-Thomson permet trobar la dependència que té l'entalpia amb la pressió del gas mitjançant la segona ^equació d'estat^, EXPRESSIÓ 137, on Cp és la capacitat calorífica a pressió constant.
  • ca  coeficient de partició, n m
  • es  coeficiente de reparto
  • en  partition coefficient
  • sbl  K

Química física

Definició
Quocient entre les concentracions d'un solut en dos dissolvents immiscibles, normalment líquids, sempre que sigui soluble en els dos, com a conseqüència de l'^equilibri de fases^. En una escala de molalitats, el coeficient de distribució és funció de l'activitat del solut en cada fase i de la temperatura, EXPRESSIÓ 59, on α i β es refereixen a les dues fases diferents. En condicions de solució diluïda ideal, el coeficient de partició és funció de les concentracions del solut en cadascun dels dissolvents, i depèn de l'escala en què s'expressin; EXPRESSIÓ 60 en l'escala de molalitats i EXPRESSIÓ 61 en l'escala de concentracions molars. La manera més simple de determinar aquest coeficient és introduir en un embut de decantació una quantitat coneguda de cada dissolvent així com una quantitat coneguda de solut en ambdós dissolvents, agitar un temps prudencial, deixar reposar la mescla fins que es formin dues capes ben diferenciades i, finalment, determinar la concentració de solut en cada fase. Per a soluts volàtils, el coeficient de partició es pot posar en termes de la relació de les constants de la llei de Henry del solut en cadascun dels dissolvents, cosa que, naturalment, també depèn de l'escala en què s'expressi. Una operació important relacionada amb el coeficient de distribució consisteix en l'extracció líquid-líquid. Veure ^raó de distribució^.
  • ca  coeficient de selectivitat, n m
  • es  coeficiente de selectividad
  • en  selectivity coefficient
  • sbl  kA/B

Química analítica

Definició
Coeficient que s'obté per aplicació formal de la llei d'acció de massa a una reacció química de bescanvi iònic, que caracteritza quantitativament la capacitat relativa d'un bescanviador iònic a fixar preferencialment un de dos ions presents en una mateixa solució.
  • ca  coeficient de selectivitat corregit, n m
  • es  coeficiente de selectividad corregido
  • en  corrected selectivity coefficient
  • sbl  k<a sobre A/B>

Química analítica

Definició
Coeficient de selectivitat d'una reacció química de bescanvi iònic, expressat en funció de l'activitat, en comptes de la concentració, de cada ió present en una solució.