Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  col·lagen, n m
  • es  colágeno
  • en  collagen

Bioquímica

Definició
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d'estructures (anomenades <i>fibres col·làgenes</i>) i substància amorfa (anomenada <i>substància col·làgena</i>). Es troba en el teixit ossi, les dents, els cartílags, els tendons, la pell i els vasos sanguinis. És la proteïna més abundant en els vertebrats. Químicament el col·lagen és constituït per una triple hèlix de proteïnes fibroses (constituïdes per glicina, prolina i hidroxiprolina) i mucopolisacàrids (mucoproteïnes). Les fibres col·làgenes integren la massa principal de les substàncies intercel·lulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament. Les fibres col·làgenes són constituïdes per feixos de fibretes col·làgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 <mi grega minúscula>m. Amb la dessecació, les fibres col·làgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per la seva flexibilitat i notable resistència a la tracció. L'allargament sota la tracció màxima és d'un 5%; abans de trencar-se entren en un estat de fluïdesa durant el qual es produeix un allargament progressiu i irreversible. Les fibres col·làgenes s'inflen fortament en les solucions àcides, bàsiques i d'unes sals determinades; molt resistents als agents proteolítics, només són atacades per les col·lagenases. Les observacions amb microscopi electrònic, llum prolongada i amb raigs X semblen indicar que les fibretes col·làgenes presenten una microestructura de tipus cristal·lí. De la mateixa manera, quan la fibra és constituïda per fibretes, aquestes ho són per llargues cadenes amb estructura helicoïdal formades per molècules de tropocol·lagen. Amb una longitud de 300 nm i 1,5 nm de gruix, serien formades per quatre cadenes polipeptídiques unides lateralment per enllaços de tipus èster. Els polipèptids constituents de les dites cadenes serien presents a la substància col·làgena sense cristal·litzar. L'estructura helicoïdal del conjunt fa que unes zones coincideixin amb més densitat de grups polipeptídics, corresponents a les imatges electròniques de bandes fosques d'alternança regular. La substància col·làgena representa un dipòsit d'aminoàcids important (en els humans arriba a un terç del contingut proteic total), i per la seva consistència i constitució especial actua com a barrera per a les invasions microbianes en l'interstici cel·lular. És un constituent bàsic dels teixits que es nodreixen sense vasos, com la còrnia i el cartílag articular. La malaltia anomenada <i>osteogènesi imperfecta</i> és deguda a mutacions en el col·lagen.
  • ca  col·lectiu, n m
  • es  colectivo
  • en  ensemble

Química teòrica

Definició
Conjunt de sistemes que tenen un mateix valor d'una o vàries propietats. Els membres d'un col·lectiu es defineixen especificant algunes variables termodinàmiques, com ara la temperatura (T), el volum (V), el nombre de partícules (N), l'energia (E), el potencial químic (μ)... Es distingeixen diferents tipus de col·lectius en funció de quines són les propietats que tenen en comú; col·lectiu canònic, col·lectiu microcanònic i col·lectiu gran canònic.
  • ca  col·lectiu canònic, n m
  • es  colectivo canónico
  • en  canonical ensemble

Química teòrica

Definició
Col•lectiu de sistemes que tenen la mateixa temperatura, el mateix volum i el mateix nombre de partícules. Els membres d'un col•lectiu canònic són sistemes isotèrmics separats entre ells per parets diatèrmanes, rígides i impermeables, i aïllats de la resta de l'univers. Com que l'energia dels membres d'un col·lectiu canònic no està fixada, un col·lectiu canònic engloba com a subconjunts un gran nombre de col·lectius microcanònics.
  • ca  col·lectiu gran canònic, n m
  • ca  col·lectiu macrocanònic, n m
  • es  colectivo gran canónico
  • es  colectivo macrocanónico
  • en  grand canonical ensemble
  • en  macrocanonical ensemble

Química teòrica

Definició
Col•lectiu de sistemes que tenen la mateixa temperatura, el mateix volum i el mateix potencial químic. Els membres d'un col•lectiu canònic són sistemes isotèrmics oberts o sistemes isotèrmics tancats de composició variable separats entre ells per parets diatèrmanes, rígides i permeables. Com que el nombre de partícules dels membres d'un col•lectiu gran canònic no està fixada, un col•lectiu canònic engloba com a subconjunts un gran nombre de col•lectius canònics.
  • ca  col·lectiu gran canònic, n m
  • ca  col·lectiu macrocanònic, n m
  • es  colectivo gran canónico
  • es  colectivo macrocanónico
  • en  grand canonical ensemble
  • en  macrocanonical ensemble

Química teòrica

Definició
Col•lectiu de sistemes que tenen la mateixa temperatura, el mateix volum i el mateix potencial químic. Els membres d'un col•lectiu canònic són sistemes isotèrmics oberts o sistemes isotèrmics tancats de composició variable separats entre ells per parets diatèrmanes, rígides i permeables. Com que el nombre de partícules dels membres d'un col•lectiu gran canònic no està fixada, un col•lectiu canònic engloba com a subconjunts un gran nombre de col•lectius canònics.
  • ca  col·lectiu microcanònic, n m
  • es  colectivo microcanónico
  • en  microcanonical ensemble

Química teòrica

Definició
Col·lectiu de sistemes que tenen la mateixa energia, el mateix volum i el mateix nombre de partícules. Els membres d'un col·lectiu microcanònic són sistemes termodinàmics separats entre ells i de la resta de l'univers per parets adiabàtiques, rígides i impermeables.
  • ca  col·lector, n m
  • es  colector
  • en  collector

Metal·lúrgia

Definició
Substància que s'addiciona a las partícules de mena perquè el mineral suri. El col·lector més emprat és, en la flotació de menes sulfuroses, l'etilxantat potàssic.
  • ca  col·lector de corrent, n m
  • es  colector de corriente
  • en  current collector

Electroquímica

Definició
Peça metàl·lica que es troba en contacte elèctric amb l'elèctrode d'una cel·la electroquímica per tal de disminuir la seva resistència interna i d'assegurar una bona distribució del corrent. És essencial quan la massa activa d'una bateria galvànica és poc conductora. El col·lector és també un suport físic per a la massa activa quan és fràgil. El col·lector no ha de contribuir significativament al pes de la bateria, de forma que sovint és una peça prima en forma de làmina, reixeta o metall expandit. A la pila Leclanché, el col·lector positiu és una barra cilíndrica de grafit, i es mescla la pasta de MnO2 amb carbó en pols per tal d'aconseguir un bon contacte elèctric del MnO2 amb el col·lector.
  • ca  col·lisió, n f
  • es  colisión
  • en  collision

Química física

Definició
Xoc entre partícules. En el cas d'àtoms o molècules col·lidint sobre la superfície d'un sòlid, com a resultat del xoc es pot produir la dispersió de l'espècie incident, ja sigui mantenint la seva entitat o descomposada en fragments, o bé l'adhesió de l'espècie incident a la superfície. Aquest últim fenomen pot mesurar-se quantitativament mitjançant la ^probabilitat d'adhesió^, que sol representar-se en funció de l'^energia translacional^ de l'espècie incident. Aquesta adhesió s'anomena adsorció de manera més genèrica, quan no es té en compte la col·lisió prèvia a l'adhesió. Cal remarcar que l'adhesió es pot produir per la ràpida dissipació de l'energia translacional de l'espècie incident, a través de la xarxa cristal·lina del sòlid, per l'excitació dels modes normals de vibració d'aquesta, un procés que no té lloc quan les col·lisions són purament en fase gas.
  • ca  col·lisió elàstica, n f
  • es  colisión elástica
  • en  elastic collision

Química física

Definició
Col·lisió que no modifica l'energia de cap dels cossos, sinó que només implica un canvi en les direccions del moviment. En sistemes moleculars, una col•lisió elàstica implica que cada fragment conserva l'^energia translacional^ i l'^energia interna^. Mitjançant la tècnica dels feixos moleculars, l'estudi de les col•lisions elàstiques permet extreure informació de les interaccions intermoleculars de llarg abast.