Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  corrent residual, n m
  • es  corriente residual
  • en  residual current

Electroquímica

Definició
Corrent elèctric produït per l'oxidació o la reducció de les impureses que conté la dissolució amb l'electròlit indiferent i l'espècie electroactiva i/o bé pel corrent capacitiu. És el corrent obtingut en una tècnica electroquímica o en una electròlisi a sobretensions inferiors a les que produeixen la reacció electròdica de l'espècie electroactiva. Per a determinar-lo acuradament, és preferible mesurar directament la corba corrent-sobrepotencial dins del domini electroquímic de la dissolució amb només l'electròlit indiferent sota les mateixes condicions experimentals.
  • ca  corrosió, n f
  • es  corrosión
  • en  corrosion

Electroquímica

Definició
Deterioració d'un material, per reacció amb el medi. Això comporta la pèrdua de les propietats per les quals el material era aplicat. La corrosió no es restringeix a materials metàl·lics, perquè moltes pintures i materials plàstics i ceràmics també la pateixen, moltes vegades juntament amb els materials metàl·lics. Es pot classificar la corrosió en corrosió humida i corrosió seca. La primera té lloc en presència d'un líquid, normalment un medi aquós, i és la forma més usual. La corrosió seca té lloc en absència de fase líquida, freqüentment a altes temperatures, cas en què les substàncies corrosives gairebé sempre són gasos. Es pot distingir entre corrosió d'altes temperatures i corrosió de baixes temperatures, segons quina sigui la temperatura a la que el material pateix la corrosió, i també entre corrosió química i corrosió electroquímica, si en el procés no intervé cap electròlit o sí que hi intervé tot produint una reacció electroquímica, respectivament. La corrosió més important és la dels metalls, un problema molt important tant econòmic com d'enginyeria. S'estima que la corrosió dels metalls ocasiona uns costos anuals a Europa i Amèrica del Nord que són de l'ordre del 3-4% del producte interior brut.
  • ca  corrosió electroquímica, n f
  • es  corrosión electroquímica
  • en  electrochemical corrosion

Electroquímica

Definició
Corrosió dels materials metàl·lics en electròlits. És el cas més freqüent de corrosió humida. En la corrosió electroquímica intervenen al menys dues reaccions simultànies a la superfície del material: l'oxidació del material metàl·lic i la reducció de l'oxidant (per exemple, l'oxigen, el protó o l'aigua). L'element essencial és la pila de corrosió. El procés de corrosió és caracteritzat per un potencial de corrosió i un corrent de corrosió i els seus aspectes termodinàmics vénen reflectits al diagrama de Pourbaix, mentre que els cinètics, al diagrama d'Evans. Es distingeix dos tipus de corrosió electroquímica, la corrosió uniforme i la corrosió localitzada. A la primera, les regions anòdiques i les catòdiques són de dimensions atòmiques i bescanvien el seu caràcter amb el temps. D'aquesta forma, les regions anòdiques i catòdiques no es troben separades, el potencial d'elèctrode és el mateix per a totes dues i el metall es va oxidant aproximadament per un igual en tota la seva superfície. A la corrosió localitzada, les regions anòdiques es troben separades de les catòdiques per raons d'una composició diferent del material metàl·lic o de l'electròlit en ambdues zones i, per tant, tenen potencials d'elèctrode diferents. Alguns tipus de corrosió depenents de les característiques del material són: a) la corrosió selectiva, on té lloc l'oxidació preferent d'algún element de l'aliatge; b) la corrosió galvànica o bimetàl·lica, on es corroeix el metall de potencial més negatiu de la sèrie galvànica quan dos metalls són en contacte elèctric; c) la corrosió intergranular, on es produeix l'atac corrosiu entre els grans cristal·lins del material; d) la corrosió sota tensions, on se sumen la corrosió i les tensions paral·leles a la superfície del material per a produir fissures, intergranulars o transgranulars, perpendiculars a dita superfície; e) la corrosió-fatiga, on la suma de la corrosió i les tensions perpendiculars a la superfície del material origina fissures també perpendiculars a la superfície; f) la corrosió laminar o exfoliació amb separació de làmines de material paral·leles a la seva superfície; g) la corrosió per picadura, on apareixen petits forats que creixen i penetren en el material amb el temps. Alguns tipus de corrosió localitzada depenents del medi són la corrosió per airejament diferencial, causada pel diferent airejament de dues zones del material, la corrosió-erosió, la corrosió-cavitació i la corrosió-fricció. En aquests darrers tres casos, se suma l'efecte de la corrosió amb els d'erosió, cavitació i fricció, respectivament.
  • ca  corrosió per picadura, n f
  • es  corrosión por picadura
  • en  pitting corrosion

Electroquímica

Definició
Corrosió electroquímica caracteritzada per l'aparició sobre la superfície d'un material metàl·lic en estat passiu de petits cràters o forats, anomenats picadures. Aquest fenomen és degut a la destrucció localitzada de la capa d'oxid del metall per un ió corrosiu d'una dissolució, com ara el clorur, amb la posterior oxidació del metall. La destrucció localitzada de la capa d'òxid depèn de l'ió agressiu i apareix a partir d'un potencial d'elèctrode determinat del metall que s'anomena potencial de picadura i que marca l'inici de la regió transpassiva. Es pot determinar aquest potencial per voltamperometria en una cel·la de tres elèctrodes, iniciant l'escombratge de potencials en la zona passiva. La corrosió per picadura és autocatalítica, de forma que un cop iniciada, aquesta es propaga fàcilment perquè en la picadura es genera un ambient local més agressiu que el de la dissolució per acidificació en hidrolitzar-se cations, i parcialment protegit per la precipitació d'hidròxids o sals metàl·liques. La repassivació de les picadures té lloc al potencial de protecció, potencial més negatiu que el de picadura, dins de la zona passiva, per sota del qual el metall no experimenta aquest tipus de corrosió. Vegeu també ^passivació^.
  • ca  corrosiu -iva, adj
  • es  corrosivo
  • en  corrosive

Enginyeria química

Definició
Dit de la substància o preparat que, en contacte amb el teixit viu, pot exercir-hi una acció destructiva.
  • ca  cos gris, n m
  • es  cuerpo gris
  • en  gray body
  • en  grey body

Enginyeria química

Definició
Cos que no absorbeix tota la radiació tèrmica que li arriba, sinó que en reflecteix una part. Molts cossos reals són cossos grisos. L'emissió de radiació tèrmica d'un cos gris és inferior a la d'un cos negre.
  • ca  cos negre, n m
  • es  cuerpo negro
  • en  black body

Enginyeria química

Definició
Cos ideal que emet i absorbeix completament la calor per radiació que es fa servir com un estàndard o referència per a la mesura de temperatures. Sobre la superfície d'un cos hi pot incidir energia radiant, tant des de l'interior com des de l'exterior (la que incideix des de l'exterior procedeix dels objectes que estan al seu voltant). Aquesta energia radiant que incideix sobre la superfície del cos parcialment es reflexa i parcialment es transmet. En el cas límit en què tota l'energia incident des de l'exterior és absorbida i tota l'energia incident des de l'interior és emesa es parla d'un cos negre, per bé que en la natura no hi ha cap cos que tingui aquest comportament (fins i tot el negre de fum o fum d'estampa reflexa un 1% de l'energia incident). Es considera una materialització del cos negre, bé que no exacta, la formada d'un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d'estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l'elevat coeficient d'absorció d'aquesta (0,99) i a les successives reflexions interiors. Ara bé, en el cas de considerar que es fa un petit forat en un recipient hermètic (que està a una temperatura determinada), una petita part de la radiació que hi ha en el seu interior es pot escapar, de manera que el forat es veu molt brillant si la radiació està a alta temperatura i negre si està a baixa temperatura. L'estudi de les lleis de la radiació del cos negre van conduir a la formulació dels principis fonamentals de la mecànica quàntica.

Nota

  • graf_cosnegre. OAA: ok, però canviar "làpara de wolframi" per "làmpada de tungstè"i "emissor de Nerst" per "làmpada de Nernst" i treure l'accent a "energía".
  • ca  carboni orgànic total, n m
  • ca  COT, n m sigla
  • es  carbono orgánico total
  • es  COT sigla
  • en  total organic carbon
  • en  TOC sigla

Medi ambient

Definició
Paràmetre analític que mesura la quantitat de carboni orgànic que es troba en unes aigües residuals. La mesura es dóna generalment en mg de carboni/l d'aigua. Si bé indica la quantitat total de matèria orgànica present en unes aigües contaminades, a diferència d'altres paràmetres, no distingeix entre matèria orgànica biodegradable i no biodegradable.
  • ca  cotensioactiu, n m
  • es  cotensioactivo
  • en  cosurfactant

Química industrial

Definició
^Tensioactiu^ que contribueix a la formació d'una microemulsió complementant l'acció del tensioactiu principal. Normalment es tracta d'un alcohol de cadena més curta, de 6 o 8 carbonis, que la del tensioactiu principal, de 12 carbonis o més.
  • ca  cotó pólvora, n m
  • ca  fulmicotó, n m sin. compl.
  • es  algodón pólvora
  • es  fulmicotón
  • es  pólvora de algodón
  • en  guncotton

Química industrial

Definició
^Nitrocel•lulosa^ amb més d'un 12 % de nitrogen.