Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  coulomb, n m
  • es  coulomb
  • es  culombio
  • en  coulomb
  • sbl  C

Electroquímica

Definició
Unitat de quantitat d'electricitat o càrrega elèctrica en el sistema internacional. Equival aproximadament a uns 6 1018 electrons i és la quantitat d'electricitat transportada per un corrent d'1 ampere en un segon.
  • ca  coulombímetre, n m
  • ca  voltàmetre, n m sin. compl.
  • es  culombímetro
  • es  voltámetro
  • en  coulometer
  • en  voltameter

Electroquímica

Definició
Aparell destinat a mesurar la quantitat de càrrega que circula per un sistema electroquímic en electrolitzar-lo amb un corrent continu a partir de la quantitat d'espècie alliberada electroquímicament en un elèctrode. Per a això, es connecta en sèrie amb el sistema electroquímic. Es pot operar amb un voltàmetre de gas que determina el volum d'un gas alliberat, per exemple d'oxigen, després d'un elèctrode de Pt immergit en una dissolució aquosa acidulada amb àcid sulfúric. Un aparell de més utilitat és el coulombímetre de coure. A la figura es veu que és constituït per tres planxes paral·leles i equidistants de Cu, on la central fa de càtode i les dues extremes, d'ànodes, immergides en 1 litre d'una dissolució aquosa que conté 125 g de CuSO4, 20 g d'àcid sulfúric concentrat i 50 g d'etanol, dins d'una cel·la tipus tanc. Es mesura l'augment de massa del càtode (com un voltàmetre de pes) per a determinar la quantitat de Cu dipositada segons el procés Cu2+(aq) + 2 e Cu, i la càrrega Q que hi passa es determina utilitzant les lleis de Faraday, de manera que 1 C és equivalent a 3,293 104 g de Cu.

Nota

  • Imatges_electroquímica 005 (coulombímetre de coure (A = ànode, C = càtode, D = fil de coure que connecta elèctricament ambdós ànodes))
  • ca  coulombimetria, n f
  • es  coulombimetría
  • en  coulometry

Electroquímica, Química analítica

Definició
Tècnica electroanalítica consistent a mesurar la quantitat d'electricitat necessària per a convertir electrolíticament l'anàlit en una altra substància. Aquesta conversió ha d'ésser sempre quantitativa i amb un percentatge d'eficiència de corrent del 100%. Es pot realitzar de forma directa o bé de forma indirecta, emprant un parell d'oxidació-reducció adient. Per a dur-la a terme, s'usa un coulombímetre o un integrador de la intensitat de corrent en funció del temps.
  • ca  coulombimetria a corrent constant, n f
  • ca  coulombimetria a corrent controlat, n f
  • es  coulombimetría a corriente constante
  • es  coulombimetría a corriente controlada
  • en  constant-current coulometry
  • en  controlled-current coulometry

Electroquímica, Química analítica

Definició
Coulombimetria consistent a aplicar un corrent d'intensitat constant. D'aquesta forma, l'avaluació de la quantitat d'electricitat requereix només el mesurament del temps necessari per a arribar al final de la reacció electroquímica.
  • ca  coulombimetria a corrent constant, n f
  • ca  coulombimetria a corrent controlat, n f
  • es  coulombimetría a corriente constante
  • es  coulombimetría a corriente controlada
  • en  constant-current coulometry
  • en  controlled-current coulometry

Electroquímica, Química analítica

Definició
Coulombimetria consistent a aplicar un corrent d'intensitat constant. D'aquesta forma, l'avaluació de la quantitat d'electricitat requereix només el mesurament del temps necessari per a arribar al final de la reacció electroquímica.
  • ca  coulombimetria a potencial constant, n f
  • ca  coulombimetria a potencial controlat, n f sin. compl.
  • es  coulombimetría a potencial constante
  • es  coulombimetría a potencial controlado
  • en  constant-potential coulometry
  • en  controlled-potential coulometry

Electroquímica, Química analítica

Definició
Coulombimetria consistent a aplicar un potencial constant. D'aquesta forma, l'avaluació de la quantitat d'electricitat requereix la integració de la corba I enfront de t (Q = I·dt). La coulombimetria a potencial controlat es veu menys afectada per la presència d'altres substàncies electroactives diferents a l'anàlit, en comparació amb la coulombimetria a corrent constant.
  • ca  coulombimetria a potencial constant, n f
  • ca  coulombimetria a potencial controlat, n f sin. compl.
  • es  coulombimetría a potencial constante
  • es  coulombimetría a potencial controlado
  • en  constant-potential coulometry
  • en  controlled-potential coulometry

Electroquímica, Química analítica

Definició
Coulombimetria consistent a aplicar un potencial constant. D'aquesta forma, l'avaluació de la quantitat d'electricitat requereix la integració de la corba I enfront de t (Q = I·dt). La coulombimetria a potencial controlat es veu menys afectada per la presència d'altres substàncies electroactives diferents a l'anàlit, en comparació amb la coulombimetria a corrent constant.
  • ca  coulombimetria polarogràfica, n f
  • es  coulombimetría polarográfica
  • en  polarographic coulometry

Electroquímica, Química analítica

Definició
Coulombimetria en què l'elèctrode de treball és un elèctrode de gotes de mercuri o d'un altre metall líquid i en què es mesura la intensitat del corrent de difusió en funció de la quantitat d'electricitat.
  • ca  coure, n m
  • es  cobre
  • en  copper
  • sbl  Cu

Química inorgànica

Definició
Element primer del grup 11 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 29 i massa atòmica 63,546.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-nou isòtops, dels quals dos són estables, <sup>63</sup>Cu i <sup>65</sup>Cu. Es coneix des de l'antiguitat. Es presenta com un metall de color vermellós, amb un punt de fusió de 1.083 ºC i un punt d'ebullició de 2.570 ºC. És un metall noble que es forma per processos químics en condicions reductores amb sulfurs lligats a roques ultrabàsiques. També es troba en cavitats de laves basàltiques i en sorrenques, i en conglomerats. En aquests últims el coure és secundari, ja que es forma per reacció entre solucions que el contenen, juntament amb altres minerals, principalment ferro. Es troba de diferents maneres: dendrítica, filiforme, formes arborescents i cristalls normalment cúbics i rombododecaèdrics. Cristal•litza en el sistema cúbic. Té una lluïssor metàl•lica, una duresa de 2,5-3 que deixa una ratlla vermellosa i una densitat alta, de 8,93 g/cm<sup>3</sup>. Presenta una fractura ganxuda i exfoliació nul•la. És opac i el seu color habitual és vermellós, per bé que, quan s'oxida, adquireix un color bru. És relativament abundant i es pot trobar en estat natiu, si bé és força rar. Els cristalls de coure natiu més espectaculars, de fins a 3 cm, provenen de la península de Keweenaw (regió del llac Superior, EUA). Altres es troben a Alemanya, Bisbee (Arizona, EUA) i en els skarns amb manganès de Langban (Suècia) i Franklin (Nova Jersey, EUA). Les formacions dendrítiques són comunes a Zàmbia, Xile i Rússia. A Espanya els jaciments més importants es troben a Linares (Jaén) i a Riotinto (Huelva). Els seus minerals principals són sulfurs (calcopirita, calcocita), òxids (cuprita) i carbonats (malaquita). S'obté industrialment a partir del sulfur de coure(I), per la transformació en òxid de coure i la reacció amb més sulfur, la qual cosa dóna coure metàl•lic o coure elemental, segons Cu2S + 2 Cu2O <fletxa dreta> 6 Cu + SO2. Aquest coure té una quantitat considerable d'impureses i es purifica electrolíticament. Químicament el coure és un element de reactivitat mitjana. Reacciona amb tots els elements no metàl•lics, amb excepció de l'hidrogen, el bor, el carboni i el nitrogen. Amb l'oxigen la reacció és lenta i superficial a temperatura ambient, i per l'acció dels agents atmosfèrics es recobreix de ^verdet^. No és atacat pels àcids no oxidants, però sí pels àcids oxidants. Quan forma part de compostos presenta principalment els estats d'oxidació +1 i +2. Es fa servir, principalment, en el camp elèctric (cables i fils elèctrics), per a cobertes de sostres, tubs de calefacció i canonades d'aigua domèstiques (en les quals ha substituït el plom), entre d'altres, i per a aliatges com el llautó i el bronze. També té ús per encunyar monedes i en la fabricació de radiadors de cotxes i de circuits impresos. El principal ús d'alguns dels seus compostos és com a fungicida, ja que les seves sals són fortament tòxiques per als organismes inferiors.
  • ca  atzurita, n f
  • ca  coure blau, n m sin. compl.
  • es  azurita
  • es  cobre azul
  • en  azurite
  • en  blue copper

Geologia

Definició
Mineral de coure, de fórmula química Cu3(CO3)2(OH)2, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color blau (diferents tons de blau fort) i diafanitat variable, de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 3,5-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de color blau clar. Presenta una densitat mitjana, de 3,83 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació prismàtica perfecta. Pertany a la classe dels carbonats. És un mineral d'alteració dels dipòsits amb sulfurs de coure en ambient carbonatat i es forma en els nivells més supeficials de la ^malaquita^, a la qual freqüentment substitueix pseudometamòrficament per processos d'hidratació. Està present també com a impregnació d'arenes que serveixen de substracte a aigües carbonatades que entren en contacte amb aigües riques en sulfat de coure. A part de trobar-se associat a la malaquita, també ho està amb la ^limonita^, la ^calcita^ i altres minerals secundaris de coure. És un mineral molt apreciat com a pedra ornamental, una vegada polit, per a recobriment de mobles. També és una matèria primera per a l'obtenció industrial del coure. A l'edat mitjana era conegut com a blau de muntanya. Antigament, amb aquest mineral es preparava un pigment anomenat pedra d'Armènia, que amb el temps es torna de color verd.

Nota

  • La forma atzurita prové de l'àrab vulgar lazad (en català, 'blau celeste').