Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cromatatge, n m
  • es  cromatación
  • en  chromating

Electroquímica

Definició
Procediment per a obtenir una capa de cromat sobre la superfície d'un material metàl·lic per tal de produir una pel·lícula protectora i decorativa sobre alumini, els aliatges de Mg-Al, i els electrodipòsits de Zn i Cd sobre acer. No obstant, està en desús perquè les dissolucions de cromat són molt tòxiques. Vegeu també ^revestiment de conversió^.
  • ca  cromatge electrolític, n m
  • es  cromado electrolítico
  • en  chromium electroplating

Electroquímica

Definició
Procés d'electroxapatge mitjançant el qual s'obté una capa de crom metàl·lic sobre un altre metall, normalment d'acer, que actua de càtode. L'ànode és preferentment de plom. Els banys clàssics de cromatge són dissolucions d'àcid cròmic i de sulfat de crom a 50°C. En variar les condicions es pot obtenir crom brillant, crom mate i crom dur. Ha estat molt emprat des del 1920 per la seva resistència a la corrosió i/o duresa en estris de cuina, elements d'automòbils, instruments quirúrgics, peces d'ornamentació, etc.
  • ca  cromatoplaca, n f
  • ca  cromatofoli, n m sin. compl.
  • es  cromatofolio
  • es  cromatoplaca
  • en  chromatoplate

Química analítica

Definició
Làmina d'alumini o de material plàstic, relativament rígida i inert, que serveix de suport a l'adsorbent en la tècnica de cromatografia de capa prima. El cromatofoli més habitual és d'alumini, amb un gruix de 0,1 mm, i cobert amb una capa de gel de sílice o bé d'òxid d'alumini d'entre 0,1 mm i 0,2 mm de gruix.
  • ca  cromatògraf, n m
  • es  cromatógrafo
  • en  chromatograph

Química analítica

Definició
Instrument on es duu a terme una separació cromatogràfica i que, a més a més, proporciona informació sobre la composició de la mostra analitzada. Independentment de la tècnica cromatogràfica considerada, les parts fonamentals d'un cromatògraf són un contenidor de fase mòbil, un injector de mostra, una columna cromatogràfica, un detector i un enregistrador. Evidentment cal una bomba que empenyi la fase mòbil des del contenidor i a través de la columna cromatogràfica fins al detector. Tenint en compte les característiques de les tècniques cromatogràfiques (cromatografia de gasos i cromatografia de líquids) les diferents parts de l'instrument s'adapten a la tècnica considerada.
  • ca  cromatografia, n f
  • ca  cromatografia analítica, n f sin. compl.
  • es  cromatografía
  • es  cromatografía analítica
  • en  analytical chromatography
  • en  chromatography

Química analítica

Definició
Tècnica analítica basada en la cromatografia utilitzada per a separar components de mescles complexes i identificar-los o determinar-los amb un detector acoblat al sistema cromatogràfic. Els components es distribueixen entre la fase estacionària i la fase mòbil, immiscibles entre si. La fase estacionària pot ésser un sòlid porós o finament dividit, un líquid fixat sobre un suport inert o un gel. La fase estacionària pot omplir una columna cromatogràfica o dipositar-se sobre una superfície plana. En el primer cas es tracta de la ^cromatografia en columna^, en el segon, de la ^cromatografia plana^. La fase mòbil pot ésser un gas, un líquid o un fluid supercrític, de manera que es distingeix entre ^cromatografia de gasos^, ^cromatografia de líquids^ i ^cromatografia de fluids supercrítics^. La fase mòbil i la fase estacionària es trien de tal forma que els components de la mostra s'hi distribueixin de manera diferent. Els components se separen segons la seva velocitat de migració, és a dir, els que són fortament retinguts per la fase estacionària es mouen lentament en el si de la fase mòbil; contràriament, els que interaccionen feblement amb la fase estacionària, s'hi mouen amb rapidesa. Tot i que la primera aplicació coneguda va ser al 1903, a l'Institut d'Anatomia i Fisiologia de la Universitat de Varsòvia, on Tswett va aconseguir separar l'<alfa grega minúscula>-clorofil·la i la <beta grega minúscula>-clorofil·la (ambdues de color verd), el carotè (de color vermell) i la xantofil·la (de color groc) de les fulles verdes de diferents tipus de plantes, s'ha de fer esment que la cromatografia no resta limitada a la separació de substàncies acolorides. Ben al contrari, les substàncies incolores també es separen, malgrat que cal disposar de dispositius adients per tal de detectar-les a mesura que surten de la columna o bé després que s'han desplaçat sobre una placa. Inicialment, es va procedir a la detecció d'aquest tipus de substàncies mitjançant reactius cromògens; posteriorment, es van emprar algunes propietats físiques (com l'índex de refracció i la conductivitat elèctrica) a mesura que es van anar desenvolupant els diferents tipus de detectors. Actualment les tècniques cromatogràfiques representen el mètode més potent de separació de mescles complexes.
  • ca  cromatografia, n f
  • es  cromatografía
  • en  chromatography

Enginyeria química

Definició
Operació unitària de separació dels components d'una ^fase mòbil^ basada en els diferents ^temps de retenció^ que els components triguen a passar per una columna reblida d'una ^fase estacionària^ amb què interaccionen. La diferent interacció de la fase estacionària sobre cadascun dels components de la fase mòbil fa que aquests surtin abans o després de la columna i permet la separar-los, ja sigui amb finalitats analítiques o productives.
  • ca  cromatografia, n f
  • ca  cromatografia analítica, n f sin. compl.
  • es  cromatografía
  • es  cromatografía analítica
  • en  analytical chromatography
  • en  chromatography

Química analítica

Definició
Tècnica analítica basada en la cromatografia utilitzada per a separar components de mescles complexes i identificar-los o determinar-los amb un detector acoblat al sistema cromatogràfic. Els components es distribueixen entre la fase estacionària i la fase mòbil, immiscibles entre si. La fase estacionària pot ésser un sòlid porós o finament dividit, un líquid fixat sobre un suport inert o un gel. La fase estacionària pot omplir una columna cromatogràfica o dipositar-se sobre una superfície plana. En el primer cas es tracta de la ^cromatografia en columna^, en el segon, de la ^cromatografia plana^. La fase mòbil pot ésser un gas, un líquid o un fluid supercrític, de manera que es distingeix entre ^cromatografia de gasos^, ^cromatografia de líquids^ i ^cromatografia de fluids supercrítics^. La fase mòbil i la fase estacionària es trien de tal forma que els components de la mostra s'hi distribueixin de manera diferent. Els components se separen segons la seva velocitat de migració, és a dir, els que són fortament retinguts per la fase estacionària es mouen lentament en el si de la fase mòbil; contràriament, els que interaccionen feblement amb la fase estacionària, s'hi mouen amb rapidesa. Tot i que la primera aplicació coneguda va ser al 1903, a l'Institut d'Anatomia i Fisiologia de la Universitat de Varsòvia, on Tswett va aconseguir separar l'<alfa grega minúscula>-clorofil·la i la <beta grega minúscula>-clorofil·la (ambdues de color verd), el carotè (de color vermell) i la xantofil·la (de color groc) de les fulles verdes de diferents tipus de plantes, s'ha de fer esment que la cromatografia no resta limitada a la separació de substàncies acolorides. Ben al contrari, les substàncies incolores també es separen, malgrat que cal disposar de dispositius adients per tal de detectar-les a mesura que surten de la columna o bé després que s'han desplaçat sobre una placa. Inicialment, es va procedir a la detecció d'aquest tipus de substàncies mitjançant reactius cromògens; posteriorment, es van emprar algunes propietats físiques (com l'índex de refracció i la conductivitat elèctrica) a mesura que es van anar desenvolupant els diferents tipus de detectors. Actualment les tècniques cromatogràfiques representen el mètode més potent de separació de mescles complexes.
  • ca  cromatografia electrocinètica micel·lar, n f
  • ca  cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar, n f sin. compl.
  • ca  MECC, n f sigla
  • ca  MEKC, n f sigla
  • es  cromatografía capilar electrocinética micelar
  • es  cromatografía electrocinética micelar
  • es  MECC sigla
  • es  MEKC sigla
  • en  micellar electrokinetic capillary chromatography
  • en  micellar electrokinetic chromatography
  • en  MECC sigla
  • en  MEKC sigla

Electroquímica, Química analítica

Definició
Electroforesi capil·lar en què el tub capil·lar conté una solució micel·lar d'un surfactant iònic, obtinguda per addició a l'electròlit de surfactants iònics per sobre de la seva concentració micel·lar crítica. En aquestes condicions, el monòmer del surfactant tendeix a formar ^micel·les^. Un sistema micel·lar conté la fase aquosa i la fase micel·lar que, de vegades, s'anomena fase pseudoestacionària. En la majoria dels casos, s'utilitzen surfactants aniònics, essent el més usat el dodecilsulfat de sodi (SDS). Les seves micel·les tenen una càrrega negativa elevada que els dóna una elevada velocitat electroforètica cap a l'ànode, per bé que la magnitud del flux electroosmòtic és suficientment elevat com per arrossegar la micel·la cap al càtode, de manera que s'obté una fase aquosa ràpida i una fase micel·lar lenta que es mouen en el mateix sentit. Els soluts es poden distribuir entre les dues fases i la retenció es basa en la diferència de solubilitats dels soluts en les micel·les. La migració dels anàlits està governada per la hidrofobicitat. Els soluts més hidròfobs interaccionen més fortament amb la fase micel·lar i, per tant, migren més lentament que els més hidròfils. El temps de migració d'un solut que interaccioni amb les micel·les estarà entre els valors t0, que és el temps de migració d'un compost que no interacciona amb les micel·les, i tmc, que és el temps de migració d'un solut totalment solubilitzat en les micel·les.
  • ca  cromatografia d'adsorció, n f
  • es  cromatografía de adsorción
  • en  adsorption chromatography

Química analítica

Definició
Cromatografia en què la separació es basa en la diferent adsorció de cada anàlit en la superfície d'una fase estacionària sòlida. Es tracta de cromatografia gas-sòlid quan la fase mòbil és un gas i de cromatografia líquid-sòlid quan la fase mòbil és un líquid; encara que sovint quan es parla de cromatografia d'adsorció es considera únicament la cromatografia líquid-sòlid.
  • ca  cromatografia d'afinitat, n f
  • es  cromatografia de afinidad
  • en  affinity chromatography

Química analítica

Definició
Cromatografia d'adsorció en dues etapes en què la separació de macromolècules biològiques es basa en les interaccions intermoleculars específiques entre aquestes i un lligand actiu immobilitzat en la fase estacionària. En la primera etapa es produeix una interacció entre el substrat i el lligand actiu mitjançant una reacció bioquímica reversible, altament específica i, a conseqüència d'això, el substrat queda retingut sobre la fase estacionària. En la segona etapa es canvien les característiques de l'eluent, es trenca la unió entre el substrat i el lligand actiu i s'assoleix l'elució selectiva del compost retingut prèviament.