Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  decahidronaftalè, n m
  • ca  biciclo[4.4.0]decà, n m sin. compl.
  • ca  decalina, n f sin. compl.
  • es  biciclo[4.4.0]decano
  • es  decahidronaftaleno
  • es  decalina
  • en  bicyclo[4.4.0]decane
  • en  decahydronaphthalene
  • en  decaline
  • for  C10H18

Química orgànica

Definició
Hidrocarbur bicíclic format per dos anells de 6 carbonis amb un costat compartit que es presenta en les formes isomèriques cis i trans.

Nota

  • En ambdós estereosiòmers els anells del ciclohexà adopten la conformació de cadira. És insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter. El punt d'ebullició del trans-decahidronaftalè és 185 ºC i el del cis-decahidronaftalè és 195 ºC. La forma comercial és una mescla de tots dos i fa olor de naftalè. S'obté per la hidrogenació catalítica del naftalè. Conté 10 hidrògens més que el naftalè i és per això que es denomina anteposant al terme naftalè el nombre d'hidrògens addicionats a aquest. L'estructura del naftalè totalment hidrogenat és abundant en la natura. Es fa servir sobretot com a dissolvent d'olis, greixos, ceres, resines, cautxú, neteja de maquinària, crema de sabates i fluids netejadors, entre d'altres. La denominació decalina prové de la marca registrada Decalina®.
  • ca  decantació, n f
  • es  decantación
  • en  decantation

Enginyeria química

Definició
Operació unitària mitjançant la qual se separen dues o més substàncies immiscibles entre elles per la força de la gravetat sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
  • ca  decantador, n m
  • ca  clarificador, n m sin. compl.
  • ca  sedimentador, n m sin. compl.
  • ca  tanc de decantació, n m sin. compl.
  • ca  tanc de sedimentació, n m sin. compl.
  • es  clarificador
  • es  decantador
  • es  sedimentador
  • es  tanque de decantación
  • es  tanque de sedimentación
  • en  clarifier
  • en  decanter
  • en  decanting basin
  • en  sedimentation tank
  • en  settler
  • en  settling tank

Medi ambient

Definició
Equip de depuració utilitzat per separar els ^sòlids en suspensió^ d'unes aigües residuals mitjançant l'únic efecte de la força de la gravetat. Els sòlids en suspensió decantats (^fangs^) s'acumulen a la part inferior de l'equip, que té forma cònica, des d'on són extrets, mentre que per la part superior s'obté l'aigua clarificada. Habitualment, es diferencia entre decantador i sedimentador en funció de la mida del sòlids en suspensió, amb un diàmetre de partícula superior a 0,2 mm per al decantador i un diàmetre de partícula comprés entre 0,2 i 0,05 mm per al sedimentador.

Nota

  • J. M. Coulson, J. F. Richardson, R. K. Sinnott "Chemical Engineering", vol 6. Design, Pergamon Press, 1983. Decantador horitzontal: Fig 10.39 pg 345.
    XF14
  • ca  decantador primari, n m
  • es  decantador primario
  • en  primary settler

Medi ambient

Definició
Decantador situat en la fase inicial d'un procés de depuració d'aigües residuals, en el qual se separen els sòlids en suspensió que pugui contenir l'aigua. En els processos de decantació primària d'aigües residuals urbanes, se solen reduir els sòlids en suspensió en un 50% o un 70% i la DBO5 es redueix entre un 25% i un 40%.
  • ca  decapatge, n m
  • es  decapaje
  • en  pickling
  • en  stripping

Electroquímica

Definició
Operació que té per objecte eliminar de la superfície d'un metall la capa d'òxid, pintura o revestiment que la recobreix. El decapatge d'un metall és necessari abans d'un tractament per a protegir-lo de la corrosió, abans de pintar-lo, soldar-lo, etc. Normalment, abans del decapatge cal efectuar el desgreixament del metall. Es pot realitzar un decapatge mecànic mitjançant un poliment mecànic, que és lent i gens perfecte, o bé per doll d'arena (sorrejament), de granalla (granallatge) o de perdigons (perdigonatge), que són molt més ràpids i uniformes, tot deixant una superfície rugosa que facilita l'adherència posterior d'una capa de pintura o d'un electrodipòsit. Es pot dur a terme un decapatge químic com: a) un decapatge àcid, que consisteix en la immersió del metall en un bany d'àcid clorhídric, sulfúric o ortofosfòric diluïts, normalment amb un inhibidor (com la gelatina o l'agar-agar), que retarda l'atac del metall sense interferir a l'eliminació de la capa d'òxid o pintura; b) un decapatge alcalí per immersió en una dissolució de sosa, la qual es fa sobretot en els aliatges d'alumini o de zinc. Un altre sistema és el decapatge electrolític, on s'empra una dissolució àcida o bàsica i una peça de metall que actua de càtode o d'ànode. Vegeu també ^neteja electroquímica^.
  • ca  decocció, n f
  • es  decocción
  • en  decoction

Química analítica

Definició
Extracció consistent en fer actuar un dissolvent sobre una mostra a la temperatura d'ebullició durant tot el procés.
  • ca  defecte cristal·lí, n m
  • ca  defecte reticular, n m
  • es  defecto cristalino
  • es  defecto reticular
  • en  flaw
  • en  lattice defect

Metal·lúrgia

Definició
Irregularitat en la xarxa d'un material cristal·lí (metàl·lic o ceràmic) com ara una vacant o una dislocació.
  • ca  defecte màssic, n m
  • ca  defecte de massa, n m sin. compl.
  • es  defecto de masa
  • es  defecto másico
  • en  mass defect

Termes generals

Definició
Diferència entre la massa d'un àtom i la suma de les partícules que el constitueixen. Aquestes partícules són els protons, els neutrons i els electrons.
  • ca  defecte màssic, n m
  • ca  defecte de massa, n m sin. compl.
  • es  defecto de masa
  • es  defecto másico
  • en  mass defect

Termes generals

Definició
Diferència entre la massa d'un àtom i la suma de les partícules que el constitueixen. Aquestes partícules són els protons, els neutrons i els electrons.
  • ca  defecte cristal·lí, n m
  • ca  defecte reticular, n m
  • es  defecto cristalino
  • es  defecto reticular
  • en  flaw
  • en  lattice defect

Metal·lúrgia

Definició
Irregularitat en la xarxa d'un material cristal·lí (metàl·lic o ceràmic) com ara una vacant o una dislocació.