detector d'absorbància ultraviolada
detector d'absorbància ultraviolada
Química analítica
- ca detector d'absorbància ultraviolada, n m
- ca detector d'ultraviolat, n m
- es detector de absorbancia ultravioleta
- es detector de ultravioleta
- en ultraviolet absorbance detector
- en ultraviolet detector
Química analítica
Definició
Detector d'absorbància que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació ultraviolada quan aquest travessa una cel·la per on circula l'efluent de la columna cromatogràfica. Poden utilitzar filtres, monocromadors o díodes en sèrie. El detector d'absorbància ultraviolada amb filtres i amb una làmpada de mercuri com a font és el més senzill. El més usual és aïllar la línia intensa de radiació de 254 nm, encara que també es poden utilitzar les línies a 250, 313, 334 i 365 nm. Aquest tipus de detector d'absorbància ultraviolada s'utilitza de forma restringida per a aquells soluts que absorbeixen a alguna d'aquestes longituds d'ona. Un altre cas és quan el detector d'absorbància ultraviolada amb monocromador, una xarxa per a fer un escombratge. En aquest cas es pot fer el cromatograma complert a la mateixa longitud d'ona o, si el pics cromatogràfics estan prou separats, triar una longitud d'ona per a cada pic cromatogràfic. Els detectors d'absorbància ultraviolada amb díodes en sèrie poden recollir dades espectrals per a tots els pics cromatogràfics.
detector d'emissió atòmica
detector d'emissió atòmica
Química analítica
- ca detector d'emissió atòmica, n m
- ca AED, n m sigla
- es detector de emisión atómica
- es AED sigla
- en atomic emission detector
- en AED sigla
Química analítica
Definició
Detector que mesura la radiació electromagnètica emesa per àtoms excitats per un plasma. Emprat en cromatografia de gasos, l'efluent de la columna s'introdueix en un plasma d'heli obtingut amb microones i que és suficientment energètic com per atomitzar tots els elements de la mostra i excitar-los. Els àtoms excitats emeten radiació electromagnètica que es detecta amb un espectròmetre òptic d'emissió de díodes en sèrie que és capaç de detectar la radiació emesa des de 170 nm a 780 nm. El tractament dels espectres permet determinar la concentració dels elements detectats.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok, però canviar 'enfoc' per 'enfocament'.
detector d'índex de refracció
detector d'índex de refracció
Química analítica
- ca detector d'índex de refracció, n m
- es detector de índice de refracción
- en refractive index detector
Química analítica
Definició
Detector universal emprat en cromatografia líquid-líquid que mesura de manera contínua la diferència entre l'índex de refracció de l'eluent abans d'entrar a la columna cromatogràfica i l'índex de refracció de l'efluent que en surt. El disseny d'un detector d'índex de refracció acostuma a ser diferencial, de manera que l'eluent, en el seu camí cap a la columna cromatogràfica, passa a través de la meitat de la cubeta i l'efluent de la columna cromatogràfica passa per l'altra meitat. Els dos compartiments estan separats per una placa de vidre fixada a un angle tal que si les dues solucions difereixen en l'índex de refracció es produeix una desviació del feix incident. El desplaçament resultant del feix incident respecte a la superfície fotosensible del detector provoca una variació del senyal de sortida, la qual, una vegada amplificada i registrada, dóna lloc al cromatograma.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok.
detector d'infraroig amb transformada de Fourier
detector d'infraroig amb transformada de Fourier
Química analítica
- ca detector d'infraroig amb transformada de Fourier, n m
- es detector infrarrojo con transformada de Fourier
- en Fourier transform infrared detector
Química analítica
Definició
Detector basat en la mesura de l'espectre d'absorció de la radiació infraroja de l'anàlit fent servir el procediment matemàtic de la transformada de Fourier. El detector d'infraroig amb transformada de Fourier utilitza, enlloc d'un monocromador, un ^interferòmetre^ i enregistra la variació de la potència de la radiació detectada en funció del temps durant el qual es mou el mirall. La transformada de Fourier converteix aquest espectre en el domini del temps en un altre en el domini de freqüències, és a dir, en una representació de la potència de la radiació en funció de la seva freqüència, que és el tipus d'espectre que proporcionen els detectors d'infraroig convencionals. En comparació amb aquests, els detectors d'infraroig amb transformada de Fourier presenten millor resolució de freqüències, una relació senyal/soroll més favorable, que permet obtenir els espectres molt més ràpidament, i una major reproduïbilitat, que permet fer la mitjana de diversos espectres per millorar la sensibilitat de la detecció. S'utilitza en ^espectrometria de transformada de Fourier^.
detector d'ionització de flama
detector d'ionització de flama
Química analítica
- ca detector d'ionització de flama, n m
- ca FID, n m sigla
- es detector de ionización de llama
- es FID sigla
- en flame ionization detector
- en FID sigla
Química analítica
Definició
Detector emprat en cromatografia de gasos que mesura el corrent elèctric generat pels ions que es generen en cremar l'efluent de la columna cromatogràfica (que conté els anàlits orgànics) en una flama d'hidrogen i aire. Així, un detector d'ionització de flama es disposa a la sortida de la columna cromatogràfica, de manera que l'efluent entra al cremador, on es mescla amb l'hidrogen i l'aire per després encendre's elèctricament. Els compostos orgànics quan es pirolitzen a la temperatura d'una flama d'hidrogen i aire produeixen ions i electrons que poden conduir el corrent elèctric a través de la flama, de manera que, en aplicar una diferència de potencial d'uns pocs centenars de volts entre l'extrem del cremador i un elèctrode col·lector situat per sobre de la flama, es genera un corrent elèctric resultat de la ionització del anàlits eluïts que es dirigeix cap a un amplificador operacional d'alta impedància per a ser mesurat. El corrent elèctric generat és proporcional al nombre d'ions formats i aquest és relativament proporcional al nombre d'àtoms de carboni reduïts a la flama, per tant, un detector d'ionització de flama respon al nombre d'àtoms de carboni que arriben a la flama per unitat de temps.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok, però eliminar 'Detector de ionització de flama' de la imatge i canviar 'flama hidrogen-aire' per 'flama d'hidrogen i aire'.
detector d'ultraviolat
detector d'ultraviolat
Química analítica
- ca detector d'absorbància ultraviolada, n m
- ca detector d'ultraviolat, n m
- es detector de absorbancia ultravioleta
- es detector de ultravioleta
- en ultraviolet absorbance detector
- en ultraviolet detector
Química analítica
Definició
Detector d'absorbància que mesura la disminució de la intensitat d'un feix de radiació ultraviolada quan aquest travessa una cel·la per on circula l'efluent de la columna cromatogràfica. Poden utilitzar filtres, monocromadors o díodes en sèrie. El detector d'absorbància ultraviolada amb filtres i amb una làmpada de mercuri com a font és el més senzill. El més usual és aïllar la línia intensa de radiació de 254 nm, encara que també es poden utilitzar les línies a 250, 313, 334 i 365 nm. Aquest tipus de detector d'absorbància ultraviolada s'utilitza de forma restringida per a aquells soluts que absorbeixen a alguna d'aquestes longituds d'ona. Un altre cas és quan el detector d'absorbància ultraviolada amb monocromador, una xarxa per a fer un escombratge. En aquest cas es pot fer el cromatograma complert a la mateixa longitud d'ona o, si el pics cromatogràfics estan prou separats, triar una longitud d'ona per a cada pic cromatogràfic. Els detectors d'absorbància ultraviolada amb díodes en sèrie poden recollir dades espectrals per a tots els pics cromatogràfics.
detector de captura d'electrons
detector de captura d'electrons
Química analítica
- ca detector de captura d'electrons, n m
- ca ECD, n m sigla
- es detector de captura de electrones
- es ECD sigla
- en electron capture detector
- en ECD sigla
Química analítica
Definició
Detector selectiu emprat en la cromatografia de gasos que mesura la variació de la intensitat de corrent d'un feix d'electrons quan es posa en contacte amb espècies que tenen afinitat amb els electrons lliures. Un detector de captura d'electrons és molt sensible a molècules que contenen grups funcionals electronegatius com halògens, peròxids, quinones i grups nitro. En un detector de captura d'electrons l'efluent de la columna cromatogràfica passa sobre un emissor β, normalment níquel-63. Un electró de l'emissor β provoca la ionització del gas portador (sovint, nitrogen) i la producció d'una ràfega d'electrons. D'aquest procés d'ionització, en absència d'espècies orgàniques, resulta un corrent d'electrons constant entre un parell d'elèctrodes. No obstant això, el corrent d'electrons disminueix significativament en presència de molècules orgàniques que tendeixen a capturar electrons. La mesura de la variació del corrent d'electrons permetrà quantificar l'anàlit.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok, però canviar 'De la columna' per 'De la columna cromatogràfica' i 'Emissor radiactiu β' per 'Emissor β'.
detector de conductivitat
detector de conductivitat
Electroquímica, Química analítica
- ca detector de conductivitat, n m
- es detector de conductividad
- en conductivity detector
- en conductometric detector
Electroquímica, Química analítica
Definició
Detector que mesura la conductància d'una solució que circula entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial alterna d'elevada freqüència a fi de no produir oxidacions ni reduccions significatives. El detector de conductivitat s'utilitza sobretot en cromatografia iònica i pot treballar de forma directa, detectant les substàncies iòniques a partir de l'augment de conductància que provoquen, o de forma indirecta, detectant les substàncies no carregades a partir de la baixada de conductància que originen. En tots dos casos, un detector de conductivitat mesura la conductància en funció del temps i proporciona senyals en forma de pic per a cada substància, la qual cosa en permet la quantificació per comparació amb el comportament d'una solució patró.
detector de dispersió de la llum per evaporació
detector de dispersió de la llum per evaporació
Química analítica
- ca detector evaporatiu de dispersió de la llum, n m
- ca detector evaporatiu de llum dispersa, n m
- ca detector de dispersió de la llum per evaporació, n m sin. compl.
- ca detector de llum dispersada després de la vaporització, n m sin. compl.
- ca ELSD, n m sigla
- es detector de luz dispersada tras la evaporación
- es ELSD sigla
- en ELSD
- en evaporative light scattering detector
Química analítica
Definició
Detector emprat en cromatografia de líquids que mesura la radiació dispersada per l'efluent d'una columna cromatogràfica nebulitzat. L'efluent nebulitzat es porta a través d'un tub pel que passa un corrent de gas a temperatura controlada, la qual cosa provoca la vaporització de la fase mòbil i origina unes fines partícules d'anàlit. El núvol de partícules d'anàlit passa a través d'un feix làser de manera que té lloc la dispersió de la radiació. La radiació dispersada es detecta perpendicularment al flux mitjançant un fotodíode de silici.
detector de flama alcalina
detector de flama alcalina
Química analítica
- ca detector termoiònic de flama, n m
- ca detector de flama alcalina, n m sin. compl.
- ca detector de nitrogen-fòsfor, n m sin. compl.
- ca FTD, n m sigla
- ca NPD, n m sigla
- es detector de llama alcalina
- es detector de nitrógeno-fósforo
- es detector termoiónico de llama
- es FTD sigla
- es NPD sigla
- en alkali flame detector
- en flame thermionic detector
- en nitrogen-phosphorus detector
- en FTD sigla
- en NPD sigla
Química analítica
Definició
Detector d'ionització de flama selectiu de compostos orgànics que contenen fòsfor i nitrogen emprat en cromatografia de gasos. L'efluent de la columna cromatogràfica es mescla amb hidrogen, passa a través d'una flama i es crema. El gas calent flueix al voltant d'una bola de silicat de rubidi escalfada elèctricament, la qual es manté a uns 180 V respecte a un elèctrode col·lector. La bola de silicat de rubidi calenta crea un plasma que assoleix una temperatura de 600 a 800ºC. En el plasma es produeixen una gran quantitat d'ions a partir de molècules que contenen fòsfor i nitrogen i donen lloc a un corrent molt gran d'ions.
