Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  desorció, n f
  • es  desorción
  • en  desorption

Química física

Definició
Procés consistent en l'alliberament de l'adsorbat de la superfície de l'adsorbent. És l'invers de l'adsorció. Quan prèviament s'ha produit una ^adsorció física^, més feble, la desorció sol ser fàcil, mitjançant un augment de temperatura o el buit. En canvi, si el procés previ ha estat una ^adsorció química^, més forta, la desorció és molt més difícil i pot ser impossible recuperar l'adsorbat.
  • ca  desorció tèrmica de baixa temperatura, n f
  • es  desorción térmica de baja temperatura
  • en  low temperature thermal desorption

Medi ambient

Definició
Tècnica de descontaminació de sòls amb compostos orgànics en què el sòl s'escalfa entre 150 i 200ºC, o a temperatures per sota de les temperatures d'incineració, i alhora s'injecta aire a través del sòl com una suspensió per tal que els components orgànics es desplacin cap a l'aire. Els vapors recollits són capturats i tractats, generalment per condensació, per a eliminar els compostos contaminants. Aquesta tècnica es pot aplicar en el propi terreny o bé en tancs.
  • ca  desoxi-
  • es  desoxi-
  • en  desoxy-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per designar un compost en què un grup funcional oxigenat, sovint l'hidroxil, s'ha reemplaçat per un enllaç carboni-hidrogen.

Nota

  • El carboni 2 de la D-2-desoxiribosa està unit a dos hidrògens, a diferència de la D-ribosa, en què el carboni 2 està unit a un oxigen de l'hidroxil.
  • ca  desoxidant, n m
  • es  desoxidante
  • en  deoxidizer

Metal·lúrgia

Definició
Additiu que elimina l'oxigen d'una dissolució.
  • ca  desparafinatge, n m
  • es  desparafinado
  • en  dewaxing

Química industrial

Definició
Procés industrial de ^refinació^ que elimina les parafines de les ^fraccions pesades^ de petroli destinades a la fabricació d'olis lubrificants. Les parafines cristal•litzen a temperatura ambient i a temperatures fredes, i redueixen la fluïdesa dels olis. Hi ha dos grans grups de processos de desparafinatge: l'^hidrocraqueig^ selectiu i la ^cristal•lització^ amb dissolvent. Aquest darrer procés consisteix en una cristal•lització a baixa temperatura i en l'addició d'un dissolvent per a facilitar la filtració de les parafines cristal•litzades. Com a dissolvent s'usa el propà líquid o, alternativament, diverses cetones, especialment barreges de metiletilcetona, metilisobutilcetona i toluè. Aquest dissolvent és recuperat de l'oli i de les parafines per destil•lació i desorció, i es recircula al procés. La cristal•lització té lloc a uns <signe menys>30ºC en el cas d'usar propà líquid, i amb filtres de buit rotatoris. Hi ha diversos processos industrials, com el procés Dilchill, d'Exxon. Els productes finals són l'oli desparafinat per a lubrificants i unes parafines o ceres que es comercialitzen com a ceres industrials o s'usen com a aliment del craqueig catalític.
  • ca  recorregut lliure mitjà, n m
  • ca  desplaçament quadràtic mitjà, n m sin. compl.
  • es  distancia cuadrática media
  • es  recorrido libre medio
  • en  mean free path
  • sbl  λ

Química física, Química teòrica

Definició
Distància mitjana recorreguda per una partícula entre col•lisions amb les altres durant el seu moviment a l'atzar. Es pot calcular com el quocient entre la velocitat mitjana de les partícules i el nombre de col•lisions per unitat de temps. En el cas dels gasos, la ^teoria cinètica dels gasos^ és vàlida sempre que el diàmetre de les molècules sigui molt inferior al recorregut lliure mitjà, la qual cosa significa que la major part del temps les molècules estan molt allunyades les unes de les altres. Segons la teoria cinètica dels gasos, es calcula mitjançant l'expressió λ = kT/(21/2π d0 p), en què k és la constant de Boltzmann, T, la temperatura absoluta, d, el radi de la partícula i p, la pressió del gas. En el cas dels líquids, aquest desplaçament està relacionat amb el ^coeficient de difusió^ de la partícula, que es desplaça mitjançant l'equació d'Einstein-Smoluchowski, D = λ2/2 τ, en què τ és el temps mitjà transcorregut entre dues col•lisions consecutives. Vegeu també ^moviment brownià^
  • ca  desplaçament químic, n m
  • es  desplazamiento químico
  • en  chemical shift
  • sbl  δ

Química física

Definició
Variació de les freqüències de ressonància a partir d'una freqüència de referència i en una escala de parts per milió utilitzada en l'^espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear^. Si ν0 és la freqüència de referència, el desplaçament químic ve donat per δ = 106( ν − ν0)/ ν0, on ν és la freqüència a considerar. La magnitud del desplaçament químic dóna informació inequívoca de l'entorn químic del nucli estudiat. En aquest sentit, són molt útils els valors tabulats típics dels diferents nuclis en funció del seu entorn estructural. Aquests valors depenen de la densitat electrònica sobre el nucli i de les corrents electròniques que pugui generar el camp magnètic en la molècula, la qual cosa té especial importància en compostos amb enllaços dobles i en compostos aromàtics. El desplaçament químic permet justificar l'aspecte general que presenta qualsevol espectre de ressonància magnètica nuclear. Per conveni, l'eix de desplaçaments químics se sol escriure invertit, de manera que creix de dreta a esquerra.
  • ca  despolarització, n f
  • es  despolarización
  • en  depolarization

Electroquímica

Definició
Operació consistent en la disminució o eliminació de la polarització dels elèctrodes d'una cel·la electroquímica per mitjans físics o químics. Sovint, s'aconsegueix la despolarització en eliminar els productes de les reaccions electròdiques acumulats en els elèctrodes, com és el cas del gas hidrogen produït en el càtode d'una pila o bateria, el qual forma una barrera aïllant que provoca un sobrepotencial de resistència que fa disminuir i fins i tot anul·lar el pas de corrent. La despolarització sol provocar un augment de la corrosió dels elèctrodes.
  • ca  despolaritzador, n m
  • ca  despolaritzant, n m sin. compl.
  • es  despolarizador
  • es  despolarizante
  • en  depolarizer

Electroquímica

Definició
Agent que produeix la despolarització dels elèctrodes d'una cel·la electroquímica. Per a eliminar el gas hidrogen acumulat en el càtode d'una pila o bateria, per exemple, se solen emprar compostos químics com el K2Cr2O7 i el MnO2, o bé es fa circular un flux d'oxigen o d'aire a través de la dissolució electrolítica.
  • ca  despolaritzador, n m
  • ca  despolaritzant, n m sin. compl.
  • es  despolarizador
  • es  despolarizante
  • en  depolarizer

Electroquímica

Definició
Agent que produeix la despolarització dels elèctrodes d'una cel·la electroquímica. Per a eliminar el gas hidrogen acumulat en el càtode d'una pila o bateria, per exemple, se solen emprar compostos químics com el K2Cr2O7 i el MnO2, o bé es fa circular un flux d'oxigen o d'aire a través de la dissolució electrolítica.