Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  diastereoisòmer, n m
  • ca  diastereòmer, n m sin. compl.
  • es  diastereoisómero
  • es  diastereómero
  • en  diastereoisomer
  • en  diastereomer

Química orgànica

Definició
Isòmer òptic que presenta ^diastereoisomeria^ respecte a un altre.
  • ca  diastereoisomeria, n f
  • ca  diastereomeria, n f sin. compl.
  • es  diastereoisomería
  • es  diastereomería
  • en  diastereoisomerism

Química orgànica

Definició
Isomeria òptica en què els isòmers òptics presenten més d'un ^centre quiral^ i no són imatge especular l'un de l'altre.
  • ca  hidrazina, n f
  • ca  diazà, n m sin. compl.
  • es  diazano
  • es  hidrazina
  • en  diazane
  • en  hydrazine
  • for  H2NNH2

Química orgànica

Definició
Hidrur de nitrogen que es presenta com un líquid incolor que desprèn fums en l'aire, amb una olor penetrant semblant a la de l'amoníac, té un punt d'ebullició de 113 ºC i un punt de fusió de 2 ºC.

Nota

  • És soluble en aigua, amb la qual forma un azeòtrop que té un punt d'ebullició de 120,3 ºC i un contingut del 68,5 % en hidrazina. Es fa servir com a agent reductor, per obtenir derivats orgànics i com a combustible de coets. És tòxica per inhalació, ingestió, contacte i absorció dèrmica. Té un greu risc d'explosió quan s'exposa a la calor o en contacte amb agents oxidants.
  • ca  pirimidina, n f
  • ca  1,3-diazina, n f sin. compl.
  • es  1,3-diazina
  • es  pirimidina
  • en  1,3-diazine
  • en  pyrimidine
  • for  C4H4N2

Química orgànica

Definició
Diazina amb els àtoms de nitrogen situats en les posicions relatives 1,3 i que es presenta com un sòlid amb un punt de fusió de 22 ºC i un punt d'ebullició de 124 ºC.

Nota

  • És soluble en aigua i alcohol, i té caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques. La pirimidina és l'esquelet bàsic de les bases piriminídiques citosina, uracil i timina. A més, és un dels heterocicles que componen els àcids nucleics, dels quals es pot aïllar després d'una hidròlisi completa. Es troba en els éssers vius formant part de compostos policíclics heterocíclics, els quals sovint donen color, com la xantopterina, que és un pigment de color taronja grogós que es troba en les ales d'alguns insectes. Algunes pirimidines tenen interès en medicina i en recerca bioquímica.
  • ca  diazina, n f
  • es  diazina
  • en  diazine

Química orgànica

Definició
Compost orgànic que conté dos àtoms de nitrogen en un cicle de sis.

Nota

  • La piridazina (o 1,2-diazina), la ^pirimidina^ (o 1,3-diazina) i la pirazina (o 1,4-diazina) són les tres diazines isomèriques més simples. En general, les diazines són bases molt més febles que la ^piridina^, perquè són menys estables a la hidròlisi àcida o la hidròlisi alcalina. Els substituents donadors d'electrons n'augmenten la seva basicitat. La ^substitució electròfila^ de les diazines és més difícil que la de la piridina. Així, la cloració es pot fer en el cas que hi hagi present un grup donador d'electrons, com l'amino o l'hidroxil, i la nitració es pot fer en el cas que hi hagi presents dos d'aquests grups. En aquestes condicions, també és possible la ^nitrosació^ i la ^copulació^ amb una sal de diazoni. En les cel·les vives es troben presents compostos que contenen l'estructura pirimidina. Per a la hidròlisi dels àcids nucleics obtinguts de les nucleoproteïnes, s'obtenen diferents pirimidines: la citosina, la 5-metilcitosina, l'uracil i la timina.
  • ca  diazo, n m
  • ca  grup diazo, n m sin. compl.
  • es  diazo
  • es  grupo diazo
  • en  diazo group
  • for  =N2

Química orgànica

Definició
Grup funcional format per dos àtoms de nitrogen enllaçats al carboni per un dels àtoms de nitrogen.

Nota

  • Vegeu també ^diazocompost^.
  • ca  diazocompost, n m
  • es  diazocompuesto
  • en  diazo compound

Química orgànica

Definició
Compost que conté el grup funcional ^diazo^.

Nota

  • El component més simple és el diazometà, que té propietats nucleòfiles, tal com es desprèn de les estructures ressonants, la qual cosa el fa útil en síntesi orgànica. Per la reacció del diazometà amb halurs d'acil es poden preparar els diazocompostos de cadenes més llargues o és capaç de convertir els àcids carboxílics en èsters metílics actuant com a agent metilant. Els diazocompostos es descomponen amb facilitat i alliberen nitrogen tèrmicament o per irradiació ultraviolada.
  • ca  diazoni, n m
  • es  diazonio
  • en  diazonium

Química orgànica

Definició
Cadascun dels cations orgànics de fórmula general RN=N+ o RN+≡N.

Nota

  • Generalment, R és un aril, però no és necessari que ho sigui.
  • ca  diazotació, n f
  • es  diazotación
  • en  diazotization

Química orgànica

Definició
Procés de conversió d'una ^amina^ aromàtica primària en una ^sal de diazoni^ per la ^nitrosació^ en solució àcida forta.

Nota

  • Aquest procés, descobert per Peter Griess l'any 1858, encara avui és l'únic procediment pràctic per a l'obtenció de les sals de diazoni, que tenen interès sintètic i que permeten l'obtenció d'un bon nombre de derivats aromàtics. La diazotació es duu a terme a temperatura baixa, de 0 ºC a 5 ºC, per evitar el despreniment de nitrogen, i en medi àcid per evitar la formació de compostos de diazoamino per ^copulació^ amb l'amina encara lliure.
  • ca  dibenzil-
  • es  dibencilo-
  • en  dibenzyl-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per designar els compostos amb dos grups ^benzil^ .

Nota

  • Per exemple, l'èter dibenzílic (o dibenzil èter) (C6H5CH2OCH2C6H 5).