digestió
digestió
Química analítica
- ca digestió, n f
- es digestión
- en digestion
Química analítica
Definició
Procés mitjançant el qual dues fases entren en contacte prolongat, generalment en calent, per a produir una transformació física o una transformació química en una de les fases o bé per dissoldre una substància en concret. Entre les aplicacions més importants de la digestió es troben l'atac de la mostra per extreure'n substàncies a analitzar o la millora de qualitat, mida o puresa de cristalls, d'especial interès en gravimetria i per a la purificació de reactius. L'atac de la mostra consisteix en fer actuar un dissolvent sobre una mostra a una temperatura superior a l'ambiental però inferior al punt d'ebullició. Habitualment, aquesta operació es fa a reflux amb control de temperatura. La millora dels cristalls és una operació d'envelliment d'un precipitat gravimètric en contacte amb les aigües mare a una temperatura propera al punt d'ebullició.
digestió àcida
digestió àcida
Química analítica
- ca digestió àcida, n f
- es digestión ácida
- en acid digestion
- en acidic digestion
Química analítica
Definició
Digestió d'una mostra en contacte amb una solució d'àcid fort, la qual, opcionalment, també pot contenir un oxidant fort.
digestió anaeròbica
digestió anaeròbica
Medi ambient
- ca digestió anaeròbica, n f
- ca descomposició anaeròbica, n f sin. compl.
- es descomposición anaeróbica
- es digestión anaerobica
- en anaerobic decomposition
- en anaerobic digestion
Medi ambient
Definició
Conjunt de reaccions bioquímiques realitzades per determinats microorganismes en condicions anaeròbiques, mitjançant les quals es transforma la matèria orgànica en biogàs. Aquest procés es duu a terme en dues etapes realitzades per dos grups diferents de microorganismes; la transformació de la matèria orgànica en àcids grassos volàtils (o acidogènesi) i la posterior transformació d'aquests en biogàs (o metanogènesi). Comparat amb el processos aerobis, els processos de digestió anaeròbica requereixen menys energia, donen com a resultat un rendiment cel·lular més baix i un subproducte aprofitable, el biogàs. La digestió anaeròbica és un procés utilitzat en el tractament d'aigües residuals, principalment en el tractament de fangs de depuradora i d'aigües dels sectors paperer i alimentari, com són la indústria de l'oli, del sucre o de les conserves.
digestor
digestor
Bioquímica
- ca bioreactor, n m
- ca digestor, n m sin. compl.
- ca reactor biològic, n m sin. compl.
- ca reactor bioquímic, n m sin. compl.
- es biorreactor
- es reactor biológico
- es reactor bioquímico
- en biochemical reactor
- en biological reactor
- en bioreactor
Bioquímica
Definició
Recinte o espai hermèticament tancat on es porta a terme un procés de producció a partir d'organismes vius, en condicions perfectament controlades (de pH, temperatura, pressió, nutrients i aportació d'oxigen, entre d'altres). L'objectiu d'aquest tipus de processos pot ser l'obtenció de diversos solvents o àcids orgànics, compostos d'interès terapèutic (antibiòtics, hormones, vitamines) o alimentari (aminoàcids, proteïnes), o també la multiplicació d'un gen després d'un procés previ de clonació, i els organismes que efectuen aquestes reaccions són normalment bacteris, llevats o cultius de cèl·lules animals o vegetals. Els bioreactors s'han utilitzat des de fa segles; l'obtenció de begudes alcohòliques (utilitzant llevats com a productors) i de formatges (mitjançant fongs i/o bacteris) en són exemples prou coneguts, per bé que, en aquests casos, es tracta de recipients oberts, caracteritzats per una certa manca de control sobre les condicions de desenvolupament dels microorganismes productors.
digestor anaeròbic
digestor anaeròbic
Medi ambient
- ca digestor anaeròbic, n m
- es digestor anaeróbico
- en anaerobic digestor
Medi ambient
Definició
Bioreactor de grans dimensions, generalment de formigó, que s'utilitza en els processos de depuració per ^digestió anaeròbica^ per a tractar afluents amb un elevat contingut en sòlids en suspensió. Els digestors anaeròbics s'utilitzen sovint en el tractament de fangs generats en la depuració d'aigües residuals urbanes. Es tracta de bioreactors tancats i aïllats de l'exterior per a evitar entrades d'aire i pèrdues de calor, ja que el procés se sol dur a terme en els rangs mesòfil i termòfil.
Nota
- XF16
dihidro-
dihidro-
Química orgànica
- ca dihidro-
- es dihidro-
- en dihydro-
Química orgànica
Definició
Prefix que es fa servir per indicar l'addició de dos àtoms d'hidrogen en la molècula d'un compost orgànic.
Nota
- Per exemple, en el 2,3-dihidrobenzofuran, un derivat del ^benzofuran^ que té dos hidrògens més que aquest, concretament en les posicions 2 i 3.
1,4-dihidroxibenzè
1,4-dihidroxibenzè
Química orgànica
- ca hidroquinona, n f
- ca benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
- ca 1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
- ca p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
- es benceno-1,4-diol
- es 1,4-dihidroxibenceno
- es hidroquinona
- es p-dihidroxibenceno
- en benzene-1,4-diol
- en 1,4-dihydroxybenzene
- en hydroquinone
- en p-dihydroxybenzene
- for C6H4(OH)2
Química orgànica
Definició
Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc amb un punt de fusió de 170 ºC.
Nota
- És soluble en aigua, alcohol i èter. És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls. Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermedi en la síntesi de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis. S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució. Per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum
2,3-dihidroxipropanal
2,3-dihidroxipropanal
Química orgànica
- ca gliceraldehid, n m
- ca 2,3-dihidroxipropanal, n m sin. compl.
- es 2,3-dihidroxipropanal
- es gliceraldehído
- en 2,3-dihydroxypropanal
- en glyceraldehyde
- for CH2OHCHOHCHO
Química orgànica
Definició
Aldehid que es produeix per l'oxidació de sucres en el cos humà.
Nota
- Industrialment, es pot obtenir per l'oxidació amb ^peròxid d'hidrogen^ del ^glicerol^. Com que l'àtom de carboni central és un carboni asimètric, pot existir en dues formes enantiòmeriques, de manera que la configuració espacial d'un dels isòmers òptics és la imatge especular de l'altre. En el cas dels hidrats de carboni es manté la nomenclatura L-D que va establir Fischer i que considera la posició de l'hidroxil en el carboni asimètric més proper a l'extrem inferior de la cadena principal. Aquesta nomenclatura no té relació directa amb la nomenclatura R-S de la ^regla de la seqüència^. En el cas del gliceraldehid, l'enantiòmer L (hidroxil a l'esquerra) desvia la llum polaritzada cap a l'esquerra [L-(-)]; en canvi, l'enantiòmer D (hidroxil a la dreta) ho fa cap a la dreta [D-(+)].
2,3-dihidroxipropanoat
2,3-dihidroxipropanoat
Química orgànica
- ca glicerat, n m
- ca 2,3-dihidroxipropanoat, n m sin. compl.
- es 2,3-dihidroxipropanoato
- es glicerato
- en 2,3-dihydroxypropanoate
- en glycerate
- for CH2OHCHOHCOO−
Química orgànica
Definició
Anió de l'àcid glicèric.
Nota
- Forma sals i èsters.
-diil
-diil
Química orgànica
- ca -diil
- ca -ilè
- es -diilo
- es -ileno
- en -diyl
- en -ylene
Química orgànica
Definició
Sufix que es fa servir per designar els substituents divalents derivats d'hidrocarburs per la pèrdua de dos àtoms d'hidrogen.
Nota
- Per exemple, 1,2-propandiil (−CH(CH3)CH2−), 1,3-propendiil (−CH2CH2CH2−) o 1-propen-1,3-diil (−CH2CH=CH−).quan les valències lliures es troben situades als extrems de la cadena. Si es tracta d'alcans lineals, s'anomenen etilè, trimetilè, tetrametilè, etc. Si són derivats d'alquens o alquins, es reemplacen les terminacions -è, -diè, -í, etc., del nom de l'hidrocarbur per -enilè, -dienilè, -inilè, etc., i s'indiquen les posicions dels dobles i triples enllaços.
