dilució
dilució
Química analítica
- ca dilució, n f
- es dilución
- en dilution
Química analítica
Definició
Procés de reduir la concentració d'un solut en solució, habitualment per addició de més dissolvent.
dilució infinita
dilució infinita
Química física
- ca dilució infinita, n f
- es dilución infinita
- en infinite dilution
Química física
Definició
Estat de referència d'una solució en què el solut es troba tan diluït que la seva única interacció és amb les molècules del dissolvent, per la qual cosa es considera el comportament ideal d'una solució. Vegeu també ^solució diluïda ideal^.
dímer
dímer
Química orgànica
- ca dímer, n m
- es dímero
- en dimer
Química orgànica
Definició
Polímer format per la unió de dos monòmers idèntics.
dímer
dímer
Termes generals
- ca dímer, n m
- es dímero
- en dimer
Termes generals
Definició
Espècie formada per dues parts idèntiques unides entre elles. Alguns compostos orgànics es troben majoritàriament en forma de dímer, com els àcids carboxílics, com a conseqüència de la unió de les molècules mitjançant enllaços intermoleculars del tipus de l'^enllaç d'hidrogen^ entre l'hidrogen del carboxil d'una molècula i l'oxigen carbonílic de l'altra. El diborà és un exemple de compost inorgànic que no es troba en cap cas com a ^borà^, encara que la causa és ben diferent, perquè el bor, com a borà, tan sols té sis electrons al seu entorn.
dimetilacetamida
dimetilacetamida
Química orgànica
- ca dimetilacetamida, n f
- ca N,N-dimetilacetamida, n f sin. compl.
- ca DMA, n f sigla
- es dimetilacetamida
- es N,N-dimetilacetamida
- es DMA sigla
- en dimethyl acetamide
- en N,N-dimethylacetamide
- en DMA sigla
- for CH3CON(CH3)2
Química orgànica
Definició
Amida que s'utilitza com a intermedi en síntesi orgànica i que es presenta en forma de líquid i té un punt d'ebullició de 220 ºC.
Nota
- És miscible en aigua i dissolvents orgànics i es fa servir com a ^dissolvent apròtic^ polar.
dimetilbenzè
dimetilbenzè
Química orgànica
- ca xilè, n m
- ca dimetilbenzè, n m sin. compl.
- es dimetilbenceno
- es xileno
- en dimethylbenzene
- en xylene
- for CH3C6H4CH3
Química orgànica
Definició
Cadascun dels isòmers de l'hidrocarbur aromàtic derivat del toluè amb un metil en orto, meta o para respecte de l'altre que es presenta com un líquid.
Nota
- Té una densitat aproximada de 0,86 g/cm3. És soluble en alcohol i èter, i insoluble en aigua. Té un comportament químic anàleg al del ^benzè^, ja que ambdós compostos pertanyen a la mateixa sèrie homòloga. El producte comercial és una mescla dels tres isòmers, amb predomini del m-xilè i del p-xilè. S'obté per ^destil·lació fraccionada^ del petroli, del quitrà i del gas d'hulla, o bé per ^reformat catalític^ del petroli i la posterior separació. També és posible obtenir-lo per ^alquilació^ del toluè. Es fa servir en gasolines d'aviació o bé com a dissolvent per a resines, laques, esmalts, etc. També té interès en síntesi orgànica, com en l'obtenció d'insecticides, vitamines i productes farmacèutics, així com en la síntesi dels corresponents àcids ftàlics i en l'obtenció de colorants, resines i fibres sintètiques del polièster derivat de l'isòmer para.
dimetilfenol
dimetilfenol
Química orgànica
- ca xilenol, n m
- ca dimetilfenol, n m sin. compl.
- es dimetilfenol
- es xilenol
- en dimethylphenol
- en xylenol
- for (CH3)2C6H3OH
Química orgànica
Definició
Cadascun dels sis compostos fenòlics isòmers equivalents a un xilè amb un hidroxil que es presenten com un sòlid cristal·lí incolor de baix punt de fusió.
Nota
- És poc soluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics convencionals. S'obtené en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó. Es fa servir com a dissolvent polar d'elevat punt d'ebullició, com a desinfectant, com a insecticida, com a fungicida, com a plastificant i com a additiu per a lubrificants i gasolines, i en la preparació de colorants.
dimetilformamida
dimetilformamida
Química orgànica
- ca dimetilformamida, n f
- ca N,N-dimetilformamida, n f sin. compl.
- ca DMF, n f sigla
- es dimetilformamida
- es N,N-dimetilformamida
- es DMF sigla
- en dimethylformamide
- en N,N-dimethylformamide
- en DMF sigla
- for HCON(CH3)2
Química orgànica
Definició
Amida que es presenta en forma de líquid de color blanc, de forta olor d'amina, i té un punt de fusió de −61 ºC i un punt d'ebullició de 152,8 ºC.
Nota
- És miscible en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, amb l'excepció dels hidrocarburs halogenats. S'obté per la reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic. Es fa servir com a ^dissolvent apròtic^ polar de líquids i gasos, com a catalitzador en reaccions de carboxilació, en síntesi orgànica i com a portador de gasos. És tòxic per absorció cutània i irrita la pell, els ulls i les mucoses.
dimetilglioxima
dimetilglioxima
Química analítica
- ca dimetilglioxima, n f
- ca DMG, n f sigla
- es dimetilglioxima
- es DMG sigla
- en dimethylglyoxime
- en DMG sigla
Química analítica
Definició
Lligand multidentat orgànic de fórmula molecular CH3-CNOH-CNOH-CH3. És un agent precipitant molt apreciat en gravimetria, ja que precipita quantitativament el Ni2+ a pH = 8 i el Pd2+ a pH = 1, en forma de quelats. D'altra banda, forma complexos solubles amb el Fe2+, el Co2+ i el Zn2+, per la qual cosa cal afegir dimetilglioxima en excés en el cas que aquests cations estiguin presents en la precipitació del Ni2+. Una altra aplicació és la determinació per voltamperometria de redissolució per adsorció de níquel i cobalt, que aprofita l'adsorció a l'elèctrode de mercuri dels complexos d'aquests ions metàl·lics.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok
3,7-dimetilxantina
3,7-dimetilxantina
Química orgànica
- ca teobromina, n f
- ca 3,7-dimetilxantina, n f sin. compl.
- es 3,7-dimetilxantina
- es teobromina
- en 3,7-dimethylxanthine
- en theobromine
- for C7H8N4O2
Química orgànica
Definició
Alcaloide d'origen natural d'estructura similar a la ^cafeïna^, basada en la purina, que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 351 ºC, per bé que a 290 ºC experimenta ^sublimació^.
Nota
- És poc soluble en aigua i alcohol, i insoluble en l'èter. Químicament, es comporta com un ^amfòter^ i origina sals que es descomponen en l'aigua. Es troba en la xocolata i, en general, en els productes del cacau. En menors quantitats es troba en el te, en les nous de cola i en la pasta de guaranà. S'obté per extracció de les seves fonts naturals. Presenta, com la cafeïna i la teofilina, lleugers efectes estimulants i acció diürètica.