Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  encapsulació, n f
  • es  encapsulación
  • en  encapsulation

Medi ambient

Definició
Tècnica d'estabilització de residus mitjançant la qual els constituents d'un residu tòxic queden atrapats en els porus discontinus d'una matriu estructural inerta de baixa permeabilitat per tal d'evitar-ne la difusió al medi ambient. Si el residu es descompon, els seus constituents queden lliures i poden migrar i passar al medi ambient, fins i tot si els productes de la descomposició són partícules de mida relativament gran. Aquesta descomposició pot ser causada per tensions ambientals com ara els cicles d'humitejament-dessecació o de glaç-desglaç, la penetració de fluids per percolació o les tensions físiques de càrrega que pot sofrir el terreny.
  • ca  enclusa, n f
  • es  yunque
  • en  anvil

Metal·lúrgia

Definició
Estri d'acer emprat com a suport de l'escalaborn en els procesos manuals de forja. El cos central té forma de paral·lelepípede rectangular acabat en forma de con i de piràmide per les seves dues cares laterals petites, de manera que per la seva cara superior totes tres parts formen una superfície plana.
  • ca  encorbat -ada, adj
  • ca  enrotllat -ada, adj
  • es  abarquillado
  • en  curl

Indústria paperera

Definició
Dit del full de paper que tendeix a enrotllar-se sobre si mateix en forma de cilindre.
  • ca  creuament entre sistemes, n m
  • ca  creuament de sistemes, n m sin. compl.
  • ca  encreuament entre sistemes, n m sin. compl.
  • ca  ISC, n m sigla
  • es  conversión intersistema
  • es  cruce de sistemas
  • es  cruce intersistemas
  • es  CIS sigla
  • es  ISC sigla
  • en  intersystem crossing
  • en  ISC sigla

Química física

Definició
Desactivació no radiativa, sovint per col•lisió, entre estats electrònics de diferent ^multiplicitat de spin^. El creuament de sistemes és seguit normalment d'una desactivació vibracional per col•lisió i acaba amb una transició espectroscòpica prohibida per spin d'intensitat baixa i temps de vida elevat, que origina la ^fosforescència^. Vegeu també ^regla de selecció^.
  • ca  encunyació, n f
  • ca  encunyament, n m
  • es  acuñación
  • es  troquelado
  • en  coining

Metal·lúrgia

Definició
Procés d'afaiçonament dels metalls basat en la deformació plàstica d'escalaborns plans, col·locats entre una matriu i un punxó molt ajustats i on hi són entallades les figures i llegendes que cal imprimir. S'utilitza per fabricar monedes.
  • ca  encunyació, n f
  • ca  encunyament, n m
  • es  acuñación
  • es  troquelado
  • en  coining

Metal·lúrgia

Definició
Procés d'afaiçonament dels metalls basat en la deformació plàstica d'escalaborns plans, col·locats entre una matriu i un punxó molt ajustats i on hi són entallades les figures i llegendes que cal imprimir. S'utilitza per fabricar monedes.
  • ca  endergònic -a, adj
  • es  endergónico
  • en  endergonic

Química física

Definició
Dit del procés o de la reacció que no es produeix de forma espontània a temperatura i pressió constants. Una ^reacció endergònica^ evoluciona de forma espontània de productes a reactius. S'oposa a ^exergònic^.
  • ca  endolcir, v tr
  • es  endulzar
  • en  sweeten

Química industrial

Definició
Rebaixar el contingut de sofre d'una fracció de petroli o de gas natural massa ^agre^. Els principals processos que es fan servir són el rentat amb dissolucions bàsiques, la ^unitat d'amines^, la ^hidrodesulfuració^, l'^hidrocraqueig^ i el ^procés Merox^, entre d'altres.
  • ca  endopeptidasa, n f
  • es  endopeptidasa
  • en  endopeptidase

Bioquímica

Definició
Enzim de la classe de les hidrolases que catalitza la hidròlisi d'enllaços peptídics interns en una cadena polipeptídica, segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 1>. Les endopeptidases són àmpliament utilitzades en la fragmentació de polipèptids per a la determinació de la seqüència d'aminoàcids o estructura primària d'una proteïna. Entre elles, hi ha la tripsina, la quimotripsina, l'elastasa, la termolisina, la pepsina i l'endopeptidasa V8.
  • ca  endòspora, n f
  • es  endospora
  • en  endospore

Bioquímica

Definició
Estructura particular que pot formar-se a l'interior de les cèl·lules vegetatives de certs bacteris grampositius en condicions desfavorables per al seu desenvolupament, com per exemple carència de nutrients. L'endòspora és un tipus de cèl·lula interna amb un contingut d'aigua molt baix, i protegida amb una paret gruixuda de naturalesa diferent a la paret bacteriana usual. El contingut cel·lular de l'endòspora és un gel pràcticament anhidre, atesa l'alta concentració de dipicolinat de calci, una sal polimèrica. Aquest tipus d'espores presenten una extrema longevitat, a causa de la seva alta resistència a les agressions físiques (com ara deshidratacions, altes temperatures o radiacions ultraviolades) i químiques. Si les condicions nutricionals són novament propícies, les espores germinen i donen lloc a les formes vegetatives dels bacteris corresponents. Algunes endòspores resisteixen condicions d'ebullició durant més d'una hora, amb la qual cosa provoquen problemes als processos d'esterilització; són especialment perilloses les formades per espècies patògenes, com ara <i>Clostridium botulinum</i>, <i>Clostridium perfringens</i> o <i>Clostridium tetani</i>.