Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  emissió atòmica, n f
  • es  emisión atómica
  • en  atomic emision

Química física

Definició
Transició espectroscòpica en un àtom que passa d'un estat excitat a l'estat fonamental. L'energia de la radiació electromagnètica emesa és igual a la diferència d'energies entre l'estat excitat i l'estat fonamental. Aquesta radiació conté línies espectrals característiques de tots els elements de la mostra, sense que hi influeixi el mètode utilitzat per atomitza-la i l'excitar-la. Les tècniques d'^espectrometria d'emissió atòmica^ utilitzen aquest fet per identificar i quantificar cada element present en una mostra.
  • ca  emissió espontània, n f
  • es  emisión espontánea
  • en  spontaneous emission

Química física

Definició
Transició espectroscòpica en la qual els estats excitats d'un àtom o d'una molècula que no interaccionen amb altres espècies ni amb radiació electromagnètica evolucionen espontàniament cap a estats de menor energia tot convertint l'energia sobrant en fotons. Tot i que el concepte d'emissió espontània sorgeix naturalment en el marc de la teoria quàntica de la radiació electromagnètica, Einstein fou el primer que el va postular basant-se en raonaments que combinaven la hipòtesi de Planck sobre la ^quantització^ de l'energia intercanviada entre un cos negre i la radiació electromagnètica que hi ha dins seu amb un balanç energètic aplicat a tot el sistema. El coeficient d'Einstein d'emissió espontània és la velocitat a la qual una molècula o un àtom experimenten el procés d'emissió espontània. Depèn, en primer lloc, del ^moment dipolar^ de transició, que depèn dels estats entre els què es produeix l'emissió espontània. En segon lloc, depèn de la freqüència de la transició elevada al cub; EXPRESSIÓ 34, on ∆E és la diferència d'energia entre l'estat final i l'inicial, i h és la constant de Planck. Aquesta dependència cúbica justifica per què la velocitat a la qual es produeix l'emissió espontània entre dos estats canvia dràsticament en passar d'una zona de l'espectre electromagnètic a una altra. El coeficient d'Einstein per a l'emissió espontània entre dos estats és inversament proporcional a la vida mitjana de l'estat superior. Els estats electrònics excitats, per exemple, que solen emetre espontàniament en les regions visible i ultraviolada de l'espectre electromagnètic, solen tenir vides mitjanes molt curtes, de valors entre 10−6 i 10−11 segons. En aquests casos, l'emissió espontània rep el nom de ^fluorescència^ o ^fosforescència^, en funció del valor que adopta el moment dipolar de transició. L'emissió espontània és la base de la majoria de les tècniques espectroscòpiques d'emissió, com ara les tècniques analítiques basades en la fluorescència, en la fosforescència i en l'emissió atòmica.
  • ca  emissió estimulada, n f
  • ca  emissió induïda, n f sin. compl.
  • es  emisión estimulada
  • es  emisión inducida
  • en  induced emission
  • en  stimulated emission

Química física

Definició
Transició espectroscòpica en la qual els estats excitats d'un àtom o d'una molècula que es troben sotmesos a radiació electromagnètica evolucionen cap a estats de menor energia tot transferint l'energia sobrant a la radiació electromagnètica amb què interaccionen. A diferència de l'emissió espontània, perquè es pugui produir emissió estimulada entre dos estats energètics cal que el sistema interaccioni amb fotons que tinguin una energia molt similar a la diferència d'energies entre ambdós estats energètics. L'emissió estimulada va ser predita per Einstein, tot i que les seves aplicacions més importants no van sorgir fins a l'aparició del làser. La velocitat total d'emissió estimulada a què s'emeten els fotons correspon a la velocitat d'emissió estimulada individual pel nombre de molècules o àtoms que es troben en condicions d'emetre fotons.
  • ca  emissió estimulada, n f
  • ca  emissió induïda, n f sin. compl.
  • es  emisión estimulada
  • es  emisión inducida
  • en  induced emission
  • en  stimulated emission

Química física

Definició
Transició espectroscòpica en la qual els estats excitats d'un àtom o d'una molècula que es troben sotmesos a radiació electromagnètica evolucionen cap a estats de menor energia tot transferint l'energia sobrant a la radiació electromagnètica amb què interaccionen. A diferència de l'emissió espontània, perquè es pugui produir emissió estimulada entre dos estats energètics cal que el sistema interaccioni amb fotons que tinguin una energia molt similar a la diferència d'energies entre ambdós estats energètics. L'emissió estimulada va ser predita per Einstein, tot i que les seves aplicacions més importants no van sorgir fins a l'aparició del làser. La velocitat total d'emissió estimulada a què s'emeten els fotons correspon a la velocitat d'emissió estimulada individual pel nombre de molècules o àtoms que es troben en condicions d'emetre fotons.
  • ca  emissió per col·lisió, n f
  • es  emisión por colisión
  • en  collision-induced emission

Química física

Definició
Emissió estimulada per part d'una espècie excitada energèticament a causa de la col•lisió amb una altra espècie, el dissolvent, si n'hi ha, o les parets del recipient.
  • ca  emissivitat, n f
  • es  emisividad
  • en  emissivity

Enginyeria química

Definició
Factor que relaciona el poder emissor d'un cos amb el poder emissor d'un cos negre que estigui a la mateixa temperatura, sent el poder emissor l'energia radiant per unitat de superfície i unitat de temps.
  • ca  emitància, n f
  • es  emitancia
  • en  emittance
  • sbl  ε

Química física

Definició
Relació entre l'^exitància radiant^ d'una mostra i l'exitància radiant d'un cos negre de la mateixa superfície a la mateixa temperatura.
  • ca  emmascarament, n m
  • es  enmascaramiento
  • en  masking

Química analítica

Definició
Procés utilitzat per a l'eliminació d'interferències en una reacció. Habitualment s'empra en l'anàlisi, de manera que, s'addiciona un agent complexant a la mostra que reacciona selectivament amb un o varis components de la solució. Com a conseqüència, es forma un o varis productes de reacció suficientment estables, els quals no interfereixen en l'anàlisi. Una de les aplicacions més conegudes de l'emmascarament és en les valoracions de cations metàl·lics amb ^àcid etilendiaminotetracètic^. Un dels agents emmascarants més efectius és el cianur, que forma complexos molt estables amb els cations Cd2+, Zn2+, Hg2+, Cu2+, Co2+, Ni2+, Ag+, Pt2+ i Au+ però no amb els metalls alcalinoterris, ni amb els cations Mn2+ o Pb2+. Així, aquests últims cations es poden valorar amb àcid etilendiaminotetracètic en presència dels interferents si s'addiciona un excés de cianur a la mostra.
  • ca  enverinament, n m
  • ca  emmetzinament, n m sin. compl.
  • es  envenenamiento
  • en  poisoning

Enginyeria química

Definició
Desactivació d'un catalitzador per l'ocupació dels seus centres actius amb substàncies diferents a les que intervenen com a reactius en la reacció d'interès.
  • ca  emmotllabilitat, n f
  • es  moldeabilidad
  • en  moldability

Metal·lúrgia

Definició
Capacitat d'un metall fos d'ésser sotmès al procés de conformació per emmotllament.