Diccionari de química (històric complet)

ca energia de correlació, n f
es energia de correlación
en correlation energy

Química teòrica

Definició

Diferència entre l'energia electrònica exacta, sense correccions relativistes, d'un àtom o una molècula en el seu estat fonamental i el límit Hartree-Fock. Aquesta diferència és deguda a la correlació electrònica que el mètode de Hartree-Fock no té en compte ja que, en basar-se en l'aproximació orbital, considera que els electrons són independents entre si. L'energia de correlació és sempre negativa i representa l'error sistemàtic que comet el mètode de Hartree-Fock; encara que el seu valor és relativament petit, de l'ordre de l'1 % de l'energia de Hartree-Fock, en termes absoluts és comparable a les variacions energètiques que acompanyen les reaccions químiques i per tant és necessari corregir-lo mitjançant procediments mecanicoquàntics més acurats. Vegeu també ^mètode d'interacció de configuracions^.

ca energia de deslocalització, n f
es energía de deslocalización
en delocalization energy

Química teòrica

Definició

Diferència entre l'energia calculada pel conjunt d'electrons situats en orbitals moleculars π deslocalitzats i la resultant de sumar les energies de tots els enllaços π considerats aïlladament, en una molècula amb enllaços dobles conjugats. El valor d'aquesta diferència indica el grau d'estabilització guanyat per la molècula gràcies a la deslocalització dels electrons π. Segons el mètode de Hückel, l'energia de deslocalització del butadiè és 0,48β i la del benzè, 2β, en què β és un paràmetre negatiu característic del àtoms que participen en els orbitals moleculars π. Vegeu també ^deslocalització^.

ca energia de dissociació, n f
es energia de disociación
en dissociation energy
sbl D
sbl E_d

Química teòrica

Definició

Diferència entre l'energia de les dues fraccions d'una molècula infinitament separades entre si, en repòs i en l'estat fonamental, que s'obtenen en desfer l'enllaç, i l'energia de la molècula quan es troba en repòs i en l'estat fonamental, tant electrònic com de moviment nuclear (vibració, rotació i translació). L'energia de dissociació està relacionada amb la fondària de la corba d'energia potencial molecular segons: D = D_e 1/2hν, on h és la constant de Planck i ν, la freqüència de vibració de la molècula (D_e es coneix també com energia de dissociació des del mínim de potencial, l'energia de dissociació d'equilibri). L'energia de dissociació es pot determinar a partir de mesures espectroscòpiques. Cal destacar que l'energia de dissociació d'un enllaç no coincideix amb l'energia d'enllaç, ja que aquesta està mesurada a 298 K, una temperatura a la qual les molècules no es troben totes en el l'estat fonamental de moviment nuclear.

ca energia de Fermi, n f
es energia de Fermi
en Fermi energy
sbl E_F
sbl ε_F

Química teòrica

Definició

Energia del nivell que té una població mitjana de 0,5, en un sistema constituït per partícules amb spin semisenar. És també l'energia del nivell més alt ocupat pels fermions quan el sistema està al zero absolut de temperatura. En estudiar els electrons d'un sòlid, que són fermions, s'observa que el sòlid és un conductor metàl·lic quan l'energia de Fermi en el zero absolut de temperatura és situada dins una banda de conducció; si, en canvi, se situa a la banda de valència, el sòlid és un semiconductor. Vegeu també ^fermió^, ^distribució de Fermi-Dirac^ i ^teoria de bandes^.

ca energia de Gibbs, n f
ca energia lliure de Gibbs, n f sin. compl.
ca funció de Gibbs, n f sin. compl.
es energía de Gibbs
es energía libre de Gibbs
es función de Gibbs
en Gibbs energy
en Gibbs free energy
en Gibbs function
sbl G

Química física

Definició

Variable extensiva associada al ^treball útil^ màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de forma reversible, a temperatura i pressió constants: ∆_T_, _p G ≤ W_útil. Per exemple, la quantitat màxima d'energia elèctrica que es pot extreure d'una ^pila^ quan actua de forma reversible coincideix amb l'energia de Gibbs bescanviada per la pila a temperatura i pressió constants. L'energia de Gibbs és una funció d'estat que depèn de l'entalpia, la temperatura i l'entropia: G = H − TS. Aquesta magnitud va ser introduïda per J. W. Gibbs l'any 1873 com a funció per descriure l'apropament a l'equilibri en processos a temperatura i pressió constants. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Gibbs en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i pressió constants, pels quals l'energia de Gibbs ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés. Veure ^energia lliure^.

ca energia de Gibbs de formació estàndard, n f
es energía de Gibbs de formación estándar
en standard Gibbs energy of formation
sbl ∆_f Gº

Química física

Definició

Variació de l'^energia de Gibbs^ que acompanya la formació d'un mol d'una substància en el seu estat estàndard a la temperatura de treball a partir de les quantitats estequiomètriques dels elements purs que la formen a la mateixa temperatura, en l'estat d'agregació més estable a la temperatura de treball i en els seus estats estàndards. Si es tracta de la formació d'un solut en solució, s'ha de formar un mol de solut en una solució diluïda ideal a partir dels elements que el componen i del dissolvent, tots aquests purs, en els seus estats estàndards i a la temperatura de treball.

ca energia de Gibbs de mescla, n f
es energía de Gibbs de mezcla
en Gibbs energy of mixing
sbl ∆_mix G

Química física

Definició

Variació de l'energia de Gibbs en formar una mescla a partir dels seus components purs, que es troben a la mateixa temperatura i pressió que la mescla. L'energia de Gibbs de mescla s'expressa: ∆_mix G = n ∑[x_i( μ_i − μ<* sobre i>)] = nRT ∑[x_i ln (x_i γ_i)], on μ_i és el potencial químic del component en la mescla i μ<* sobre i> és el del component pur. Per a mescles ideals, la relació entre els potencials químics del component en la mescla i en estat pur només depèn de la composició de la mescla, la qual cosa fa que l'energia de Gibbs de mescla ideal vingui donada per ∆_mix G^id = nRT ∑(x_i ln x_i) ≤ 0. Com que sempre és negativa, segons el segon principi de la termodinàmica, el procés de formació d'una mescla ideal és un procés espontani.

ca energia de Gibbs de reacció estàndard, n f
es energía de Gibbs de reacción estándar
en standard Gibbs energy of reaction
sbl ∆_r Gº

Química física

Definició

Variació d'energia de Gibbs que acompanya la transformació estequiomètrica de reactius en l'estat estàndard a la temperatura de treball per a donar les corresponents quantitats estequiomètriques de productes en l'estat estàndard a la mateixa temperatura. Ve donada per ∆_r Gº = ∑ <ni grega minúscula>_i μ<º sobre i>, on <ni grega minúscula>_i són els corresponents coeficients estequiomètrics de la reacció i μ<º sobre i> representa els potencials químics en l'estat estàndard a la temperatura de treball. L'energia de Gibbs de reacció estàndard està relacionada amb la constant d'equilibri de la reacció mitjançant la ^isoterma de Van't Hoff^ i només és funció de la temperatura i de l'elecció d'estat estàndard efectuada. Com que és una definició a partir dels estats estàndards de les espècies reaccionants, el seu signe no indica cap sentit de l'evolució espontània de la reacció, sinó que aquest ve donat per l'^afinitat de reacció^.

ca potencial químic, n m
ca energia de Gibbs molar parcial, n f sin. compl.
es energía de Gibbs molar parcial
es potencial químico
en chemical potential
en partial molar Gibbs energy
sbl μ

Química física

Definició

Variable intensiva que indica la variació de l'energia interna d'una fase d'un sistema termodinàmic per unitat de mol. Ve donada pel treball necessari per a portar una quantitat infinitesimal de la substància i-èsima des de l'infinit fins a l'interior de la fase on es troba present, quan el procés es realitza a entropia constant, volum constant i mantenint la composició de les altres espècies de la fase constants. Això és així per què no hi hagi variació d'energia interna en forma de calor reversible o de treball. És una variable que té unitats de J mol⁻¹, cosa que indica que tota la variació només és causada per la variació infinitesimal de l'espècie química i-èsima, ja que la composició química de les altres espècies es manté constant. Normalment es refereix al seu valor en l'estat estàndard de forma que quedi sempre definit en termes de la seva activitat: μ_i = μ<º sobre i> + RT lna_i, on ai és l'activitat i μ<º sobre i> és el ^potencial químic estàndard^ de la substància i-èsima. Per a processos a temperatura i pressió constants, el potencial químic de la substància i-èsima coincideix amb la variació de l'^energia de Gibbs^ de la fase per unitat de quantitat de substància i-èsima mantenint la composició de la resta d'espècies constant, és a dir que el potencial químic és l'energia de Gibbs molar parcial. Aleshores, l'energia de Gibbs d'un sistema homogeni o de cadascuna de les fases d'un sistema heterogeni ve donada en termes dels potencials químics de totes les espècies que s'hi troben presents per G = ∑ n_i μ_i.

ca energia de Hartree-Fock, n f
es energía de Hartree-Fock
en Hartree-Fock energy

Química teòrica

Definició

Energia de l'estat electrònic fonamental d'un àtom o d'una molècula calculada segons el mètode de Hartree-Fock. Per a una funció de prova normalitzada, φ_HF, el valor de l'energia Hartree-Fock s'obté després d'optimitzar variacionalment la integral <expressió 106>, on <H amb circumflex> és el hamiltonià del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. Com millor és la funció de prova inicial més baix és el valor obtingut per a l'energia i més s'apropa al valor exacte de l'estat fonamental. Si la funció de prova és un determinant de Slater, l'energia de Hartree-Fock es pot expressar en funció dels spinorbitals o simplement dels orbitals que el constitueixen. En el cas particular d'un sistema de capes tancades s'escriu <expressió 107>, en què n és el nombre d'electrons del sistema i els sumatoris corren al llarg dels n/2 orbitals doblement ocupats, h_ii és un terme monoelectrònic que inclou l'energia cinètica d'un electró i l'energia d'atracció entre aquest electró i els nuclis atòmics. Els termes del doble sumatori descriuen les interaccions entre parells d'electrons: J_il recull la repulsió coulòmbica i K_il, la interacció de bescanvi. Vegeu també ^integral de bescanvi^, ^mètode variacional^, ^teorema variacional^, ^configuració electrònica^ i ^integral de Coulomb^.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició