Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  enllaç polar, n m
  • es  enlace polar
  • en  polar bond

Química teòrica

Definició
Enllaç covalent entre dos àtoms en el qual la càrrega electrònica compartida es distribueix de manera asimètrica entre ells i dóna lloc a l'aparició d'una càrrega parcial positiva sobre un dels àtoms i a una càrrega parcial negativa sobre l'altre. Normalment, l'àtom més electronegatiu és el que concentra la càrrega parcial negativa. Aquesta separació de càrregues crea un dipol i permet associar un moment dipolar a aquest tipus d'enllaç. En les molècules diatòmiques heteronuclears l'enllaç covalent és sempre polar. Si la diferència d'electronegativitats entre els dos àtoms és molt gran, la separació de càrregues també és gran i l'enllaç format pot arribar a considerar-se un enllaç iònic. Vegeu també ^càrrega electrònica localitzada^.
  • ca  enllaç, n m
  • ca  enllaç químic, n m sin. compl.
  • es  enlace
  • es  enlace químico
  • en  bond
  • en  chemical bond

Química teòrica

Definició
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d'un compost. Les forces que donen lloc a l'enllaç són de natura electrostàtica i es deuen a la redistribució, dins del compost, dels electrons més externs dels àtoms enllaçats. Segons com sigui aquesta redistribució electrònica es parla d'enllaç covalent (en les molècules), enllaç iònic (en els cristalls iònics) o enllaç metàl·lic (en els metalls). La descripció detallada de l'enllaç la proporciona la química quàntica mitjançant la resolució de l'equació de Schrödinger del compost.
  • ca  enllaç simple, n m
  • ca  enllaç senzill, n m sin. compl.
  • es  enlace sencillo
  • es  enlace simple
  • en  single bond

Química teòrica

Definició
Enllaç covalent entre dos àtoms degut a la compartició d'un parell d'electrons. És un enllaç covalent amb un ordre d'enllaç 1. L'orbital molecular enllaçant que conté els dos electrons és una combinació lineal d'orbitals atòmics orientats en la direcció de l'eix internuclear i, per tant, presenta una simetria cilíndrica al voltant del mateix. Vegeu també ^orbital σ^.
  • ca  enllaç σ, n m
  • ca  enllaç sigma, n m sin. compl.
  • es  enlace σ
  • es  enlace sigma
  • en  σ bond
  • en  sigma bond

Química teòrica

Definició
Enllaç covalent entre dos àtoms produït per la compartició d'un parell d'electrons situats en un orbital enllaçant σ, com a conseqüència de la sobreposició de dos orbitals atòmics s. A causa de la simetria cilíndrica de l'orbital σ, la distribució de càrrega elèctrònica es concentra principalment en l'eix internuclear dels àtoms que uneix. Són enllaços σ tots els enllaços covalents simples. Els enllaços σ entre dos àtoms de carboni (C-C) i entre un àtom de carboni i un d'hidrogen (C-H) constitueixen l'esquelet hidrocarbonat bàsic dels compostos orgànics. Vegeu també ^orbital σ^ i ^enllaç simple^.

Nota

  • graf_QO_3. OAA, ok
  • ca  enllaç simple, n m
  • ca  enllaç senzill, n m sin. compl.
  • es  enlace sencillo
  • es  enlace simple
  • en  single bond

Química teòrica

Definició
Enllaç covalent entre dos àtoms degut a la compartició d'un parell d'electrons. És un enllaç covalent amb un ordre d'enllaç 1. L'orbital molecular enllaçant que conté els dos electrons és una combinació lineal d'orbitals atòmics orientats en la direcció de l'eix internuclear i, per tant, presenta una simetria cilíndrica al voltant del mateix. Vegeu també ^orbital σ^.
  • ca  enllaç tricèntric, n m
  • es  enlace tricéntrico
  • en  tricentric bond

Química teòrica

Definició
Enllaç covalent entre tres àtoms degut a un parell d'electrons situat en un orbital molecular enllaçant que s'estén per sobre els tres nuclis atòmics. Aquest orbital molecular és una combinació lineal d'orbitals atòmics dels tres àtoms i la seva densitat de càrrega electrònica no es concentra entremig d'un parell de nuclis sinó que els embolcalla de manera homogènia a tots tres. Aquest tipus d'enllaç s'observa en determinades molècules a les quals s'atribueix certa deficiència en el nombre d'electrons de valència, com és el cas dels hidrurs de bor.
  • ca  enllaç triple, n m
  • es  enlace triple
  • en  triple bond

Química teòrica

Definició
Enllaç covalent entre dos àtoms degut a la compartició de tres parells d'electrons. És un enllaç covalent amb un ordre d'enllaç 3. L'orbital molecular enllaçant que conté un dels parells d'electrons és un orbital σ. Els altres dos parells electrònics es troben en orbitals moleculars enllaçants π i tenen els plans nodals perpendiculars entre si. Vegeu també ^orbital σ^ i ^orbital π^.
  • ca  enllaços dobles conjugats, n m pl
  • es  enlaces dobles conjugados
  • en  conjugated double bonds

Química teòrica

Definició
Enllaços dobles que, en una molècula, estan separats entre ells per un sol enllaç simple. El conjunt presenta una característica alternança enllaç doble-enllaç simple. En són exemples els enllaços dobles de l'1,3-butadiè (CH2=CH−CH=CH2) o de l'1,3,5-hexatriè (CH2=CH−CH=CH-CH=CH2). Els sistemes d'enllaços dobles conjugats són caracteritzats pel solapament dels orbitals π a través de l'enllaç simple que els separa, la qual cosa dóna una major estabilitat a la molècula. Vegeu també ^energia de ressonància^.
  • ca  enol, n m
  • es  enol
  • en  enol

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos en què un carboni unit a un hidroxil participa d'un enllaç doble carboni-carboni.

Nota

  • L'enol manté un equilibri amb la forma cetònica, desplaçat en la majoria de les ocasions cap a la forma cetònica. Així, aquest equilibri està molt desplaçat cap a l'^aldehid^ o la cetona i en l'addició electròfila d'aigua en medi àcid a un enllaç triple carboni-carboni. En aquest cas l'enol és el producte intermedi que es forma inicialment, per bé que per efecte de la ^tautomeria cetoenòlica^ evoluciona vers la forma cetònica com a cetona alquil metílica o cetona dialquílica, segons si es tracta d'un enllaç triple terminal o intern, respectivament.
  • ca  enolat, n m
  • es  enolato
  • en  enolate anion

Química orgànica

Definició
Anió que s'obté quan s'ataca un compost carbonílic amb un o més hidrògens en posició α respecte del ^carbonil^ mitjançant una base forta.

Nota

  • El compost carbonílic és principalment un aldehid, una cetona, un anhídrid d'àcid, un halur d'acil o un èster. S'utilitzen com a bases l'hidròxid de sodi en solució aquosa o un alcòxid en l'alcohol respectiu com a dissolvent, per bé que amb aquestes bases es forma poca quantitat d'enolat, a diferència de quan s'empren bases més fortes com per exemple l'amidur (−NH2), l'alquilamidur (−NRH) o el dialquilamidur (−NR2), que converteixen el compost carbonílic en l'enolat, gairebé de forma quantitativa. La càrrega negativa d'aquest anió queda deslocalitzada entre el carboni α i l'oxigen del carbonil. L'enolat és un ^nucleòfil^ important que pot donar diverses reaccions amb electròfils. L'^alquilació^ i l'^halogenació^ en el carboni α d'un compost carbonílic són exemples de substitució nucleòfila. En canvi, els diferents tipus de condensacions, les quals reben diferents noms segons l'enolat i el compost carbonílic al qual s'addiciona, són exemples de l'addició de l'enolat a un compost carbonílic.