entalpia de formació estàndard
entalpia de formació estàndard
Química física
- ca entalpia de formació estàndard, n f
- es entalpía de formación estándar
- en standard enthalpy of formation
- sbl ∆f Hº
Química física
Definició
Variació de l'entalpia que acompanya la formació d'un mol d'una substància en el seu estat estàndard a la temperatura de treball, a partir de les quantitats estequiomètriques dels elements que la formen a la mateixa temperatura, purs i en l'estat fàsic més estable a la temperatura de treball i en els seus estats estàndards. Si l'element es troba en un estat fàsic diferent, s'ha de tenir en compte la corresponent ^calor latent^. Per a un solut en solució, s'ha de considerar la formació d'un mol de solut en una solució a dilució infinita a partir dels elements que el componen i del dissolvent, tots purs, en l'estat estàndard i a la temperatura de treball. L'entalpia de formació estàndard per al solut es pot obtenir a partir de la suma de les entalpies de formació estàndards dels compostos purs i la ^calor de dissolució^ a dilució infinita.
entalpia de mescla
entalpia de mescla
Química física
- ca entalpia de mescla, n f
- es entalpia de mezcla
- en enthalpy of mixing
- sbl ∆mix H
Química física
Definició
Variació de l'entalpia que s'obté en formar una mescla a partir dels seus components purs a la mateixa temperatura i pressió de la mescla. S'expressa mitjançant ∆mix H = ∑ni( Hi − H<* sobre i>), on Hi representa l'entalpia molar parcial i H<* sobre i> representa l'entalpia molar del component pur. Per a mescles ideals, l'entalpia molar parcial coincideix amb l'entalpia molar del component pur, ja que les interaccions intermoleculars no canvien d'estar en fase pura a estar en mescla i, per tant, l'entalpia de mescla ideal s'anul•la.
entalpia de reacció
entalpia de reacció
Química física
- ca entalpia de reacció, n f
- es entalpía de reacción
- en enthalpy of reaction
- sbl ∆r H
Química física
Definició
Variació d'entalpia originada en una reacció per mol de reactiu o de producte a pressió i temperatura constants. Coincideix amb la ^calor de reacció^ a pressió constant.
entalpia de reacció estàndard
entalpia de reacció estàndard
Química física
- ca entalpia de reacció estàndard, n f
- es entalpía de reacción estándar
- en standard enthalpy of reaction
- sbl ∆r Hº
Química física
Definició
Entalpia de reacció quan es considera una reacció estequiomètrica en condicions estàndards. L'entalpia de reacció estàndard es pot expressar com ∆rHº = ∑ <ni grega minúscula>i H<º sobre i>, on <ni grega minúscula>i són els coeficients estequiomètrics de la reacció i H<º sobre i> representa l'entalpia molar parcial estàndard de cada espècie en l'estat estàndard a la temperatura de treball.
entalpia molar parcial estàndard
entalpia molar parcial estàndard
Química física
- ca entalpia molar parcial estàndard, n f
- es entalpía molar parcial estándar
- en standard partial molar enthalpy
- sbl H<º sobre m,i>
Química física
Definició
Entalpia molar d'una espècie en l'estat estàndard a la temperatura de treball en una mescla. Per tal de disposar de valors absoluts d'entalpia molar parcial estàndard de les substàncies, s'ha de construir una escala d'entalpies prenent com a zero l'entalpia de qualsevol substància a una temperatura determinada i en algun estat de comportament concret. S'ha establert una escala d'entalpies estàndards que agafa com a zero l'entalpia estàndard de qualsevol element a 25 ºC (298,15 K) en la fase estable a aquesta temperatura i a la pressió estàndard. Així, a 25 ºC l'entalpia de formació estàndard d'un compost és igual a la seva entalpia molar parcial estàndard. Per a calcular el valor de l'entalpia molar parcial estàndard en altres condicions s'han de fer servir les relacions sobre com varia l'entalpia amb la temperatura i la pressió i tenir en compte si es tracta d'una fase condensada o d'un gas.
entorn
entorn
Química física
- ca medi, n m
- ca entorn, n m sin. compl.
- es entorno
- es medio
- en environment
Química física
Definició
Part de l'^univers^ que pot interaccionar amb el sistema termodinàmic d'interès mitjançant un bescanvi d'energia o matèria a través d'una paret que els separa. El medi es considera un dipòsit, o focus calorífic de capacitat calorífica infinita, les ^variables intensives^ del qual no varien en bescanviar energia o matèria.
entropia
entropia
Química física
- ca entropia, n f
- es entropía
- en entropy
- sbl S
Química física
Definició
Variable extensiva que és funció d'estat i que equival, en un procés infinitesimal i reversible, a la variació a la calor bescanviada amb el medi per unitat de temperatura: dS = dqrev / T. Les unitats de l'entropia en el sistema internacional són J K−1. El segon principi de la termodinàmica dóna un criteri d'evolució espontània segons l'entropia per a sistemes tancats amb parets rígides (a volum constant) i adiabàtiques (a energia interna constant), per als quals l'entropia ha d'augmentar fins a assolir el valor que la faci màxima en el nou estat d'equilibri que li correspon com a estat final del procés efectuat. Va ser introduïda per R. Clausius en treballs publicats entre el 1854 i el 1865 a partir de la formulació del segon principi de la termodinàmica en forma de la ^desigualtat de Clausius^. Una de les formulacions més simples del segon principi de la termodinàmica es fa en funció l'entropia de l'univers, el conjunt del sistema termodinàmic i el medi. L'entropia de l'univers sempre augmenta en un procés irreversible i, per tant, espontani, però es manté constant en un procés reversible i d'equilibri i mai no pot disminuir, ∆Sunivers ≥ 0. Per a un sistema aïllat, el segon principi de la termodinàmica anuncia que l'entropia no pot disminuir, que adquirirà el valor que la faci màxima i que serà compatible amb els lligams del sistema donats els valors d'energia interna i volum. Això provoca especulacions sobre la mort tèrmica de l'univers considerat com a sistema aïllat, ja que la calor alliberada per unitat de temperatura és igual a l'augment de l'entropia de l'univers si el procés és irreversible, i l'energia interna de l'univers, suposadament finita i constant, es dissiparia en forma de calor que ja no es podria convertir en treball. Segons la ^fórmula de Boltzmann^, que relaciona l'entropia amb el desordre molecular, un procés a l'estat final del qual hi ha moltes més possibilitats de distribuir les molècules entre diferents nivells d'energia microscòpics que a l'estat inicial, tindrà un augment de l'entropia. La denominació entropia prové del grec en-trope ('transformació').
entropia d'activació estàndard
entropia d'activació estàndard
Química física
- ca entropia d'activació estàndard, n f
- es entropía de activación estándar
- en standard entropy of activation
- sbl ∆‡ Sº
Química física
Definició
Variació de l'entropia estàndard que s'obté quan la ^teoria de l'estat de transició^ és formulada des del punt de vista termodinàmic. L'entropia d'activació estàndard està relacionada amb el coeficient de velocitat i l'^entalpia d'activació estàndard^ a partir de l'expressió k = kB T/h exp (∆‡ Sº/R) exp [∆‡ Hº/(RT)], on kB és la constant de Boltzmann, T és la temperatura termodinàmica, h és la constant de Planck i R és la constant dels gasos. L'entropia d'activació estàndard és vàlida en reaccions prou lentes com per a considerar vàlida la hipòtesi d'equilibri termodinàmic i ha trobat força ús en l'estudi de reaccions enzimàtiques i la catàlisi enzimàtica.
entropia de canvi de fase
entropia de canvi de fase
Química física
- ca entropia de canvi de fase, n f
- es entropía de cambio de fase
- en entropy of phase change
Química física
Definició
Variació de l'entropia molar parcial estàndard en una transició de fase discontínua o de primer ordre. Per a transicions de fases reversibles, l'entropia de canvi d'estat està relacionada amb la ^calor latent^ que coïncideix amb l'entalpia de canvi de fase, ja que la transició es realitza a temperatura i pressió constants: ∆Sm = ∆H/T.
entropia de mescla
entropia de mescla
Química física
- ca entropia de mescla, n f
- es entropía de mezcla
- en entropy of mixing
- sbl ∆mix S
Química física
Definició
Variació de l'entropia que s'obté en formar una mescla a partir dels seus components purs a la mateixa temperatura i pressió de la mescla. L'entropia de mescla s'expressa: ∆mix S = n ∑[xi( Sm,i − S<* sobre m,i>)], on Sm,i és l'entropia molar parcial del component i S<* sobre m,i> és l'entropia molar parcial del component pur. Per a mescles ideals, si s'aprofiten la relació entre l'entropia molar parcial i el potencial químic, Sm,i = (∂µi/∂ T)p, n, i l'expressió de l'^energia de Gibbs de mescla^ ideal, l'entropia de mescla ideal és: ∆mix Sid = −nR ∑(xi ln xi) ≥ 0. Com que sempre és positiva, segons el segon principi de la termodinàmica, el procés de formació d'una mescla ideal és un procés espontani.
